Primers amnistiats pel procés. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat amnistiar l'exconseller d'Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà per l'escorta a l'expresident Carles Puigdemont durant l'exili. Tots dos van ser condemnats a penes de presó i inhabilitació per malversació i prevaricació, per haver destinat diners públics a protegir Puigdemont fora de l'Estat. Analitzada la llei d'amnistia, el tribunal ha acordat declarar extingida la pena i els antecedents penals, així com la responsabilitat civil.
En la resolució, de 18 pàgines, la sala conclou que els fets pels quals va ser jutjat i condemnat Buch encaixen perfectament en el que estableix la llei d'amnistia. Així, s'entén que l'exconseller i el sergent Escolà van prestar suport en forma de seguretat a Puigdemont en els primers mesos d'exili. Per això, els delictes de malversació i prevaricació pels quals van ser condemnats poden ser amnistiats, perquè s'emmarquen en el procés independentista, si bé no estrictament relacionats amb les consultes de l'1-O o el 9-N i no hi va haver propòsit d'enriquiment personal.
D'aquesta manera, el TSJC s'avança a la resta de tribunals que tenen entre mans causes relacionades amb el procés. La de Buch va ser especialment rellevant durant les negociacions, perquè calia fer encaixar dins de la llei una causa no directament relacionada amb l'1-O, però que tenia relació amb el procés, i alhora per un delicte de malversació, que per la seva naturalesa és complex de perdonar. El redactat de la llei ha permès que l'exconseller se'n pugui beneficiar i així ho ha validat el tribunal. El TSJC també està analitzant altres causes susceptibles de ser amnistiades.
Buch i Escolà corrien el risc d'entrar a presó, perquè l'any passat van ser condemnats a quatre anys i mig i quatre anys de presó, respectivament. L'exconseller també va ser condemnat a nou anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i deu anys i mig d'inhabilitació absoluta per haver facilitat un servei d'escorta a Puigdemont a través d'Escolà, que va ser contractat com a assessor, però que en realitat feia feina d'escorta cobrant un sou públic per a una funció diferent. El tribunal també va imposar una multa de 52.712,26 euros en concepte de responsabilitat civil. Tot això ha quedat anul·lat gràcies a l'amnistia.
16 manifestants independentistes, amnistiats
El TSJC també ha acordat amnistiar 16 manifestants manifestants independentistes. Es tracta de quatre dels casos que la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal tenia sobre la taula pendents de recursos contra les condemnes imposades per l’Audiència de Barcelona i sobre els quals s’havia demanat l’amnistia per part de les defenses. A tots se’ls absol de les responsabilitats penals i de les econòmiques que no siguin les indemnitzacions a policies lesionats, que queden fora de la llei d’amnistia.
Es tracta, entre d'altres, de sis joves arrestats per les protestes del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella quan es va frustrar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, cinc dels quals van ser condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó, i un estava pendent de judici; dos condemnats a un any i a set anys i mig de presó per les protestes a Urquinaona la tardor del 2019; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per la protesta del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019, avançat per Vilaweb i confirmat per l’ACN; i els anomenats Tres de Granollers, condemnats a tres anys i tres anys i mig de presó per aldarulls prop de la plaça Catalunya l’1-O del 2020.
En els propers dies, el TSJC s'ha de pronunciar sobre altres causes, com ara la dels preparatius de l'1-O, en què Josep Maria Jové i Lluís Salvadó s'enfronten a penes de presó. També hi ha sobre la taula les inhabilitacions de l'expresident Quim Torra o l'exconseller Bernat Solé. Tot apunta que no hi haurà problemes per amnistiar aquestes causes, però les defenses sí que alerten que els jutges poden intentar dilatar l'aplicació de la llei en aquelles causes més mediàtiques, com ara les que afecten Carles Puigdemont o els dirigents de l'1-O.
Pendents del Suprem
L'amnistia s'enfronta aquesta setmana a la prova del cotó dels jutges, que han de començar a definir quin criteri seguiran per aplicar la nova llei, dues setmanes després que hagi entrat en vigor. Totes les mirades es traslladen, sobretot, al Tribunal Suprem, que té sobre la taula dues causes centrals per al moviment independentista: la causa especial de l'1-O i la causa de Tsunami. Sobre les protestes de la sentència, aquest dijous també haurà de dir-hi alguna cosa l'Audiència Nacional, que també té fixada una vista per decidir si suspèn el judici sobre l'operació Judes.
Els independentistes tenen obert un nou front, que posa en risc l'aplicació de l'amnistia, si més no a curt termini. El jutge Joaquín Aguirre, que pilota la investigació del cas Volhov, ha desafiat l'Audiència de Barcelona i ha obert una nova peça separa per investigar la suposada trama russa del procés. En aquesta causa, vol investigar Puigdemont, el seu advocat, Gonzalo Boye, i altres persones del seu entorn pels delictes de malversació i alta traïció. La defensa de l'expresident ja ha anunciat que es querellarà contra l'instructor per prevaricació.