La silueta de l'edifici conegut com "El Cubo" retallada davant el llac Neuchâtel, a Suïssa, podria correspondre a qualsevol gran gegant tecnològic o farmacèutic. Però el que passa a l'interior d'aquest centre, inaugurat el 2009, és la transformació d'una de les indústries més tradicionals del món. Aquí, la recerca científica de Philip Morris International no és un departament secundari, sinó el nucli d'una estratègia que busca substituir la cigarreta per productes lliures de fum. Amb més de 1.400 científics i enginyers de diverses especialitats i una inversió que supera els 14.000 milions d'euros, aquest centre és el motor d'un futur on la combustió ja no té cabuda.

Aquest canvi de rumb no ha estat fruit de la casualitat, sinó d'un compromís a llarg termini per afrontar els efectes del tabaquisme a través de la innovació. La companyia ha entès que la seva continuïtat passa per l'evidència científica, creant un espai on la tecnologia treballa per oferir alternatives als fumadors adults que, d'una altra manera, continuarien amb l'hàbit.

L'enemic no és el tabac, és la combustió

La premissa científica que mou els laboratoris de Philip Morris International és tan senzilla d'explicar com complexa d'executar: el dany principal de fumar prové de cremar el tabac. En encendre una cigarreta, el fum resultant desprèn més de 6.000 substàncies químiques, de les quals un centenar estan catalogades com a potencialment nocives per les autoritats sanitàries. Per això, tota la innovació d'El Cubo se centra en desenvolupar tecnologies que eliminin la combustió.

Segons el doctor Chowdhury, director mundial de Ciències Biològiques de la companyia, la realitat és tossuda: tot i que la millor opció per a la salut és no fumar o deixar-ho per complet, hi ha mil milions de persones al món que no abandonen l'hàbit. "Aquests adults mereixen solucions pragmàtiques i sensates que els ajudin a prendre una decisió millor que continuar fumant", afirma el doctor. Aquesta és la base dels anomenats productes lliures de fum: alternatives que entreguen nicotina sense necessitat de foc, reduint així l'exposició a les substàncies tòxiques del fum.

Un laboratori d'última generació sota el microscopi

La feina a El Cubo no s'atura en el disseny del producte, sinó que s'estén a una avaluació científica exhaustiva que acompanya cada dispositiu des del laboratori fins que arriba al carrer. Entre les parets de vidre del centre es troben laboratoris especialitzats en l'anàlisi de la qualitat de l'aire interior, on es mesura l'impacte d'aquests productes en entorns tancats comparant-los amb el fum tradicional. També s'hi realitzen recollides d'aerosols en condicions climàtiques extremes i estudis de toxicologia per garantir la màxima precisió en els perfils de risc.

Aquesta aposta per la ciència ha convertit la companyia en una de les entitats amb més activitat patentadora en el sector: a finals de 2024 ja havien registrat 4.250 patents relacionades amb tecnologies lliures de fum. I per combatre l'escepticisme, la companyia ha optat per la transparència informativa. Des del 2008, han publicat més de 541 estudis científics a la seva biblioteca online, convidant la comunitat científica a un diàleg obert sobre les evidències que sustenten aquestes alternatives.

El camí cap al 2030: un negoci que ja ha canviat

Les xifres demostren que no es tracta d'una operació cosmètica. Philip Morris ha invertit més de 14.000 milions d'euros en I+D per fer realitat aquesta transició. L'esforç ja es nota en el compte de resultats: actualment, els productes lliures de fum ja estan presents en 100 mercats i representen el 41% dels ingressos nets de la companyia a escala mundial.

L'horitzó fixat és l'any 2030, quan la multinacional aspira a ser una companyia majoritàriament lliure de fum. El Cubo, per tant, no és només un edifici de laboratoris; és el símbol d'una evolució industrial que pretén que la cigarreta de tota la vida acabi sent una peça de museu. El repte és majúscul, però la ciència que surt de Neuchâtel sembla tenir clara la ruta: menys fum i més tecnologia per a un canvi de paradigma global.