Ara sí. El retorn de l'expresident Carles Puigdemont a Catalunya sembla que és a tocar. Fa escasses 24 hores que el líder moral de Junts, en un format ja popular de carta a la ciutadania, es refermava en el seu compromís de materialitzar la tornada a casa per al debat d'investidura de la setmana vinent. "Així com l’exili va ser una decisió política, tornar també ho és", sentenciava en la missiva en un to dur, especialment cap a la cúpula d'ERC, a qui responsabilitza de la seva més que probable detenció tan bon punt posi peu a terres catalanes pel pacte entre republicans i socialistes per investir Salvador Illa.
És realment possible que detinguin l'expresident?
"És una possibilitat real d'aquí a pocs dies". Ell mateix ha fixat els terminis de la seva detenció. I no només això. Puigdemont sap que també s'arrisca a una entrada a la presó ordenada pel Tribunal Suprem(TS), que tot i que considera amnistiable la desobediència, li manté el processament per malversació agreujada pel procés i l'ordre de detenció en l'àmbit estatal. En aquest escenari, els Mossos d'Esquadra haurien de fer de policia judicial i, per tant, estarien obligats a actuar només constatar la seva presència al territori.
Si l'acaben arrestant, el duran fins a Pablo Llarena, el jutge que li prendrà declaració com a instructor del procediment. Després, a Llarena li tocarà decidir si el deixa lliure o bé l'envia a presó, una opció de gran rellevància i altament possible donat el risc de fuga i una acusació que contempla penes superiors als 12 anys. Perquè es plantegi aquesta mesura cautelar, primer alguna de les acusacions ha de sol·licitar-la. Una petició que es dona per feta, donat que Vox fa d'acusació popular en el procediment.
Què passa amb l'amnistia?
Tot això passa tot i l'existència i entrada en vigor de la llei d'amnistia. El quid de la qüestió, però, és que fa tot just unes setmanes Llarena va descartar perdonar la malversació a Puigdemont, delicte que també pesa sobre els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
Ara, les decisions estan pendents de recurs al mateix Suprem que, de moment, ha tancat el camí a un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), ja que, primer, s'ha d'esgotar la via de l'alt tribunal. Per això, l'expresident no podria demanar la suspensió cautelar del seu ingrés a presó per evitar perjudicis irreparables que, inevitablement, es produirien si hi acabés entrant i després algun dels recursos prosperés. En aquest context, la vulneració del dret fonamental a la llibertat personal no podria restituir-se. I, de fet, el pronòstic és que els recursos prosperin. El TC, a priori, li ha de ser un terreny favorable, ja que el ple està format per set progressistes contra cinc conservadors.
Quins altres fronts judicials té oberts Puigdemont?
Al marge del procediment de Llarena, contra Puigdemont encara cueja un altre cas, que també ha quedat en mans del TS. És el que investiga el titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i fa referència a la suposada trama russa del procés. Aguirre, aquest juliol, va enviar una exposició de motius al Suprem per fer una recerca exhaustiva sobre l'expresident i el diputat juntaire Francesc Dalmases per suposats delictes de traïció, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics.
I si Llarena el deixa lliure?
Una vegada s'hagi comunicat a Puigdemont el seu processament, el jutge Pablo Llarena pot optar, en comptes de la presó, per mesures menys greus, com ara la retirada del passaport i la prohibició de sortir de l'Estat o bé l'obligació de comparèixer cada cert temps als jutjats. En qualsevol cas, i a costa del que pugui acabar decidint el Constitucional més endavant, la tramitació de la causa continuarà el seu curs i un cop s'hagin resolt els recursos, passarà a la sala per al seu enjudiciament.
Hi ha protestes convocades coincidint amb la seva arribada?
És evident és que el retorn de Puigdemont impactarà de ple en el debat i la votació de la investidura d'Illa. Una proclamació encara incerta, ja que es manté viva la incògnita de què farà la diputada de les joventuts d'ERC, Mar Besses, sobre si decidirà o no trencar amb la disciplina de vot del partit i no facilitar la proclamació del líder del PSC com a nou president de la Generalitat.
En aquest context, els Comitès de Defensa de la República (CDR)havien convocat una manifestació a les 8:00 del matí de dilluns a l'Estació de França de Barcelona que, finalment, ha caigut. El seu objectiu era mobilitzar-se contra "l'unionisme del 155 que ocuparà la presidència de la Generalitat amb l'acord d'ERC". Malgrat això, la convocatòria ha acabat en no res després que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'hi hagi despenjat. Tot plegat, enmig d'un mar de dubtes, amb crides d'uns i altres a la "unitat de l'independentisme" i amb el clam a estar alerta a noves cites als carrers.
Albiach proposa ajornar la investidura: quina és la cronologia a seguir en cas de detenció?
Si, finalment, la pròxima setmana arrenca amb l'arrest de Puigdemont, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, la formació de la qual tot just ahir va segellar el seu pacte d'investidura amb el PSC, ha proposat ajornar el ple. "No ve d'un dia, ni de dos, ni d'una setmana, sempre que es faci abans del 26 d'agost", ha expressat.
Així i tot, Albiach, en declaracions als micròfons de Catalunya Ràdio, ha subratllat que aquest escenari "no s'hauria de produir", però arribat el cas, ha detallat quina seria la cronologia a seguir: el primer, una reunió dels diferents grups parlamentaris per valorar la situació i, tot seguit, posar damunt la taula l'ajornament del ple d'investidura. Tot i tothom pendent de Carles Puigdemont.