La gestió dels residus domèstics al territori metropolità és un dels serveis imprescindibles per al bon funcionament de la metròpolis. Amb un nivell de generació que ronda el milió i mig de tones anuals, és essencial disposar d’un sistema sòlid d’instal·lacions de tractament i fluxos optimitzats. És per això que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), responsable de la gestió, ha presentat la nova estratègia de futur per transformar el tractament i la gestió dels residus municipals.

El pla inclou fins a deu noves instal·lacions, la reconversió de plantes existents i un enfocament que situa la prevenció i la fracció orgànica al centre. Expliquem l’abast del canvi, els objectius normatius per al 2035 i com s’alineen amb els nous sistemes de recollida que estan implantant els ajuntaments.

El model actual basat en contenidors oberts està arribant al límit d’efectivitat. Els nivells de recollida selectiva continuen estancats prop del 40%, lluny dels objectius europeus. Això passa malgrat una generació d'1.442.499,5 tones de residus el 2024, xifra que evidencia la necessitat d’un canvi estructural. 

L’AMB planteja un redisseny profund de les infraestructures per adaptar-les a un escenari en què la separació en origen augmentarà gràcies als nous models de recollida individualitzada (porta a porta o contenidors amb identificació d'usuaris). Aquest increment de qualitat i quantitat de fraccions ben separades permetrà modificar les línies de tractament i reduir la quantitat de fracció resta a tractar.

La Unió Europea estableix un conjunt d’objectius que l’AMB integra com a guia de planificació. Per al 2035 es preveu aconseguir:

• Reducció del 10% de la generació total de residus respecte a l’any 2010.
• Reducció del 10% de la fracció d’envasos respecte al 2018.
• 65% de reciclatge global.
• Menys del 15% d’impropis a la fracció orgànica.
• Enviament de menys del 10% del rebuig a dipòsit controlat.

Aquests objectius obliguen a reforçar la prevenció, millorar la separació de l’orgànica i incrementar la capacitat de tractament amb tecnologies més eficients.

Prevenció i reutilització: la primera palanca del canvi

El nou model situa la prevenció al centre, sota el principi que “el millor residu és el que no es genera”. Aquest enfocament s’alinea amb els serveis metropolitans que ja treballen en la reducció de residus, com Millor Que Nou, actiu des del 2010. Aquest espai ofereix suport gratuït per reparar objectes diversos (electrònica, bicicletes, bricolatge, tèxtil...) i evita anualment unes 20 tones de residus que no arriben al circuit de tractament.

L’estratègia vol multiplicar aquest impacte i assolir una escala molt més gran. Per això preveu la construcció de plantes de recuperació de materials, equipades amb tallers de reparació, magatzems i zones d’exposició o venda. Aquestes instal·lacions rebran objectes procedents de recollides específiques, deixalleries i voluminosos, i permetran ampliar els circuits de reutilització.

La prevenció també passa per la millora de la gestió alimentària. Les futures plantes de gestió d’excedents alimentaris inclouran obradors per transformar productes i evitar que es converteixin en residus. En paral·lel, les plantes de rentatge d’envasos contribuiran a reduir els formats d’un sol ús i facilitaran que els recipients retornin al circuit amb garantia sanitària i de qualitat.

Una nova etapa per a la fracció orgànica

La fracció orgànica és avui el punt crític del sistema de residus metropolità. Representa una part molt important de la bossa d’escombraries i, quan arriba ben separada, té un potencial altíssim de retorn a l’economia en forma de recursos. Per això es converteix en la peça central del nou model.

Actualment, la major part de l’orgànica separada correctament es tracta als ecoparcs i, en menor mesura, a dues plantes de compostatge. Aquestes instal·lacions permeten obtenir compost d’alta qualitat —aplicable a l’agricultura— i biogàs, que es pot transformar en energia elèctrica. Aquests productes donen una segona vida a un residu que, si no se separa correctament, esdevé molt més costós i difícil d’aprofitar.

Quan la matèria orgànica es barreja amb la resta, arriba als ecoparcs amb impropis i contaminants que en limiten l’ús posterior. Tot i que es fa una separació exhaustiva, el material resultant no pot convertir-se en compost i perd pràcticament tot el seu valor ambiental i econòmic. A més, el tractament és substancialment més car: tractar una tona de resta costa uns 130 euros, mentre que una tona d’orgànica ben separada costa uns 65 euros.

Per aprofitar al màxim aquest recurs, el model 2035 planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica. Aquest canvi implica:

• Augmentar la capacitat de tractament en 150.000 tones anuals addicionals.
• Passar d’un model basat en compost i biogàs a un model capaç de generar adobs i fertilitzants a la carta, més adaptats a les necessitats agràries.
• Incorporar tecnologies d’upgrading del biogàs per transformar-lo en biometà, una energia renovable amb major capacitat d’aprofitament i de valor estratègic.

El desplegament del nou model inclou també dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció. El seu paper serà preparar i estabilitzar el material abans que arribi a les plantes principals, optimitzant-ne el rendiment i reduint costos.

Un altre element del nou sistema són les plantes posttractament, que rebran el rebuig procedent de la fracció resta, i aconseguiran separar-ne alguns materials, com el tèxtil, el tèxtil sanitari (bolquers i compreses, per exemple) reduint encara més la quantitat de deixalles que acaben en dipòsits controlats o valorització energètica.

Objectiu final: menys rebuig, més valor. Amb aquest conjunt d’actuacions, l’AMB busca garantir que la fracció orgànica mantingui la qualitat necessària per convertir-se en un recurs útil, reduir les entrades de fracció resta i avançar cap a sistemes de tractament més eficients. Tot plegat ha de contribuir a assolir dos objectius clau: reduir els impropis per sota del 15% i minimitzar el rebuig que acaba en dipòsit controlat, fins a situar-lo per sota del 10% del total de residus.