La llet és, des de fa segles, un aliment essencial en la dieta humana. Des dels primers anys de vida, acompanya el creixement i el desenvolupament gràcies al seu alt contingut en calci, proteïnes i vitamines, nutrients clau per mantenir els ossos forts i l’organisme en equilibri. No és estrany, doncs, que hagi estat considerada durant molt de temps un símbol de salut i vitalitat.

Amb el pas dels anys, la seva presència s’ha mantingut, adaptant-se als nous hàbits i preferències alimentàries. Avui dia, la llet no només es beu tal qual, sinó que també forma part de nombroses receptes, des del simple cafè del matí fins a salses, cremes o postres tradicionals molt elaborades. Tot i que han aparegut alternatives com la beguda -ja no es pot dir "llet"- d’ametlles, civada o soja, la llet d’origen animal continua tenint un paper destacat en moltes llars, tant per la seva versatilitat com pel seu valor nutricional.

La llet més enllà de la infància, cosa d'humans

Un tret molt característic dels humans amb relació amb la llet és que a diferència de la majoria d’espècies, els humans som pràcticament els únics que continuem bevent llet després de la infància, i això té una explicació tant biològica com cultural.

Per una banda, la biologia hi té molt a veure. La majoria de mamífers, un cop són deslletats, perden la capacitat de digerir la lactosa, ja que deixen de produir l’enzim lactasa. En canvi, una part important de la població humana va desenvolupar, fa milers d’anys, una mutació genètica que permet mantenir la producció d’aquest enzim al llarg de tota la vida. Aquesta adaptació va aparèixer principalment en comunitats ramaderes d’Europa, Orient Mitjà i part d’Àfrica, on la llet es va convertir en una font clau d’aliment i energia quan altres recursos escassejaven.

Per altra banda, també hi ha un component cultural molt fort. La domesticació d’animals com les vaques, cabres o ovelles va permetre obtenir llet de manera regular, i amb el temps es va integrar plenament en la dieta humana. La seva versatilitat, sigui en forma de iogurt, formatge, mantega o altres derivats, ha contribuït a mantenir-ne el consum fins avui.

La piràmide nutricional la situa com a primordial

Segons la piràmide nutricional, la llet és un dels aliments que més s'ha de prendre. Forma part dels làctics i aquests es recomana menjar-los dos o tres cops al dia, per tant, el consum de la llet per l'ésser humà és recomanable des que es neix fins que es mor.

El seu alt nivell de proteïnes làctiques, potassi, magnesi i calci s'associa amb una reducció del risc de l'ictus i malaltia coronària. Així mateix, un dels mites que existeixen és que la llet i els làctics porten molt greix, però realment depèn perquè hi ha productes que son baix en greixos. Fins i tot, els làctics baixos en greixos s'associen a una millora a l'hora de perdre pes.