La manera com algú camina és un mirall de la seva psicologia i són molts els estudiosos que han investigat la matèria per tal de desxifrar els secrets de les persones. Un dels primers va ser el pare de la teoria evolutiva de la selecció natural, Charles Darwin, que va explorar com analitzar les postures corporals i expressions facials a l'obra L'expressió de les emocions de l'home i els animals, publicada el 1872.
Des d'aleshores, experts en llenguatge no verbal com el psicòleg Santiago Chemes han determinat, entre altres coses, què vol dir que algú camini amb la mirada baixa i el cap cot. Tal com explica a Infobae, si l'entorn és segur i no requereix una atenció especial per no caure, caminar d'aquesta manera denota una connexió amb pensaments negatius.
Concretament, diu que pot indicar que la persona té una autoestima baixa i, per això, eviti establir contacte visual amb la resta de gent. De la mateixa manera, caminar encorbat manifesta una sensació de vulnerabilitat o una necessitat de protegir-se davant els judicis externs. Així, indica inseguretat, desànim, tristor i, fins i tot, depressió.
D'altra banda, caminar amb el cap cot i mirant el terra és més habitual entre les persones tímides i introvertides. Ara bé, l'expert avisa que no es pot fer una lectura universal del comportament no verbal d'una persona concreta i que és important comptar amb la màxima informació possible sobre la seva situació i les característiques de l'entorn.
El significat de caminar amb les mans enrere
El fundador del web de divulgació sobre llenguatge no verbal guialenguajecorporal.com, Rodrigo Pérez, explica que una de les primeres associacions que es fa amb caminar amb les mans enrere és la de seguretat i autoritat. Quan algú camina d’aquesta manera, exposa àrees vulnerables del cos com el pit i l’abdomen, fet que pot indicar que no percep cap amenaça.
Aquest gest, per tant, sovint es relaciona amb la confiança en un mateix. De fet, figures d'autoritat com professors, caps o militars acostumen a caminar amb les mans a l'esquena per projectar una imatge de control i domini. A més, no només transmet seguretat, sinó que també pot tenir una funció pràctica. En els contextos en què es busca un lideratge visible i respectuós, com en l’àmbit militar o educatiu, caminar amb les mans enrere permet una presència relaxada però controlada, sense la necessitat de gesticular constantment.
Més enllà de la seguretat, caminar amb les mans enrere també pot ser un indicador de reflexió profunda. Quan algú adopta aquesta postura, pot estar immers en els seus pensaments, processant informació o meditant sobre alguna decisió important. Aquest moviment sovint es veu en persones que passegen en solitud, contemplant el seu entorn o buscant respostes a qüestions personals.
Els experts en comunicació no verbal apunten que caminar amb les mans a l'esquena baixa pot ser una manera inconscient de bloquejar estímuls externs, cosa que permet una concentració més gran en el que està passant dins la ment. Segons Rodrigo Pérez al seu article sobre aquest tema, això crea un espai de tranquil·litat que facilita l’aparició de pensaments profunds o creatius. Així, la pròxima vegada que vegis algú caminant d’aquesta manera, potser està immers en una reflexió que requereix calma i serenitat.
