La cerca de la felicitat ha passat de ser un caprici filosòfic a un possible actiu de salut pública els darrers anys, ja que la ciència comença a mostrar que la felicitat és un factor mesurable amb implicacions directes en l'esperança de vida. En aquest sentit, un nou estudi de la Universitat d'Alba Iulia (Romania) publicat a Frontiers in Medicine ha investigat la relació entre la felicitat i la salut per descobrir si ser més feliç sempre significa ser més saludable i determinar si la felicitat i els beneficis per a la salut coexistents són lineals o segueixen un patró específic.
"Hem demostrat que el benestar subjectiu funciona com un actiu per a la salut a partir d'un llindar mínim a l'escala de la vida", ha destacat la primera autora de l'estudi, la professora Iulia Iuga. Per sobre d'aquest punt crític, una felicitat més gran s'associa amb una disminució de la mortalitat per malaltia no transmissible (ENT).
L'escala de la vida es pot visualitzar com una simple regla de la felicitat del 0 al 10, en què el 0 significa la pitjor felicitat possible i el 10, la millor; i cadascú s'hi ubica de manera subjectiva. L'equip va fer servir dades de diferents organitzacions de salut, estadístiques de desenvolupament global i enquestes d'opinió pública procedents de 123 països i recopilades entre el 2006 i el 2021.
Van detectar que, la puntuació de 2,7 es troba a l'extrem inferior de l'escala i les persones o països que es troben a aquest nivell generalment es consideren infeliços o amb dificultats. "Podríem definir aquest nivell com 'tirar endavant amb prou feines''", apunta Iuga. Tot i això, ja en aquest punt, les millores en la felicitat comencen a traduir-se en beneficis mesurables per a la salut.
Un cop superat el llindar i la felicitat col·lectiva de 2,7, l'estudi revela que cada augment de l'1% del benestar subjectiu es relaciona amb una disminució estimada del 0,43% a la taxa de mortalitat per ENT en el període de 30 a 70 anys. En aquest sentit, els països que superen aquest llindar tendeixen a tenir una major despesa sanitària per càpita, xarxes de seguretat social més sòlides i una governança més estable, a diferència dels països que s'ubiquen per sota. La puntuació mitjana a l'escala de vida dels països examinats durant el període d'estudi va ser de 5,45, amb un mínim de 2,18 i un màxim de 7,97.
La pseudofórmula per calcular la felicitat d'una persona
El psicòleg i professor de la Universitat de Cardiff (Gal·les) Cliff Arnal és conegut mundialment per la creació d'una fórmula pseudomatemàtica sense base científica que, segons ell, permet calcular la felicitat d'una persona. Aquesta fórmula és l'origen de l'anomenat Blue Monday, el dia més trist de l'any, que coincideix amb el tercer dilluns del mes de gener.
Arnal va crear una equació que considerava diversos factors que, a parer seu i de la companyia, determinen la felicitat de les persones. La fórmula és (W + (D-d)) x TQ / M x Na) i els paràmetres són:
- W: meteorologia
- D: deute
- d: salari mensual
- T: temps restant per a Nadal
- M: motivació
- Na: necessitat d'actuar al respecte
Aquesta manca de rigor científic d'aquesta fórmula ha portat la comunitat científica a pronunciar-se per desmentir-la. I no només la comunitat científica, el mateix Arnall, que es defineix en xarxes socials com a psicòleg, coach i consultor de felicitat, és, també, activista del moviment #StopBlueMonday. Iniciat l'any 2016 de la mà de la conselleria de Turisme de les Illes Canàries, aquest moviment vol posar fi a un mite expandit al llarg dels anys.
