La magrana és una de les fruites més emblemàtiques de la tardor, coneguda tant pel seu sabor dolç i lleugerament àcid com pel seu intens color vermell. És originària de les regions del Pròxim Orient, però avui dia ja es cultiva a Turquia, Catalunya i Itàlia.

Aquesta peça de fruita destaca pel seu alt contingut en antioxidants, vitamines i minerals, que la converteixen en un molt bon aliment per cuidar la salut. A més, és una fruita molt versàtil: es pot menjar sola, en amanides, sucs o fins i tot com a ingredient en plats gurmet. Amb l’arribada dels mesos més freds, la magrana es consolida com una de les opcions més saludables i acolorides de la temporada, i sense oblidar que es pot comprar en llocs de proximitat.

La magrana, un aliment curador

Concretament, la magrana aporta alts nivells de sucre i sals de fòsfor, calci, ferro, vitamines A, B i C, i tanins. A més, aquest fruit té propietats astringents i antiinflamatòries, la qual cosa la fa ideal per a persones amb anèmia, hipertensió, arterioesclerosis i problemes estomacals. Un dels efectes més destacats de la magrana és que si es pren en dejú, pot usar-se com a un purgador natural, com també el suc que se'n pot obtenir aporta solucions per les hemorroides, inflamacions de gola i febre.

Un cop arriba la tardor i la magrana als comerços fa que ja es comenci a plantejar receptes per introduir-la a la dieta, però cal reconèixer que un dels moments més tediosos és a l'hora de pelar-la. Es pot arribar a considerar una de les fruites més difícils de pelar per la seva pell dura i per com són de petits els grans de la magrana, que en un vist i no vist es poden malbaratar. Per fer-ho, el reconegut xef i presentador Marc Ribas ensenya en un vídeo com fer-ho de manera ràpida i senzilla, perquè no hi hagi cap excusa per no prendre una de les fruites més destacables de l'hivern.

El truc de Marc Ribas

Ribas inicia amb un toc d'humor: "Si ja fa mandra pelar una taronja, imagina't una magrana...", diu. Els dubtes per saber com començar, per on obrir-la, s'esvaeixen si "ens fixem en la forma que té". Ribas explica que com més va madurant, més es veu la transformació de la seva forma: de rodona a una forma més hexagonal.

Aquesta forma hexagonal mostra per on s'ha de tallar: "S'han de resseguir les cantonades i després resseguir els grills" des del cap. Un cop es fa això, "cal retirar el cap i es pot obrir la magrana" i anar grill per grill retirant el tel de color blanc. En aquell aleshores quedaran els grans de la magrana enganxats a la pell i és quan es pot decidir si menjar directament des de la pell o anar arrancant-los i deixant-los en un bol.