La immigració pot ser una gran oportunitat per a Catalunya, però només si es gestiona amb una visió estratègica. Sense una política migratòria ordenada i coherent, els riscos en termes de desigualtat, fragmentació social i debilitat econòmica poden superar els beneficis. Això assegura el col·lectiu Economistes pel Benestar, que aquest dimarts ha presentat un estudi sobre l'impacte del fenomen migratori al Col·legi d'Economistes de Catalunya. 

Economistes com Joan B. Casas, Albert Carreras, Marta Espasa i Josep Reyner, entre d'altres, subretllen que el context està definit per una de les taxes de fecunditat més baixes del món i un envelliment accelerat de la població, el que fa que "un determinat nivell del flux migratori és imprescindible per sostenir l’activitat econòmica i el sistema de benestar. Sense immigració, la població catalana ja estaria en retrocés".

Els acadèmics assenyalen que més d’un 26% de la població resident a Catalunya ha nascut a l’estranger, una transformació demogràfica d’una magnitud excepcional produïda en un període molt curt de temps. Malgrat aquest canvi profund, "el país no ha afrontat encara un debat públic estructurat, rigorós i serè sobre les implicacions econòmiques, socials i institucionals d’aquest fenomen".

El model econòmic actual, amb una forta presència d’activitats de baixa productivitat i baixos salaris, ha absorbit majoritàriament mà d’obra immigrant en ocupacions precàries. Aquesta dinàmica, agreujada per un sistema de finançament autonòmic insuficient que no acompanya el creixement poblacional efectiu, contribueix a perpetuar una dualització del mercat de treball, posa en perill la sostenibilitat de l’estat del benestar i limita tant la millora de la productivitat com la cohesió social.

També subratllen que la pressió sobre serveis públics com l’habitatge, l’educació o la sanitat evidencia la inadequació del model de finançament i la manca de planificació dels fluxos migratoris en relació amb la capacitat d’acollida del país. Reclamen així "una nova política migratòria" que inclogui la planificació dels fluxos, l’adequació als perfils professionals necessaris, la lluita contra la precarietat laboral i una aposta decidida per la integració educativa, cívica, laboral i lingüística". Els economistes demanen una transformació del model productiu cap a un major valor afegit.