No hi haurà amnistia exprés per als dirigents del procés. El Tribunal Suprem ha decidit excloure el delicte de malversació de la llei i mantenir les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, així com les penes d'inhabilitació d'Oriol Junqueras, Jordi Turull,Raül Romeva i Dolors Bassa. Era una possibilitat que ja s'apuntava fa mesos, quan es van començar a plantejar mecanismes per allunyar al màxim els jutges del moviment independentista. El posicionament de la sala penal, que presideix Manuel Marchena, i de l'instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, no té en compte ni el parer de la Fiscalia, ni de l'advocacia de l'Estat, ni tampoc de les defenses, i s'alinea més amb la tesi de Vox i dels fiscals de l'1-O, apartats fa uns dies de la causa. Això implica que, per ara, la pressió judicial es manté i s'obre una via d'aigua a la llei perquè no es pugui aplicar de manera integral. Aquestes són les claus i les conseqüències de la decisió d'una cúpula judicial no perdona els dirigents que van organitzar el referèndum.
Com justifica el Suprem no aplicar l'amnistia?
El Suprem sosté que els dirigents de l'1-O van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial", requisit perquè la malversació quedi exclosa de l'amnistia. Els líders de l'1-O van destinar diners públics al servei d'un interès polític -el referèndum-, cosa que va fer que no haguessin d'aportar diners propis. Per tant, van tenir un benefici, en tant que no van perdre diners propis per sufragar la consulta i tenen un "deute" amb l'Estat pel qual responen amb el seu patrimoni. Aquest deute només seria possible per l'existència d'un benefici que va permetre engreixar el patrimoni dels condemnats amb l'import que ara se'ls reclama al Tribunal de Comptes. La quantitat correspon, precisament, a allò que es van estalviar per no afectar el seu propi patrimoni amb l'organització de l'1-O. Hi ha un altre argument: segons el Suprem, va afectar els interessos financers de la Unió Europea. La sala argumenta que els independentistes volien convertir Catalunya en un estat independent, amb el que això implica en matèria fiscal. I això va implicar un "risc potencial per als interessos que defineixen l'aportació espanyola als pressupostos de la Unió Europea".
A diferència de la sentència del procés, on Marchena va fer mans i mànigues per aconseguir la unanimitat del tribunal, en aquesta decisió no hi ha hagut una sola veu. Una de les magistrades del Suprem, Ana Ferrer, ha emès un vot particular en contra, en què demana presentar una qüestió prejudicial a Europa per aclarir com encaixa l'amnistia d'un delicte de malversació dins de la normativa europea. En el seu escrit, Ferrer sosté que els arguments de la sala penal posa en risc el principi de legalitat i previsibilitat, perquè introdueix una interpretació "nova" sobre l'ànim de lucre i obvia de manera manifesta la voluntat del legislador, de tal manera que la decisió no és pas una interpretació de la llei, sinó una derogació.
Per què la malversació és un problema?
La malversació s'ha convertit en l'escletxa de l'amnistia. Es tracta d'un delicte que no és purament polític i que els negociadors van treballar a fons per tal d'incloure'l a la llei sense que això pogués beneficiar polítics corruptes, però alhora sense que fos un vestit a mida per als independentistes. Els fiscals de l'1-O, abans de ser rellevats per ordre del fiscal general de l'Estat, ja van obrir la porta a la decisió que finalment ha adoptat el Suprem, amb l'argument que no es pot amnistiar aquest delicte perquè sí que hi ha enriquiment personal i perquè va suposar un risc potencial per als interessos financers de la UE. Finalment, el ministeri fiscal ha defensat la posició contrària, però no pas Vox. El Suprem ha optat per la solució dràstica: no ha plantejat dubtes a Europa, sinó que directament ha dit que la malversació queda fora de l'amnistia, cosa que fa innecessària cap consulta a la justícia europea o al TC, i tampoc haver d'aixecar les ordres de detenció contra els exiliats. Com amb la reforma del codi penal que van pactar ERC i PSOE, ara l'alt tribunal també ha aconseguit, per ara, driblar el blindatge de l'amnistia que també va pactar Junts.
Podrà tornar Puigdemont?
Puigdemont pot tornar quan vulgui a Catalunya, però de moment corre el risc de ser detingut, empresonat, jutjat per malversació i condemnat. Junts argumentava que, amb les seves esmenes, la llei tindria efectes immediats i seria integral, però no ha estat així. L'advocat Gonzalo Boye, un dels negociadors, manté que els jutges estan desobeint la llei, que és clara sobre com s'ha d'aplicar. En tot cas, els dirigents de l'1-O no han estat amnistiats -sí, en canvi, altres independentistes com Miquel Buch o diversos manifestants- i tampoc s'han aixecat les ordres de cerca i captura. Si Puigdemont, Comín o Puig trepitgen territori espanyol, la policia els detindrà per ordre de Llarena, perquè el delicte de malversació continua viu. L'argument dels jutges és senzill: com que l'amnistia no s'aplica al delicte de malversació, tampoc s'apliquen els preceptes que ordenen la desactivació immediata de les ordres de detenció. L'expresident es va comprometre a ser present al ple d'investidura, tant si l'amnistia s'havia aplicat com si no. Ara com ara, encara no s'ha convocat cap ple per elegir president.
Per què cau l'ordre de detenció de Rovira?
L'ordre de detenció contra Marta Rovira sí que queda sense efecte, però perquè la secretària general d'ERC està perseguida només per desobediència i aquest delicte sí que és susceptible de ser amnistiat. Per tant, com diu la llei, el Suprem ha desactivat aquesta mesura, com també ho ha fet amb Puigdemont, Comín i Puig. En aquests tres casos, però, com que també estan acusats de malversació, es manté l'amenaça de detenció per aquesta via, cosa que fa irrellevant que hagi decaigut l'ordre de detenció per desobediència. En el cas de Rovira, que no s'enfronta a més delictes per l'1-O, això permet que pugui tornar a Catalunya sense risc de detenció. Ara bé, la dirigent d'ERC també està perseguida per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. No hi ha ordres de detenció actives en aquest procediment, però el jutge Manuel García-Castellón encara no ha aplicat l'amnistia, per tant el risc encara existeix si trepitja Catalunya. En la causa de les protestes per la sentència del procés, el Suprem també ha de definir la seva línia sobre el terrorisme.
I ara, què?
La decisió del Suprem suposa un cop a la llei d'amnistia. La defensa dels exiliats pot presentar recurs d'apel·lació contra la posició de Llarena. Les defenses dels exconsellers podran presentar un recurs de súplica. Difícilment hi haurà cap canvi de criteri. També es podran interposar recursos d'empara al Tribunal Constitucional, controlat ara per una majoria que s'ubica en el sector progressista, per vulneració de drets. El TC podria anul·lar la decisió del Suprem si considera que s'ha violat algun dret fonamental, però no pot fer una nova interpretació del que ha dit l'alt tribunal. Si el tribunal de garanties tampoc dona la raó a les defenses, s'obrirà la via europea, que s'allargarà anys. La decisió del Suprem té, a més, altres conseqüències: com que es tracta del principal tribunal de l'Estat, el seu criteri és important i pot ser tingut en compte en altres òrgans judicials que tenen causes similars. El TSJC, malgrat que ha aplicat l'amnistia a Buch per malversació, no ha decidit encara sobre la causa pels preparatius de l'1-O, que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, i tampoc s'ha mogut el jutjat d'instrucció 13, que pilota aquesta mateixa causa per a dirigents independentistes no aforats.