El PSOE i el PP fa temps que es disputen guanyar el marc, el debat públic, perquè fixar el tema que és notícia implica desdibuixar o debilitar el rival. Passa amb l'avortament, carpeta que incomoda el PP i fa evidents totes les diferències dins del partit. La reforma de la Constitució que planteja Pedro Sánchez busca erosionar Alberto Núñez Feijóo davant d'Isabel Díaz Ayuso i fer evident que els populars no tenen ben fermada la posició, cosa preocupant en ple segle XXI. La reforma, però, té poques garanties de prosperar. Sánchez és hàbil gestionant el debat polític a conveniència. És després quan hi afegeix la convicció.
Ningú no dubta del compromís del PSOE amb el dret a l'avortament ni de la voluntat de donar-li una protecció reforçada a la Constitució. Però a ningú se li escapa el criteri d'oportunitat política de situar-lo ara com una prioritat. La qüestió de l'avortament cohesiona el PSOE i les esquerres, fractura el PP i atia un debat especialment sensible a la societat. A més, activa l'alerta que més bon resultat dona a Sánchez: no hi ha res que mobilitzi més el votant socialista i progressista que l'amenaça d'un govern PP-Vox que pugui retallar drets que es donaven per descomptats. Convé recordar que els populars van impugnar la llei de l'avortament de Zapatero.
És difícil que l'avortament quedi inclòs dins de la Constitució, perquè la reforma implica unes majories que no existeixen (la majoria de la investidura amb prou feines arriba a 178 escons, lluny dels 210 necessaris per a una reforma així). Ara bé, tot el temps que passi mentre dura la discussió és temps en què Sánchez té avantatge i el PP no. Com amb el debat sobre el genocidi a Gaza, que els populars encara es neguen a assumir, o la gestió de Carlos Mazón, que Feijóo és incapaç d'apartar de la Generalitat malgrat que les informacions que van apareixent certifiquen el desastre del dirigent valencià amb la dana.
El marc fixat per Sánchez -amb la inestimable ajuda d'Ayuso, que té agenda pròpia i quasi mai alineada amb Génova-, Feijóo té les de perdre. Si opta per la línia moderada, de reconèixer un dret assumit ja per la majoria d'espanyols, se li poden revoltar els sectors més reaccionaris dins del partit i Vox se'n pot veure beneficiat. Si opta per la línia dura, compra el discurs més radical de l'extrema dreta i s'allunya de la centralitat. Faci el que faci, Santiago Abascal, que trepitja els talons als populars, està a l'aguait per collir-ne els fruits.
El PP, que fa uns mesos es veia a la Moncloa, perd la partida del marc i és incapaç de capitalitzar els casos de corrupció que envolten el PSOE. Si el debat públic el protagonitzen Ábalos, Cerdán o el finançament del PSOE, les esquerres es desmotiven i les dretes guanyen (sobretot Vox, segons les enquestes). En canvi, si la conversa gira al voltant de l'avortament o el genocidi a Gaza, els de Feijóo es radicalitzen i fan por al votant moderat, i els socialistes guanyen centralitzat, el gran objectiu de Sánchez amb la mirada posada a les eleccions.