El Tribunal Suprem diu "no" a l'amnistia per l'1-O. L'alt tribunal ha descartat eliminar el delicte de malversació que afecta Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i tampoc accepta deixar sense efecte les ordres de detenció contra l'expresident, Toni Comín i Lluís Puig. En el cas de Marta Rovira, perseguida per desobediència, sí que es deixa sense efecte l'ordre de detenció. Alhora, ha acordat promoure una qüestió d'inconstitucionalitat respecte del delicte de desobediència. La magistrada Ana Ferrer ha emès un vot discrepant i demana plantejar una qüestió prejudicial a la justícia europea sobre com encaixaria una eventual amnistia de la malversació dins del dret europeu. La sala penal ho descarta.
La malversació ja s'entreveia com una escletxa que intentarien explorar els jutges del Suprem per fer descarrilar l'amnistia, i així ha estat. Almenys per ara. L'alt tribunal desafia així l'esperit de la norma, que es va fer precisament per amnistiar el procés en general i els fets de l'1-O en particular. La decisió va en contra del que havien demanat tant les defenses com la Fiscalia, que després d'una crisi interna va acabar defensant que la malversació del procés s'havia de perdonar. Ara, les parts podran presentar recursos, però el retorn de Puigdemont queda en entredit i la inhabilitació de Junqueras es manté.
El Suprem no ha tingut pressa per fer pública la decisió. El termini que van donar tant la sala penal, que presideix Manuel Marchena, com l'instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, acabava fa dues setmanes, però fins aquest dilluns no s'han posicionat. En dues interlocutòries de 61 i 47 pàgines, i que no s'estalvien retrets al legislador, el Suprem declara que la malversació no queda amnistiada i obre una via d'aigua a la llei, perquè aquesta decisió pot tenir conseqüències en altres causes judicials per aquest delicte contra dirigents del procés.
Sí que hi va haver un benefici personal
I per què no es pot aplicar l'amnistia a la malversació? La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, assenyala que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial". La mateixa llei exclou la malversació en cas que es doni aquest supòsit. Així, afegeix també que els líders de l'1-O van destinar diners públics al servei d'un interès polític -el referèndum-, cosa que va fer que no haguessin d'aportar diners propis. I és això el que suposa un benefici personal de caràcter patrimonial.
El Suprem sosté que els dirigents independentistes són "deutors" davant de l'Estat i responen amb el seu patrimoni. Aquest deute -continua la sala- només seria possible per l'existència d'un benefici personal de caràcter patrimonial obtingut de manera voluntària, i executada en detriment de les arques públiques, que va permetre engreixar el patrimoni dels condemnats en l'import que ara se'ls reclama al Tribunal de Comptes. Una quantitat que correspon, precisament, a allò que es van estalviar per no afectar el seu propi patrimoni amb l'organització de l'1-O.
I va més enllà. No es tracta, diu el Suprem, d'agafar-se a una interpretació concreta de l'ànim de lucre per no aplicar l'amnistia, sinó de la interpretació que un delicte de malversació porta implícit el benefici personal de caràcter patrimonial. I això es contraposa amb el fet que altres persones -no polítics- que també volien contribuir al procés sí que van destinar recursos propis, cosa que els va suposar una despesa. La ciutadania que va contribuir econòmicament al procés va perdre diners del seu patrimoni, mentre que els dirigents van destinar-hi diners públics, precisament, per no posar-hi diners propis. Per tant, sí que hi va haver un benefici personal de caràcter patrimonial, en tant que no van perdre diners seus.
Hi va haver risc per als interessos de la UE
L'alt tribunal no s'està de recordar que el legislador espanyol ha obviat algunes recomanacions europees, tant del Consell d'Europa com de la proposta de directiva de lluita contra la corrupció. "És especialment difícil conciliar l'esforç de la Unió Europea per eliminar marges d'impunitat per als malversadors amb la voluntat del legislador de dispensar un tractament excepcional i personalitzat a uns delictes d'especial gravetat, pel simple fet d'haver estat comesos per uns concrets responsables polítics", argumenta la sala.
Hi ha un altre argument per deixar fora la malversació de l'1-O. Segons el Suprem, va afectar els interessos financers de la Unió Europea. La sala argumenta que els independentistes volien convertir Catalunya en un estat independent, amb el que això implica en matèria fiscal. I això, afegeix la sala, va implicar un "risc potencial per als interessos que defineixen l'aportació espanyola als pressupostos de la Unió Europea". És l'argument que van utilitzar els fiscals de l'1-O, apartats de la causa per ordre del fiscal general de l'Estat ara fa un parell de setmanes.
L'ordre de detenció es manté
"La llei d'amnistia tindrà efectes immediats". Això deien els negociadors de Junts durant les converses, i després de presentar esmenes a la norma al gener. El cert és que quan va aparèixer al BOE, els tribunals van començar a moure's, però no hi ha hagut una amnistia exprés per als dirigents del procés, com es pretenia. L'exemple més clar és en el cas de Puigdemont i els exiliats, als quals no només no s'ha aplicat la llei d'amnistia, sinó que tampoc se'ls han desactivat les ordres de detenció per malversació.
El jutge Llarena, en la seva interlocutòria i en la mateixa línia del que diu la sala penal, nega que es pugui amnistiar la malversació de Puigdemont, Comín i Puig. Com que no se'ls pot aplicar la llei, tampoc els afecta el punt en què s'ordena l'aixecament "immediat" de les ordres de cerca i captura que pesen sobre els exiliats. Sí que deixa sense efecte l'amenaça de detenció sobre Marta Rovira, perseguida només per desobediència en la causa de l'1-O, però no sobre la resta de dirigents a Bèlgica. Si Puigdemont trepitja Catalunya, la policia pot detenir-lo i posar-lo a disposició judicial.
No cal preguntar a Europa, però sí al TC
Els jutges tampoc creuen que sigui necessari preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si l'amnistia d'un delicte de malversació té encaix dins de normativa europea. No tenen, en aquest sentit, cap dubte sobre l'amnistia, perquè la mateixa llei deixa clar que no es poden amnistiar els delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió Europea, i la sala no creu procedent preguntar a la justícia europea sobre una qüestió que el legislador ja ha fet bé. De tota manera, el Suprem marca el camí per preguntar a Europa sobre si la independència hauria afectat el pressupost d'Espanya i d'Europa, i si això no afecta els tractats europeus de protecció dels interessos financers.
En canvi, el Suprem sí que creu necessari plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sobre l'amnistia del delicte de desobediència, no pas perquè no es pugui fer, sinó perquè pot vulnerar el principi d'igualtat i suposar una intromissió en la feina dels jutges. La sala creu que això podria anar en contra de diversos articles de la Constitució, i per això pregunta a les defenses, la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular perquè es posicionin al respecte en un termini màxim de deu dies.
Crítiques al legislador i a la llei
El Suprem no s'estalvia retrets a la manera com està redactada la llei, que diu que es fa difícil d'interpretar i que és "poc clara i poc precisa". També lamenta la velocitat a l'hora de fer aquesta norma i els canvis que ha patit des que es va registrar el primer esborrany fins que es va publicar la llei al Butlletí Oficial de l'Estat. La sala penal sosté que no només s'ha de limitar a respectar la voluntat del legislador. "Els jutges no tenen com única i exclusiva referència la voluntat del legislador", diu l'alt tribunal, que també posa en dubte la constitucionalitat de la llei.
Respectant la legitimitat del legislador per fer lleis, el Suprem també recorda que amb la interpretació de la malversació que fa l'amnistia suposa una "ruptura" a més de cent anys de línia jurisprudencial. "És perfectament legítim", diu la sala, que recorda que les lleis poden servir per canviar una línia jurisprudencial que "per raons de política criminal o vinculades a una conjuntural estratègica política" es considera que cal "superar". Afegeix, també, que el legislador pretén "obrir un parèntesi a cent anys de jurisprudència" i fer-ho "per uns fets i uns protagonistes molt concrets", i que aquest parèntesi es tronarà a tancar per a tota la resta de ciutadans condemnats pels mateixos delictes.