L'endemà de l'operatiu fallit per detenir Carles Puigdemont, els responsables d'Interior i dels Mossos d'Esquadra han optat per l'atac com a millor defensa. Malgrat admetre que no es van complir tots els objectius del desplegament policial, han carregat amb molta duresa contra el “comportament impropi” de l'expresident i l'objectiu de Junts de “dinamitar” la investidura de Salvador Illa. L'episodi suposa un episodi més -el definitiu?- del divorci entre ERC i els postconvergents. Aquestes són les quatre principals claus de la polèmica:
1. Interior acusa Junts de voler dinamitar la investidura
Els partits donaven per fet que la investidura se suspendria si es detenia Puigdemont. L'expresident la va evitar fent-se fonedís, però Junts va intentar per dues vegades aturar la sessió parlamentària: primer per denunciar l'operació Gàbia i després amb l'argument que hi havia una ordre d'arrest per a Jordi Turull, que es va demostrar una informació falsa.
De fet, el conseller Joan Ignasi Elena ha assegurat que l'objectiu era “dinamitar i deslegitimar” un ple d'investidura “perquè no agradava el resultat” i ha acusat Puigdemont de “tenir un comportament impropi” d'algú que va ser president.
Per l'encara conseller d'Interior en funcions, l'acció pretenia situar “ERC fora del front independentista”. El trencament entre Junts i els republicans és públic i notori, però ahir es va fer un pas més, potser definitiu, coincidint amb el suport al líder socialista.
2. Poca autocrítica dels Mossos i crítiques excepcionals a Junts
Sentir un responsable policial carregar contra un partit polític és excepcional. Avui ho ha fet el comissari en cap, Eduard Sallent, que sense anomenar Junts ha assegurat que l'objectiu principal del partit postconvergent era impedir el ple. “Aquesta no és una actitud lleial amb el cos dels Mossos d'Esquadra”, ha conclòs.
Hi ha hagut més contraatac que autocrítica. La cúpula de la policia catalana ha intentat justificar el disseny de l'operatiu -el revisaran, però no es preveuen assumir responsabilitats-. Els Mossos no disposaven de cap informació que Puigdemont fos a Barcelona des de dimarts -així ho assegura Jordi Turull- i consideraven que l'opció més probable era que l'expresident -a qui ha comparat directament amb Jimmy Jump i indirectament amb el clan Jodorovich- intentés accedir al Parlament.
“No hem fet el ridícul. Ha estat un dispositiu que no ha aconseguit el resultat esperat”, ha assenyalat Sallent. Hi van participar 602 agents només al voltant del Parlament i un nombre indeterminat en una operació Gàbia que es va demostrar fallida. Ha negat qualsevol mena de “malversació” de recursos: “L'operatiu pretenia garantir el funcionament de les institucions democràtiques”.
3. On és Puigdemont? Els Mossos no renuncien a detenir-lo
Turull ha reaparegut aquest matí en sengles entrevistes radiofòniques. Ha assegurat que dimarts va sopar amb Puigdemont a Barcelona i que l'expresident ahir ja va dormir a la Catalunya Nord, per tal de completar avui el viatge fins a Waterloo.
Els Mossos, després que se'ls escapés a pocs metres, ara eviten certificar donar per bona cap versió d'un entorn a qui acusen de propagar desinformació -posteriorment el mateix Puigdemont ha assegurat que ja és a Waterloo-. En aquest sentit, Eduard Sallent assegura que no tenen clar que realment sigui fora del país i que no renuncia a complir l'ordre de detenció del Tribunal Suprem perquè continua vigent.
De fet, malgrat que l'operació Gàbia es va desactivar poc abans de les 2 del migdia, els controls policials, especialment a tocar de les fronteres administratives amb l'estat francès, es van mantenir fins al vespre en unes imatges que recordaven les hores posteriors dels atemptats del 2017. De fet, el màxim responsable policial s'ha referit a aquest funest dia quan se li ha preguntat si ahir va ser la pitjor jornada de la història dels Mossos.
4. Una roda de premsa en clau de comiat
La multitudinària roda de premsa d'aquest dijous -hi havia un centenar de periodistes acreditats que han hagut de fer més de 20 minuts de cua per accedir-hi- no s'entendria si no s'estigués vivint un interregne on coincideixen el president electe i el sortint.
A les valoracions polítiques d'Elena i, el director de la Policia, Pere Ferrer -el conseller ha volgut prendre la paraula de nou al final per preguntar-se retòricament “què carai suma al projecte independentista” l'actuació de Puigdemont-, s'hi han afegit els comentaris poc habituals d'un Sallent que és pràcticament impossible que continuï com a comissari en cap.
Salvador Illa només ha anunciat el nom d'una futura consellera -Núria Parlon a Interior- i recuperarà de l'ostracisme el major Josep Lluís Trapero, però com a director general -un policia per a un càrrec polític-. Si puja Trapero, baixa Sallent, ja que representen els dos sectors que en els darrers anys s'han disputat el control de la Prefectura.