L'aparició i posterior desaparició de Carles Puigdemont ha posat els Mossos al centre de la polèmica. L'endemà dels fets, Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior en funcions, s'ha mostrat molt dur contra Puigdemont i Junts. Ha assegurat que l'expresident va “tenir un comportament impropi” d'algú que va ser president i que Junts tenia la intenció de “dinamitar i deslegitimar” un ple d'investidura “perquè no agradava el resultat”.
Elena ha explicat que s'investigarà internament què no va funcionar d'un l'operatiu que, només a l'entorn del Parlament, va mobilitzar 602 efectius -xifra que no té en compte la fallida operació Gàbia-. Un plantejament que, segons Pere Ferrer, director general de la Policia, tenia tres objectius: detenir Puigdemont per tenir en vigor una ordre de detenció del Suprem, protegir el ple d'investidura i gestionar dues mobilitzacions polítiques “antagòniques”.
Tanmateix, l'encara responsable d'Interior ha assegurat que el dispositiu dels Mossos no estava “preparat” per l'inesperat comportament del 130è president de la Generalitat. En aquest sentit, ha acusat el seu espai polític de perpetrar un “atac contra el Govern per situar-lo fora de l'independentisme” i d'“utilitzar els ciutadans i les entitats”. “Prou enganyar i prou a jugar amb els sentiments”, ha afirmat. “Què carai suma al projecte independentista el que va fer ahir Carles Puigdemont?”, s'ha preguntat retòricament en la darrera intervenció com a conseller davant dels mitjans.
Tan Elena com Ferrer han denunciat l'anomalia que no s'estigui aplicant la llei d'amnista, però han defensat que els Mossos han de continuar exercint de policia judicial". “Reitero als responsables polítics que treguin el cos de Mossos del debat polític”, han reclamat.
També s'ha mostrat molt dur Eduard Sallent, comissari en cap de la policia catalana, que ha acusat l'espai polític de Junts de tenir com a principal objectiu suspendre el ple d'investidura. “Aquesta no és una actitud lleial amb el cos dels Mossos d'Esquadra”. "Va ser un dia difícil, que no va acabar com voldríem, però ho vam donar tot", ha afegit.
Així es va fer fonedís Puigdemont
Carles Puigdemont es va convertir aquest dijous en el gran protagonista d'una jornada en què Salvador Illa es va convertir en el 133è president de la Generalitat. Ara bé, no ho va fer amb una detenció que tothom donava per feta, sinó en una operació per tornar a l'exili que no entrava en cap de les travesses.
A les 9 del matí s'havia convocat un acte polític de benvinguda a tocar de l'Arc de Triomf de Barcelona. Tres minuts abans de l'hora anunciada, l'expresident va aparèixer a través d'un carreró, acompanyat de Jordi Turull, fins a arribar al carrer Trafalgar on l'esperava la plana major de Junts.
El discurs va ser breu -poc més de cinc minuts-. Tan bon punt va acabar amb un "Visca Catalunya lliure", l'advocat Gonzalo Boye el va apressar a marxar de l'escenari. Aleshores, segons Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos, assegura que agents de paisà s'hi van intentar aproximar, "però una massa ho va impedir". Mentre la comitiva de Junts es dirigia cap al Parlament acompanyat d'un núvol de càmeres, el 130è president es va fer fonedís. Puigdemont va entrar en una de les carpes de l'organització i, posteriorment, va entrar en un Honda blanc que l'esperava. El propietari, un agent dels Mossos d'Esquadra, va ser detingut posteriorment per la mateixa policia catalana.
Els Mossos de paisà que vigilaven l'acte polític van intentar seguir el cotxe, però va aconseguir escapar-se i el van perdre al carrer Circumval·lació. "En algun moment vaig arribar a pensar que el cotxe es volia dirigir al Parlament", ha reconegut Sallent. Tanmateix, pocs minuts després, s'activava una operació Gàbia amb controls no només a l'interior i a les sortides de Barcelona, sinó a les principals vies de comunicació i també els punts fronterers. Una estratègia ordenada per ordre judicial que no només es va mostrar ineficaç sinó que va provocar un col·lapse general. La gàbia es va desactivar a les 13.22 i Puigdemont, segons ha revelat aquest matí l'advocat Gonzalo Boye, va aconseguir sortir de l'Estat, una possibilitat que els Mossos han posat en dubte.