Gairebé set anys després d'emprendre el camí de l'exili, Carles Puigdemont ha tornat a Catalunya. El cicle iniciat amb la "decisió política" de deixar Catalunya el 29 d'octubre del 2017 s'ha completat aquest 8 d'agost de 2024 amb l'esperada aparició a l'acte polític de benvinguda al passeig Lluís Companys. Una altra "decisió política" -tal com la definia el mateix expresident de la Generalitat en la carta pública difosa dissabte, en què argumentava els motius que l'empenyien a fer el trajecte de tornada a casa- que sacseja la política catalana en un moment de canvi de rasant. La investidura de Salvador Illa, amb el suport decisiu dels comuns i d'ERC -avalat per una militància republicana dividida-, enterra de forma definitiva el procés i obre una nebulosa sobre el rol de Junts i el seu líder, ara fora de l'aritmètica de pactes al Parlament, però encara amb influència al Congrés dels Diputats.
El viatge de retorn a Catalunya va iniciar-se oficialment aquest dimecres, comunicat amb un vídeo enregistrat en què Puigdemont descrivia la seva detenció com una "anomalia democràtica" i feia una crida a "confrontar" la "repressió política" que implica no aplicar la llei d'amnistia. En paral·lel a la publicació del missatge, Junts, l'ANC, Òmnium, l'AMI, els CDR i el Consell de la República van convocar un acte de suport al passeig Lluís Companys, al costat del Parlament, més blindat que mai per la investidura d'Illa.
🔴 Puigdemont acaba el discurs amb un "Visca Catalunya lliure" i insinua la detenció: "No sé quan ens tornarem a veure" https://t.co/BAfW85JGIvpic.twitter.com/CzROnrD6oq
— NacióDigital (@naciodigital) August 8, 2024
Milers de persones -unes 3.500, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona- s'han concentrat a l'Arc de Triomf per donar la benvinguda al líder independentista. Tal com havia anunciat, ha aparegut a les 9 del matí des del carrer Trafalgar, envoltat de la plana major de Junts. Des d'allà, s'ha dirigit a l'escenari on ha afirmat solemnement: "Encara som aquí. No tenim dret a renunciar perquè el dret a l'autodeterminació és col·lectiu". En aquest sentit, ha carregat contra un estat que "no amnistia malgrat tenir una llei d'amnistia". Donant per fet una possible detenció, ha afirmat: "No sé quan ens tornarem a veure" i ha tancat el breu discurs amb un "Visca Catalunya lliure".
Incertesa sobre el debat d'investidura
Puigdemont torna com va prometre, coincidint amb el debat d'investidura, però el del candidat del PSC, victoriós a les urnes el 12 de maig com ho va ser també el 14 de febrer del 2021. Fa tres anys, Illa no en va tenir prou per governar, perquè la majoria independentista existia i Pere Aragonès la va poder capitalitzar per ser investit. Ara, les coses han canviat, un punt d'inflexió que han empès Puigdemont a prendre la determinació d'aventurar-se a una detenció segura. La tercera promesa de retorn manifestada en campanya electoral ha estat la definitiva.
El líder moral de Junts pretén actualitzar la bandera de la "confrontació" amb l'Estat -així ho exposava en la seva missiva pública que anticipava una tornada amb perill d'empresonament- just quan ERC ha lligat el seu futur polític a un pacte de llarg recorregut amb el PSC i el PSOE, el de la millora del finançament de Catalunya, que Puigdemont també perseguia, però que Pedro Sánchez ha concedit als republicans. El retorn posa el focus en aquesta aliança, fins al punt que l'expresident ha responsabilitzat ERC de la sort que li pot esperar. I pretén assenyalar també l'anomalia que implica que la judicatura espanyola no hagi desplegat el mandat legislatiu de la llei d'amnistia. "No es tracta de vessar llàgrimes sinó de treure les urpes", escrivia Puigdemont en el text que projectava el final de l'etapa de l'exili.
Després de fer vida a Waterloo, d'haver tastat la presó a Alemanya i Itàlia -a més de ser arrestat en una comissaria belga-, i de desplegar una batalla judicial a Europa per frenar la seva extradició a l'Estat i garantir-se la immunitat quan era eurodiputat, Puigdemont desfà el camí del 2017 amb la incògnita de quin protagonisme perseguirà en el futur immediat. En campanya, havia confiat als seus interlocutors que faria un pas al costat, amb el deure d'haver complert com a candidat, si no reunia els suports per ser president. I també va manifestar públicament que no pretenia ser cap de l'oposició. A Junts no pretenen perdre el seu lideratge. Ans al contrari, la figura d'un Puigdemont empresonat és, ara mateix, la principal força política dels postconvergents en el nou cicle polític que s'obrirà quan Illa prengui possessió com a president de la Generalitat.
Puigdemont ha tornat a Catalunya. La gestió judicial del cas -es manté l'acusació de malversació que pilota el Tribunal Suprem i s'hi suma el cas de la trama russa instruïda pel jutge Joaquín Aguirre- marcarà el futur immediat de l'expresident, amb enormes reverberacions sobre la política catalana. Però l'expresident encara ha de triar quina funció vol exercir quan s'aclareixi el paisatge de la detenció, que la seva defensa calcula que pot derivar en un període d'empresonament poc prolongat.
Serà quan s'esvaeixi la pirotècnia emocional del retorn i aflori la nova influència política del president que va pilotar la legislatura de l'1 d'octubre i la declaració d'independència fallida. El líder amb més ascendent sobre el votant independentista que té clavada l'espina de no haver guanyat cap de les tres eleccions en què ha exercit de cap de llista. Puigdemont ja és a casa.