30
de gener
de
2023, 07:20
Actualitzat:
7:24h
"Suposo que tens clar que això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi". Aquest és el missatge que va enviar Carles Puigdemont a Toni Comín el vespre del 30 de gener del 2018, ara fa cinc anys, quan va constatar que Roger Torrent havia suspès el ple de la seva investidura telemàtica i que el Parlament optaria per evitar la desobediència institucional en plena aplicació de l'article 155. Aquella jornada, taquicàrdica com les dels dies més àlgids del procés, va comportar que se sembrés la llavor del divorci entre ERC i Junts, que trigaria més de quatre anys i mig a cristal·litzar -és el temps que trigarà la formació de Puigdemont a trencar la coalició amb els republicans- i que tenia arrels profundes, totes elles larvades durant la tardor del referèndum. L'episodi de la investidura fallida, de fet, concentra totes les discrepàncies que van portar a la trencadissa definitiva.
Com es va arribar al 30 de gener? Les eleccions del 21 de desembre, contra pronòstic, van situar Junts com la candidatura independentista més votada amb l'expresident al capdavant. La maquinària electoral havia insistit en la idea -no sempre avalada per Puigdemont, però sí per la directora de campanya, Elsa Artadi- que una victòria comportaria el retorn de l'exili. "Perquè torni el president, has de votar el president", assenyalava Junts en els dies previs a les eleccions. Quan s'entra en la fase de les concrecions, però, tot comença a trontollar. El 9 de gener, Marta Rovira es desplaça a Brussel·les com a secretària general d'ERC. La sessió de treball a la capital belga té format de sopar, amb Puigdemont, Rovira, Jami Matamala, Albert Batet, Xavier Vendrell i Jordi Bacardit, en aquell moment home de confiança de la dirigent d'ERC. En aquesta cita s'hi parla d'encaixar l'exili en la vida parlamentària, d'instal·lar pantalles als escons i, fins i tot, l'expresident obre la porta a sotmetre's al control dels diputats a distància. Els acords d'aquella nit són contradictoris en funció de la versió que es consulti.
Mentre que l'entorn de Puigdemont assenyala que el pacte inclou el ple per la seva investidura, ERC limita els avenços a la constitució del Parlament -Torrent acabarà assumint les regnes de la cambra després que Carles Mundó declini l'oferiment i abandoni la política activa-, i aquest xoc de versions es va fer patent l'endemà, quan es va filtrar l'acord als mitjans. Que es doni per feta l'entesa per investir Puigdemont va generar sorpresa en ERC, que així ho va traslladar. Arrencava, d'aquesta manera, un compte enrere de tres setmanes que estaria marcat per les versions contradictòries i la batalla pel relat. El PDECat -el partit que actua com a motor logístic de Junts- es converteix en receptor d'aquest xoc: Puigdemont els diu que està tot acordat, i ERC els trasllada el contrari.
El cap de setmana previ a la investidura, que està marcat per la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'avalar la tria parlamentària de Puigdemont només si és de caràcter presencial, es va celebrar una reunió telemàtica entre els equips negociadors, però en cap moment va acabar de quedar clara quina fórmula es faria servir. Es va posar sobre la taula l'anomenada via Vintró, en referència al catedràtic Joan Vintró, un catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). En base als preceptes d'aquest jurista, a ERC disposaven d'un informe a través del qual es volia sostenir que Oriol Junqueras pogués participar en una eventual sessió d'investidura encara que fos a la presó. Junts es va aferrar a aquest informe -basat en el cas d'un diputat i exmembre d'ETA, Carlos Yoldi, que va poder participar en una investidura a la cambra baasca- per argumentar que es podia triar Puigdemont a distància, i hi va haver un punt que la discussió es va encallar tant que els republicans el van acabar trucant. Ell va demanar que no se'l fes servir.
El 29 de gener, un dia abans de ple, Puigdemont va enviar una carta a Torrent per demanar-li empara, que li garantís la immunitat i que li protegís els drets. Aquell vespre no es va produir cap missatge públic de fermesa a favor de la investidura telemàtica per part d'ERC i, de portes endins, se succeïen els dubtes. Dolors Bassa, per exemple, va fer saber als diputats republicans el perill al qual s'exposaven els diputats encausats si s'anava fins al final amb la tria de Puigdemont des de l'exili. Jordi Turull i Josep Rull, per exemple, es van haver d'esforçar per convèncer representants de Junts de participar en la sessió. Puigdemont, en paral·lel, va publicar una fotografia a Instagram del Passeig Picasso, a tocar del Parlament, que va fer aparèixer els nervis sobre un retorn inesperat. Un retorn que el Ministeri de l'Interior es prenia seriosament, perquè es van escorcollar cotxes, clavegueram, escrutar rutes secundàries i fins i tot comprovar l'avió de Pep Guardiola.
La realitat, però, va acabar sent molt més prosaica. Torrent es va posar en contacte tres vegades per telèfon amb Puigdemont, però va ser impossible. Va comparèixer a primera hora per anunciar la suspensió del ple, perquè segons ell calia procedir a la tria del president de la Generalitat "amb totes les garanties". El malestar a Junts es va fer evident, com es va demostrar als passadissos, amb escenes de tensió amb els diputats d'ERC. Un independent anomenat Quim Torra va plantejar que els diputats del seu partit ocupessin els escons com a senyal de protesta a l'hora que havia d'arrencar el ple, però finalment només ho van fer els de la CUP. Qui li havia de dir a Torra que, al cap d'uns mesos, acabaria sent designat com a substitut de Puigdemont a Palau.
Com es va arribar al 30 de gener? Les eleccions del 21 de desembre, contra pronòstic, van situar Junts com la candidatura independentista més votada amb l'expresident al capdavant. La maquinària electoral havia insistit en la idea -no sempre avalada per Puigdemont, però sí per la directora de campanya, Elsa Artadi- que una victòria comportaria el retorn de l'exili. "Perquè torni el president, has de votar el president", assenyalava Junts en els dies previs a les eleccions. Quan s'entra en la fase de les concrecions, però, tot comença a trontollar. El 9 de gener, Marta Rovira es desplaça a Brussel·les com a secretària general d'ERC. La sessió de treball a la capital belga té format de sopar, amb Puigdemont, Rovira, Jami Matamala, Albert Batet, Xavier Vendrell i Jordi Bacardit, en aquell moment home de confiança de la dirigent d'ERC. En aquesta cita s'hi parla d'encaixar l'exili en la vida parlamentària, d'instal·lar pantalles als escons i, fins i tot, l'expresident obre la porta a sotmetre's al control dels diputats a distància. Els acords d'aquella nit són contradictoris en funció de la versió que es consulti.
Una reunió el 9 de gener del 2018 a Brussel·les va desencadenar el desencontre: la versió d'ERC i Junts sobre el pacte per la investidura de Puigdemont sempre va ser discrepant
Mentre que l'entorn de Puigdemont assenyala que el pacte inclou el ple per la seva investidura, ERC limita els avenços a la constitució del Parlament -Torrent acabarà assumint les regnes de la cambra després que Carles Mundó declini l'oferiment i abandoni la política activa-, i aquest xoc de versions es va fer patent l'endemà, quan es va filtrar l'acord als mitjans. Que es doni per feta l'entesa per investir Puigdemont va generar sorpresa en ERC, que així ho va traslladar. Arrencava, d'aquesta manera, un compte enrere de tres setmanes que estaria marcat per les versions contradictòries i la batalla pel relat. El PDECat -el partit que actua com a motor logístic de Junts- es converteix en receptor d'aquest xoc: Puigdemont els diu que està tot acordat, i ERC els trasllada el contrari.
Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les el gener del 2018. Foto: Junts per Catalunya
El cap de setmana previ a la investidura, que està marcat per la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'avalar la tria parlamentària de Puigdemont només si és de caràcter presencial, es va celebrar una reunió telemàtica entre els equips negociadors, però en cap moment va acabar de quedar clara quina fórmula es faria servir. Es va posar sobre la taula l'anomenada via Vintró, en referència al catedràtic Joan Vintró, un catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). En base als preceptes d'aquest jurista, a ERC disposaven d'un informe a través del qual es volia sostenir que Oriol Junqueras pogués participar en una eventual sessió d'investidura encara que fos a la presó. Junts es va aferrar a aquest informe -basat en el cas d'un diputat i exmembre d'ETA, Carlos Yoldi, que va poder participar en una investidura a la cambra baasca- per argumentar que es podia triar Puigdemont a distància, i hi va haver un punt que la discussió es va encallar tant que els republicans el van acabar trucant. Ell va demanar que no se'l fes servir.
El Ministeri de l'Interior va escorcollar cotxes i clavegueram, va escrutar rutes secundàries i fins i tot va entrar a l'avió on viatjava Pep Guardiola
El 29 de gener, un dia abans de ple, Puigdemont va enviar una carta a Torrent per demanar-li empara, que li garantís la immunitat i que li protegís els drets. Aquell vespre no es va produir cap missatge públic de fermesa a favor de la investidura telemàtica per part d'ERC i, de portes endins, se succeïen els dubtes. Dolors Bassa, per exemple, va fer saber als diputats republicans el perill al qual s'exposaven els diputats encausats si s'anava fins al final amb la tria de Puigdemont des de l'exili. Jordi Turull i Josep Rull, per exemple, es van haver d'esforçar per convèncer representants de Junts de participar en la sessió. Puigdemont, en paral·lel, va publicar una fotografia a Instagram del Passeig Picasso, a tocar del Parlament, que va fer aparèixer els nervis sobre un retorn inesperat. Un retorn que el Ministeri de l'Interior es prenia seriosament, perquè es van escorcollar cotxes, clavegueram, escrutar rutes secundàries i fins i tot comprovar l'avió de Pep Guardiola.
Roger Torrent anunciant l'ajornament del ple d'investidura. Foto: Parlament de Catalunya
La realitat, però, va acabar sent molt més prosaica. Torrent es va posar en contacte tres vegades per telèfon amb Puigdemont, però va ser impossible. Va comparèixer a primera hora per anunciar la suspensió del ple, perquè segons ell calia procedir a la tria del president de la Generalitat "amb totes les garanties". El malestar a Junts es va fer evident, com es va demostrar als passadissos, amb escenes de tensió amb els diputats d'ERC. Un independent anomenat Quim Torra va plantejar que els diputats del seu partit ocupessin els escons com a senyal de protesta a l'hora que havia d'arrencar el ple, però finalment només ho van fer els de la CUP. Qui li havia de dir a Torra que, al cap d'uns mesos, acabaria sent designat com a substitut de Puigdemont a Palau.