"Això sembla que ho hagi fet David Copperfield". La frase correspon a una manifestant independentista, d'edat per gaudir de la jubilació, que al migdia d'aquest dijous atenia la gana d'una jornada agitada des de l'Arc de Triomf de Barcelona. La referència a l'il·lusionista que triomfava a la dècada dels 90 -un referent en sintonia amb la mitjana d'edat de les gairebé 4.000 persones que han fet costat a Carles Puigdemont en el seu retorn fugaç a Catalunya- sintetitza fins a quin punt l'última acció de l'expresident de la Generalitat s'ha llegit entre les bases sobiranistes gairebé com un truc de màgia. La tornada a Catalunya del líder de Junts per pronunciar un discurs exprés a tocar del Parlament, seguida d'un comiat sense rastre, ha acabat lesionant els Mossos d'Esquadra -assenyalats per no saber complir amb l'ordre judicial de detenció-, però no ha impedit la investidura de Salvador Illa, convertit en 133è president de la Generalitat després d'una jornada maratoniana i d'alt voltatge dins i fora de la cambra catalana.
Puigdemont ha jugat la carta del retorn per alimentar l'èpica de la confrontació a l'Estat, la que ha guiat l'exili des que gairebé fa set anys va deixar Catalunya després de la declaració d'independència fallida del 2017. La persecució del Tribunal Suprem li impedia ser al debat parlamentari sense el perill d'una detenció, tot i ser diputat electe i que la llei d'amnistia està en fase d'aplicació, amb el veto de l'alt tribunal. Consumat el viatge cap a casa -en els pròxims dies se'n coneixeran tots els detalls de com s'ha executat-, de l'expresident se n'esperava un discurs davant els manifestants mobilitzats al passeig Lluís Companys, seguit d'un recorregut a peu fins al Parc de la Ciutadella. La policia catalana tenia previst detenir-lo en aquest moment, per ordre del jutge Pablo Llarena. "Encara som aquí perquè no tenim dret a renunciar", ha afirmat Puigdemont abans de baixar de l'escenari, completant un discurs d'escassos cinc minuts. Després, s'ha fet fonedís. Els Mossos no ho tenien previst.
La marxa de Puigdemont sense complir la promesa de ser present al debat d'investidura, per esquivar la detenció que l'esperava, ha corregut com la pólvora pel Parlament. Al voltant de la cambra catalana, fins i tot hi era present el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i la seva número 2, Rosa Bosch, per completar la detenció sense incidents. No l'han poguda executar, perquè Puigdemont no ha acompanyat la comitiva de Junts que ha entrat a la cambra abans del debat. L'ajuda d'almenys dos mossos fora de servei -detinguts hores després- li ha permès escapar d'Arc de Triomf mentre la cúpula del seu partit -amb la presència afegida de Quim Torra i Artur Mas- entrava a la cambra catalana per seguir el debat d'investidura. Descol·locats i assenyalats, els comandaments de la policia catalana han activat l'operació Gàbia, per iniciativa judicial. Al darrere, el Suprem i Llarena. Però la imatge dels Mossos ja havia quedat lesionada.
A la cambra, blindada per la presència policial i carregada d'expectació per descobrir la localització de Puigdemont, s'ha posat fil a l'agulla al ple amb una normalitat estranya. Josep Rull, en una funció d'equilibrista complexa entre els interessos del seu partit i el govern del debat a l'hemicicle, ha concedit la paraula a Illa per garantir el curs de la institucionalitat. I el candidat del PSC, sabedor que el cas Puigdemont el centrava encara més, ha optat per un discurs conciliador, amb petició inclosa d'aplicar la llei d'amnistia de manera "àgil" i "sense subterfugis".
Només en català -a diferència d'altres discursos-, el líder socialista ha agraït el suport dels grups que li han permès convertir-se en president -ERC i comuns-, s'ha mostrat disposat a teixir "consensos" per prioritzar l'excel·lència en la prestació dels serveis públics i ha estat clar en la determinació de no trencar de manera abrupta amb l'etapa independentista. "No he vingut a desmuntar res", ha afirmat. "Vinc a construir. Aprofitaré tot allò que pugui", ha afegit, just abans de concedir un elogi a Pere Aragonès. "Em trobo un país millor del que es va trobar vostè", li ha transmès. Els comuns, per boca de Jéssica Albiach, també han volgut agrair el tarannà del president sortint en la sessió de comiat.
Mentre fora del Parlament el protagonisme era per a un Puigdemont absent, Illa ha focalitzat l'interès de la cambra amb un discurs de menys de 45 minuts -el més breu dels darrers aspirants a la presidència en una investidura- que també ha servit per marcar distàncies amb l'independentisme en els objectius nacionals. Ha defensat, de fet, una Catalunya que s'"implica en la construcció d'una Espanya plurinacional", integrada en una Europa federal, i ha proposat una nova "transformació" del país, després de les que van protagonitzar, al seu entendre, Josep Tarradellas i Pasqual Maragall, amb l'apèndix de José Montilla. Després de l'etapa del procés, Illa connecta amb Montilla i entrega al PSC el Govern de la Generalitat.
Més progressista del que va transmetre en campanya, Illa ha fixat com a prioritats atendre el repte climàtic, desenvolupar polítiques d'habitatge ambicioses i millorar la situació a la xarxa de Rodalies -pendent del traspàs pactat-, centrar-se en l'avenç de la productivitat de l'economia i executar la reforma de l'administració pública, amb prioritat per a l'educació. "I el meu Govern parlarà de seguretat", ha conclòs. El nou president perseguirà transformar els acords d'investidura amb ERC i comuns en pactes de legislatura, però els republicans han marcat distàncies en el seu torn al faristol. Josep Maria Jové ha deixat clar que el seu "sí" al candidat del PSC no implica un horitzó de Govern compartit, discurs en què el portaveu republicà ha insistit que seran exigents en el compliment dels acords. Albiach també ha demanat respectar els pactes: "El que s'acorda és sagrat".
Junts i l'exigència d'aturar el ple
La veu bel·ligerant del ple ha estat la d'Albert Batet, cap de files del grup parlamentari de Junts, que ha insistit en la repressió que continua patint l'independentisme. Sense oferir detalls de la ubicació de Puigdemont, Batet ha carregat contra l'operació Gàbia dels Mossos -activat per ordre judicial- i ha jugat amb l'equívoc de si l'expresident acabaria votant al ple d'investidura. A la tarda, abans de la represa del ple, Junts ha intentat suspendre el debat. Han calgut dues reunions de la mesa i la junta de portaveus per rebutjar la petició, desestimada per la majoria de PSC i ERC per l'absència d'arguments jurídics. Els socialistes, amb la investidura a tocar, no han frenat. En aquell moment, ja no s'esperava Puigdemont al Parlament. "Encara som aquí", ha publicat Puigdemont al seu compte d'Instagram.
A Madrid, la dreta i l'extrema dreta ha aprofitat el retorn efímer de l'expresident català per erosionar contra la Moncloa. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha responsabilitzat Pedro Sánchez de la "insuportable humiliació" per la desaparició del líder de Junts, que segons el dirigent popular, ha estat "consentida i animada" pel PSOE. Però Sánchez, que ara té menys incentius per forçar una amnistia exprés de Puigdemont, ja té un socialista a la presidència de la Generalitat. Una felicitat recollida amb un missatge d'afecte al nou president en català a les xarxes. A la Moncloa esperen ara que les aigües es calmin. Illa ja és president, els Mossos s'explicaran aquest divendres i Puigdemont continua sent Puigdemont, en la seva màxima expressió. Amb un perill afegit, que l'obstinació del Suprem i Llarena per atrapar-lo s'accentuï.