- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
"Efectivament, ha de ser l'últim acte electoral a l'exili. Però amb aquesta gent de Madrid mai se sap. A vegades dius que és l'últim acte [a l'exili] i es treuen unes eleccions de sota la taula, o fan coses rares, o se'n van cinc dies a reflexionar. No saps mai. Siguem prudents, pel que pugui ser". La frase és de Carles Puigdemont. La va pronunciar només pujar la faristol en el tancament de campanya de les europees de Junts, celebrat el 7 de juny a Cotlliure. Pràcticament un mes després, la fi de l'exili ja no apareix com a imminent en el radar. Hi té molt a veure la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-lo pel delicte de malversació, i també el calendari de les negociacions a Catalunya.
Segons diverses fonts consultades per Nació, el retorn a Catalunya no està previst de manera "immediata". En part perquè l'ordre de detenció continua vigent, en part perquè el debat d'investidura -Junts va refermar aquest dilluns el compromís de tornar quan se celebri, en la línia del que l'expresident va garantir en campanya- no té data prevista, i en part perquè la tornada a Catalunya s'està dissenyant de manera "institucional". Què vol dir? Que, en el millor dels casos, hauria de ser "conjunt", és a dir, amb els dirigents de Junts i d'ERC exhibint unitat. Una unitat que, com demostra la reunió dels últims dies entre Puigdemont i Oriol Junqueras, s'està intentant recosir amb discreció.
De fet, abans de la convocatòria de les eleccions del 12-M, la idea de l'expresident era la d'un retorn a la tardor, amb l'amnistia aplicada i amb la possibilitat d'estar acompanyat també de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, amb qui va tancar -juntament amb Jordi Turull- la composició de la nova mesa del Parlament presidida per Josep Rull. "El retorn ha de ser sense cap sigla de partit", indiquen fonts de la cúpula de Junts. Durant la fase final de la campanya electoral de les catalanes, la versió més estesa era que Puigdemont tornaria pels volts de Sant Joan, que és quan s'havia de fer el primer debat d'investidura. Es parlava, fins i tot, d'un seguici i de cobertures de mitjans internacionals.
Puigdemont aspirava en aquell moment a ser el candidat amb més suports per la investidura, però entre la distància amb Salvador Illa -set escons més- i la patacada d'ERC -decisiva a l'hora d'impedir la reedició de la majoria absoluta independentista- van complicar el panorama. Perquè, com reconeixen a les files de Junts, no és el mateix abordar el retorn havent guanyat les eleccions o tenint majoria clara per ser president que fer-ho en el context actual. Que hi hagi debat d'investidura, ara mateix, és una incògnita: cap dels dos aspirant té els suports garantits, i tant Illa com Puigdemont intenten convèncer ERC. L'expresident, això sí, necessita l'abstenció del PSC per tornar al Palau de la Generalitat.
Què més pot influir en el fet que el retorn ni sigui immediat? La repetició electoral, que plana com una possibilitat per l'escenari de la investidura. Junts, de fet, ha deixat en l'aire la possibilitat que l'expresident torni abans d'una hipotètica nova cita amb les urnes. I, al mateix temps, unes eleccions a la tardor també són terreny abonat perquè s'activin els ressorts per una llista unitària, que és una de les prioritats de la nova ANC liderada per Lluís Llach. Si hi hagués una detenció de Puigdemont, es podria negar ERC a bastir una candidatura conjunta? Hi ha dues incògnites: perquè hi hagi detenció hi ha d'haver retorn, i la situació que viu ERC no convida a una negociació d'aquest tipus, amb records agredolços.
El desenllaç de la història només el coneix Puigdemont -el seu advocat, Gonzalo Boye, sempre ha apuntat que està disposat a ser detingut, com ho demostra el fet que va passar dues setmanes empresonat al nord d'Alemanya en els mesos de més incertesa judicial sobre el procés-, que enfila el setè aniversari d'un exili que també està condicionat per les indagacions -que ni l'Audiència Nacional es creu- sobre la trama russa o el núvol que projecta sempre la causa sobre Tsunami Democràtic. De moment, això sí, la certesa és que el retorn no serà immediat. Perquè, com indicava l'expresident a Cotlliure fa tan sols un mes, mai se sap què pot passar a Madrid quan hi ha moviments de fons.