En plena crisi d’accés a l’habitatge i amb uns preus de mercat que continuen disparats, l’habitatge amb protecció oficial es consolida com una de les principals eines de política pública a Catalunya. El seu objectiu és clar: garantir que persones i famílies amb ingressos limitats puguin accedir a una llar digna, estable i a preus regulats, lluny de l’especulació i de la precarietat residencial.

L’habitatge protegit, conegut també com a habitatge amb protecció oficial (HPO), és aquell que rep una qualificació administrativa que n’estableix unes condicions específiques de preu, ús i accés. L’objectiu principal és oferir habitatges a preus inferiors als del mercat lliure, adreçats a persones o famílies que compleixin uns requisits de renda i que, altrament, tindrien dificultats per accedir a una llar digna.

A Catalunya, la regulació de l’habitatge protegit s’articula per assegurar que aquesta tipologia tingui una funció social real i que contribueixi a reduir la bretxa entre els preus del mercat i la capacitat econòmica de la ciutadania.

Els habitatges amb protecció oficial es poden classificar segons el règim: 

• Els de compra tenen preus limitats i estan subjectes a restriccions de transmissió durant un període determinat.
• Els de lloguer fixen una renda màxima regulada, adaptada als ingressos de les famílies.
• I els de cessió d’ús responen a models cooperatius o comunitaris, que permeten viure-hi de manera estable sense ser-ne propietaris.

A més, hi ha habitatges protegits de nova construcció i habitatges protegits procedents de la rehabilitació d’edificis existents. Aquesta diversitat de fórmules busca adaptar-se a les necessitats de diferents perfils socials i territoris.

Qui pot accedir a un habitatge protegit?

Per optar a un habitatge protegit cal complir una sèrie de requisits socioeconòmics. El criteri fonamental són els ingressos: les persones o unitats de convivència han de situar-se dins d’uns llindars de renda establerts per la Generalitat. També és necessari estar inscrit al Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial, un mecanisme que garanteix transparència i igualtat d’oportunitats.

Altres condicions inclouen no ser propietari d’un altre habitatge (amb algunes excepcions) i residir a Catalunya. En el cas de promocions concretes, hi pot haver requisits addicionals, com l’empadronament previ en un municipi determinat.

Els adjudicataris d’un habitatge protegit tenen dret a gaudir-ne a un preu inferior al del mercat i amb garanties de seguretat jurídica. Però també han de complir obligacions: residir-hi efectivament (és a dir, no es pot destinar a segona residència o especular amb el bé), mantenir-lo en bon estat i respectar les normes comunitàries.

En el cas dels habitatges de compra, les transmissions posteriors també estan regulades: no es poden vendre per sobre del preu màxim legal establert. Això evita l’especulació i preserva la funció social d’aquests habitatges.

L’accés a habitatge protegit es fa habitualment mitjançant sorteigs públics entre les persones inscrites al Registre de sol·licitants. Aquest sistema vol garantir imparcialitat i transparència, especialment en contextos de demanda molt superior a l’oferta.

Reptes de futur

Tot i els esforços, l’habitatge protegit a Catalunya afronta reptes importants. Un d’ells és el volum insuficient: la proporció d’habitatge protegit respecte al total és encara baixa en comparació amb altres països europeus. A més, els terminis de construcció i les dificultats urbanístiques poden alentir l’arribada de noves promocions.

També existeix el repte del manteniment: cal assegurar que els habitatges, un cop construïts o rehabilitats, es mantinguin en condicions dignes i eficients energèticament. Això implica inversions continuades i polítiques públiques de suport.

El Govern de Catalunya treballa per ampliar el parc d’habitatge protegit, combinant la nova construcció, la rehabilitació i la mobilització de pisos buits. A més, iniciatives com el Pla 50.000 habitatges s’integren dins aquesta estratègia global. La col·laboració amb ajuntaments, entitats socials i cooperatives serà clau per fer créixer i diversificar el parc d’habitatge amb protecció oficial.

En un context de crisi d’accés a l’habitatge, aquesta política es consolida com una de les eines essencials per fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne.