Vic, primer ajuntament condemnat per exigir un nivell de català a un treballador

Un jutge anul·la un concurs per un lloc de feina que demanava acreditar un nivell B2, fet que considera que és "discriminació directa" i imposa un A2 més bàsic

Publicat el 16 d’octubre de 2025 a les 11:41
Actualitzat el 16 d’octubre de 2025 a les 14:47

Els tribunals continuen la seva lluita contra el català. Ara ha estat un jutjat de Barcelona qui ha condemnat l'Ajuntament de Vic per exigir un nivell de català concret en un lloc de feina, convertint-lo en el primer consistori del país que rep una sentència per aquest fet. Segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar Nació, el municipi va demanar un nivell B2 per optar a una plaça d'operari de cementiri i manteniment i el tribunal ha declarat "nul·les" les bases del concurs, obligant l'Ajuntament a demanar un nivell A2, més bàsic, als candidats.

Per què el jutge rebaixa el nivell de coneixement de la llengua? Doncs considera que el requisit de nivell B2 s'aplica de "forma indiscriminada i no connectada amb les funcions" del lloc de feina que s'ofereix. També determina que és una "barrera d'accés amb efecte excloent" i, per aquests motius, parlar d'una "discriminació directa per motiu de llengua". Per justificar la decisió, el magistrat determina que el lloc de feina requereix habilitats manuals i no una interacció lingüística complexa com la que considera que es transmet amb l'exigència del B2.

La sentència recorda que el decret d'acreditació del coneixement del català en els processos de selecció de personal a l'administració pública estipula que s'ha de demostrar el coneixement de la llengua "en el grau adequat a les funcions" de l'oferta de feina. Aquest argument és suficient, a parer del jutge, per anul·lar el concurs a l'Ajuntament de Vic. La denúncia va ser presentada per l'entitat espanyolista Convivencia Cívica i l'Ajuntament de Vic, a banda d'haver de repetir el concurs demanant el nivell A2, també haurà de pagar 1.000 euros de multa.

Ara bé, el consistori de la capital osonenca preveu donar batalla. El seu alcalde, Albert Castells, ha anunciat en declaracions a El món a RAC1 que recorreran contra la sentència. "Anirem fins on calgui perquè la llengua és pilar fonamental de la convivència i la cohesió i hem de garantir-ne la pervivència", ha dit el batlle de Junts. Castells ha dit que la sentència té una motivació política i que suposa una "persecució claríssima" contra el català.

 

Junts carrega contra la sentència

Junts ha carregat contra la condemna a l'Ajuntament de Vic. El president del partit, Carles Puigdemont, ha denunciat la "fal·làcia del bilingüisme" i ha alertat que "a còpia de sentències es va retornant al règim monolingüe que va imposar Franco". Segons ha apuntat en una piulada a X, "la lleugera diferència" actual és que "l'ús del català és tolerat i hi ha un cert dret a fer-lo servir, però mai en igualtat de condicions amb el castellà". "En cas de conflicte, un jutge sempre resoldrà en contra teva", ha lamentat.

Per la seva banda, el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha assegurat que "continua la croada de la toga nostra contra el català". El dirigent ha remarcat que demanar el coneixement de la llengua pròpia del país per accedir a un lloc de treball públic "no és excloent" sinó que és "garantir un dret". "I mai és molt", ha afegit. En el mateix missatge a X, Turull ha subratllat que qui "exclou" són els qui "ataquen i persegueixen" la llengua catalana.

Plataforma per la Llengua qualifica "d'inacceptable" la condemna 

Al seu torn, Plataforma per la Llengua ha qualificat de "senzillament inacceptable" la decisió judicial, que veu com una "nova mostra de l'ofensiva judicial contra el català". "Treballarem a través dels nostres serveis jurídics per vehicular el suport perquè els ciutadans de Vic i de qualsevol municipi de Catalunya puguin ser atesos en català als equipaments públics", rebla Plataforma en una publicació a X.