Salvador Illa és des d'aquest dijous el 133è president de la Generalitat. L'impacte del retorn de Carles Puigdemont -que s'ha deixat veure a Barcelona poc més de cinc minuts i després ha desaparegut- no ha impedit que el socialista guanyador del 12-M sigui el nou inquilí del Palau de la Generalitat. Arriba al càrrec amb el suport dels diputats del PSC, ERC i els comuns, un total de 68 vots, just la majoria absoluta de la cambra. En contra, han votat Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana. Puigdemont no ha participat de la votació. Un cop Illa ha sigut investit, ha assegurat que governarà tenint en compte la "pluralitat" de Catalunya. "Governaré per tothom. El primer pas per fer-ho és respectar-nos", ha afegit.
L'acord d'esquerres que ha portat Illa a la presidència s'ha fet notar en el discurs inicial, amb un to més progressista que el desplegat en campanya, íntegrament en català, i amb un posat conciliador a favor dels consensos cuinats en aquests últims dos mesos i mig amb els socis per prioritzar l'excel·lència en la prestació dels serveis públics. S'ha erigit en el líder de la "transformació" a Catalunya, implicada en l'Espanya "plurinacional".
Conscient de la necessitat de complaure els socis parlamentaris, que no només els necessitarà per la investidura sinó per tirar endavant qualsevol mesura del seu executiu monocolor, Illa ha fet un agraïment explícit a republicans i comuns, i sobretot ha fet lluir els acords tancats amb el finançament singular com a puntal. Unes enteses que "enriqueixen, milloren i contribueixen" a materialitzar els canvis que el nou president proposa fer. Fins i tot, ha incorporat un elogi a Pere Aragonès: "Em trobo un país millor del que es va trobar vostè".
Les bones paraules d'Illa han sigut rebudes amb cautela per ERC. Els republicans estan satisfets amb els pactes, però no pensen amagar -i més encara després que la militància votés amb un just 53,5% a favor del pacte per investir Illa- la desconfiança cap als socialistes. Les advertències han estat constants per part del president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, que ha avisat que aquest és un "sí crític", un "sí vigilant", i que no els "tremolarà el pols per dir prou" al PSC si no aplica l'acordat. També ha deixat clar que el lloc d'ERC serà a l'oposició. "El sí és un sí al contingut de l'acord. A res més. No és un sí a un Govern compartit", ha sentenciat.
També Jéssica Albiach, dels comuns, ha exhibit la bona sintonia i satisfacció per l'acord d'investidura, posant especial èmfasi en les conquestes en habitatge. Si bé s'ha mostrat "orgullosa", també ha advertit, com ERC, que faran una "oposició ferma". Albiach ha tingut paraules d'agraïment per Aragonès. I també ha afirmat que Puigdemont hauria d'haver pogut tornar "sense risc" de ser detingut.
El bon to entre els socis de la investidura s'ha manifestat durant tota la jornada. També l'estratègia compartida, quan Junts ha intentat fins en dues ocasions suspendre el ple de manera indefinida fins que es "normalitzi" la situació de Puigdemont. Ha estat una petició que ha fet el grup parlamentari i que l'ha registrat a la mesa, però tant ERC com el PSC, amb majoria a l'òrgan rector de la cambra, s'han negat. A la junta de portaveus, Junts s'ha quedat sola demanant l'aturada. Finalment, a mitja tarda s'ha reprès la sessió. El grup parlamentari dels juntaires no tenia constància de si Puigdemont havia marxat, si era a prop, o de si tornaria. Anava actuant a les cegues.
El discurs de Junts ha estat el més contundent a l'hemicicle. Carregat de l'embranzida que ha suposat el retorn de Puigdemont, el president parlamentari, Albert Batet, ha llançat una bateria de crítiques cap al Govern Aragonès, cap als Mossos d'Esquadra -els més erosionats de la jornada- i cap a ERC. "Busquen el president Puigdemont [els Mossos] de la mateixa manera que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional buscaven les paperetes i les urnes l'1-O", ha llançat. També ha acusat ERC d'haver "comprat les tesis del PSC" i ha augurat una etapa de "desnacionalització" amb un president "espanyolista" i una Generalitat "sucursalista".
Illa ha intentat no entrar de ple en la polèmica sobre Puigdemont, i també ha fugit de la pugna independentista. "No he vingut a desmuntar res", ha advertit, manifestant la seva determinació de no trencar de manera abrupta amb l'etapa independentista. Per no posar més llenya al foc per la persecució a l'expresident, ha reclamat que la llei d'amnistia s'apliqui de manera "àgil, ràpida i sense subterfugis" per aconseguir la "normalització plena" de Catalunya. Ho ha dit just en l'inici del seu discurs, quan feia pocs minuts que Puigdemont havia parlat davant dels seus seguidors. A més, s'ha compromès a fer possible el restabliment "íntegre" de la totalitat de drets civils de tots els ciutadans i de totes les formacions polítiques.
Quan pronunciava aquestes paraules, el recentment elegit president de la Generalitat, no tenia clar que aquest dijous tornaria a casa havent sigut investit. El misteri generat al voltant del retorn de Puigdemont havia provocat que el PSC, ERC i els comuns haguessin començat a traçar un pla B per, en cas de detenció de l'expresident i suspensió del ple, celebrar-lo a tot tardar dilluns. Ja donaven per fet que aquest dijous no seria possible. Finalment, però, el retorn de Puigdemont, no ha servit perquè el líder de Junts pogués participar en el ple ni per impedir la investidura. Illa és president, i ara haurà de fer front a un repte cabdal: el malestar que s'està cultivant als Mossos d'Esquadra per una detenció fallida d'un expresident que els ha situat a la diana. De moment, una de les promeses que va fer en campanya Illa, va ser prometre que situaria a l'exmajor Josep Lluís Trapero com a director general de la policia catalana i Núria Parlón com a consellera d'Interior.