11
de gener
de
2023, 17:20
Actualitzat:
17:30h
El Tribunal Constitucional té nou president. Serà el magistrat Cándido Conde-Pumpido, que s'ha imposat a María Luisa Balaguer per la mínima, sis vots a cinc. El nou TC comença a caminar i tindrà, per primera vegada a la història, un president i una vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, del sector progressista, que té majoria després de deu anys de domini conservador. Conde-Pumpido era el candidat que menys agradava al bloc proper al PP. De fet, el bloqueig a la renovació del TC s'explica en part pels intents del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de dificultar que aquest magistrat, que va ser fiscal general de l'Estat amb Zapatero, arribés a la presidència de l'alt tribunal.
Cándido Conde-Pumpido, nascut a La Coruña fa 73 anys, haurà de liderar el canvi d'etapa al TC, amb una allau de carpetes pendents de resoldre, i reconstruir la credibilitat d'un tribunal que en els darrers mesos ha estat molt qüestionat. Tot i ser considerat proper al PSOE i ubicat clarament en el sector progressista, això no el fa més comprensiu amb una de les qüestions que ha centrat el debat en els darrers anys i que ha tocat de ple el TC: el procés català. A diferència de María Luisa Balaguer, que va signar un vot particular contra la sentència de l'1-O, Conde-Pumpido va haver d'apartar-se de la resolució pels posicionaments que havia manifestat sobre l'independentisme.
La decisió d'abstenir-se en els recursos d'empara dels presos polítics va ser seva, però no es pot deslligar de la pressió que van fer els independentistes. Conde-Pumpido havia elogiat el fiscal Maza, autor de la querella per rebel·lió contra l'1-O, i havia estat crític amb el procés, cosa que va servir de base per denunciar la seva manca d'imparcialitat. Què pensa, el nou president del TC, de l'independentisme? Entre d'altres, va expressar, en una conferència feta al Congrés el 2017, la "preocupació" davant del fet de "brandar la democràcia per derrocar la Constitució". També va qualificar de "populista" contraposar una suposada legitimitat democràtica que emana del poble i la legalitat que emana de la Constitució.
En la citada conferència, el nou president del TC ironitzava sobre un dels arguments esgrimits pels independentistes per mirar d'eludir les condemnes: el fet que la voluntat de fer la independència s'incloïa en el programa electoral dels partits independentistes. "Com a penalista m'he de sorprendre davant d'un dels descobriments més rellevants de la doctrina penal del segle XXI: la promesa electoral com a circumstància eximent de la responsabilitat penal", deia fa anys. Tot això, juntament amb la proximitat amb el fiscal del Suprem i ariet contra el procés, Javier Zaragoza, a qui va promocionar mentre era fiscal general de l'Estat, el van forçar a apartar-se de la causa de l'1-O al TC.
Professor en diverses universitats i autor de desenes de publicacions en matèria penal i processal, l'abril de 2004 va ser nomenat fiscal general de l'Estat amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, fet que li pressuposa una proximitat al PSOE durament criticada pel sector conservador de la judicatura. Era, de fet, el candidat favorit de la Moncloa. Com a fiscal general, càrrec que va ostentar des de 2004 fins al 2011, va tenir un paper destacat en el tram final d'ETA, en què va contribuir a donar suport a la il·legalització de diverses marques electorals de l'esquerra abertzale. El 2010 advertia que era "insuficient" que l'independentisme basc formés un partit que complís la llei mentre ETA seguís en actiu.
Cándido Conde-Pumpido, nascut a La Coruña fa 73 anys, haurà de liderar el canvi d'etapa al TC, amb una allau de carpetes pendents de resoldre, i reconstruir la credibilitat d'un tribunal que en els darrers mesos ha estat molt qüestionat. Tot i ser considerat proper al PSOE i ubicat clarament en el sector progressista, això no el fa més comprensiu amb una de les qüestions que ha centrat el debat en els darrers anys i que ha tocat de ple el TC: el procés català. A diferència de María Luisa Balaguer, que va signar un vot particular contra la sentència de l'1-O, Conde-Pumpido va haver d'apartar-se de la resolució pels posicionaments que havia manifestat sobre l'independentisme.
La decisió d'abstenir-se en els recursos d'empara dels presos polítics va ser seva, però no es pot deslligar de la pressió que van fer els independentistes. Conde-Pumpido havia elogiat el fiscal Maza, autor de la querella per rebel·lió contra l'1-O, i havia estat crític amb el procés, cosa que va servir de base per denunciar la seva manca d'imparcialitat. Què pensa, el nou president del TC, de l'independentisme? Entre d'altres, va expressar, en una conferència feta al Congrés el 2017, la "preocupació" davant del fet de "brandar la democràcia per derrocar la Constitució". També va qualificar de "populista" contraposar una suposada legitimitat democràtica que emana del poble i la legalitat que emana de la Constitució.
En la citada conferència, el nou president del TC ironitzava sobre un dels arguments esgrimits pels independentistes per mirar d'eludir les condemnes: el fet que la voluntat de fer la independència s'incloïa en el programa electoral dels partits independentistes. "Com a penalista m'he de sorprendre davant d'un dels descobriments més rellevants de la doctrina penal del segle XXI: la promesa electoral com a circumstància eximent de la responsabilitat penal", deia fa anys. Tot això, juntament amb la proximitat amb el fiscal del Suprem i ariet contra el procés, Javier Zaragoza, a qui va promocionar mentre era fiscal general de l'Estat, el van forçar a apartar-se de la causa de l'1-O al TC.
Un home d'Estat proper al PSOE
Ve de família de juristes de prestigi i se'l considera un magistrat amb un profund sentit d'Estat. L'avi va presidir les Audiències Provincials de La Coruña, Valladolid i València. El pare també va tenir pes en la judicatura com a president de diverses audiències territorials, així com en la carrera fiscal. Amb aquests precedents, el tercer Cándido Conde-Pumpido havia de seguir la línia familiar. Va ingressar a la carrera judicial el 1974 com a jutge de primera instància en un poble de Zamora i va anar pujant. El 1985 arribava a president de l'Audiència de Segòvia i deu anys després, el 1995, era nomenat membre de la sala segona del Tribunal Suprem com el magistrat més jove de l'alt tribunal, amb 46 anys.Professor en diverses universitats i autor de desenes de publicacions en matèria penal i processal, l'abril de 2004 va ser nomenat fiscal general de l'Estat amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, fet que li pressuposa una proximitat al PSOE durament criticada pel sector conservador de la judicatura. Era, de fet, el candidat favorit de la Moncloa. Com a fiscal general, càrrec que va ostentar des de 2004 fins al 2011, va tenir un paper destacat en el tram final d'ETA, en què va contribuir a donar suport a la il·legalització de diverses marques electorals de l'esquerra abertzale. El 2010 advertia que era "insuficient" que l'independentisme basc formés un partit que complís la llei mentre ETA seguís en actiu.