Les peticions de permisos de treball perquè immigrants puguin treballar a la demarcació de Girona han caigut estrepitosament en els darrers cinc anys. Si al 2005 es van registrar un total de 23.203 peticions –era l'any de la regularització extraordinària- el 2009 s'ha tancat amb només 528 peticions de treball. Aquesta accentuada caiguda està causada per la crisi econòmica que ha fet que molts pocs empresaris puguin contractar persones estrangeres i, per tant, no hi ha hagut peticions per regularitzar la seva situació al país i obtenir el permís de treball. El 2009 és un any fortament marcat per la crisi ja que al 2008 les peticions eren molt superiors, amb un total de 7.082 demandes.
No totes les peticions de treball que arriben a la subdelegació del govern estatal s'acaben aprovant. Per exemple, de les 23.203 del 2005 només es van acabar acceptant 17.537 o de les 7.082 del 2008 es van acabar autoritzant 5.196 peticions. El mateix ha passat al 2009, ja que de les 528 peticions se n'han resolt favorablement només 409. Una xifra molt per sota d'altres anys on, a banda del procés extraordinari de regularització d'immigrants que va fer el govern espanyol, hi havia falta de mà d'obra en sectors com la construcció i, per tant, hi havia moltes peticions d'empresaris per a contractar treballadors estrangers.
La situació ha canviat ara radicalment i, per exemple, l'Estat calcula que per al 2010 el contingent necessari d'estrangers per a treballar a les comarques gironines és només de 10 persones quan anys anteriors havia estat de centenars. 'La situació no és esperançadora, per al 2010 esperem una recuperació progressiva i no ràpida', ha afirmat el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets.
Una altra dada que fa adonar-se del viratge que ha fet el mercat de treball a les comarques gironines és el catàleg de llocs de treball de difícil cobertura que elabora el Servei d'Ocupació de Catalunya. En aquest document es detalla els sectors on hi ha falta de mà d'obra. Actualment, no hi ha quasi llocs lliures quan fa un any i mig hi havia 250 feines per cobrir.
'Actualment hi ha molta gent del país que està a l'atur i no és moment per contractar estrangers i fer-los venir del seu país', ha indicat el subdelegat. D'altra banda, tot i que molts treballadors immigrants –que ja tenen la situació regularitzada, es troben a l'atur, no estan tornant als seus països. Francisco-Busquets ha explicat que és 'anecdòtica' la xifra d'immigrants que demanen capitalitzar tot l'atur per tornar al seu país d'origen.
Pel que fa a les peticions de reagrupament familiar, també hi ha hagut una davallada durant el 2009 respecte l'exercici anterior, passant de les 4.293 peticions a 3.043, de les quals s'han resolt favorablement 2.710. Per nacionalitats, l'administració n'ha concedit 768 a ciutadans del Marroc, 367 a persones de la Índia, 255 a colombians i 245 a ciutadans xinesos.
Pugen els arrelaments socials
En termes d'immigració, la única xifra que va a l'alça és la dels arrelaments socials. Aquesta és una figura que permet a immigrants que fa més de tres anys que estan al país de manera irregular poder legalitzar la seva situació si compleixen un seguit de requisits. Les peticions d'arrelament han passat de 318 al 2005 a les 3.326 al 2009 ja que hi ha molts immigrants que van arribar amb la regularització extraordinària del 2005 i ara intenten legalitzar, finalment, la seva situació.
Com passa amb les peticions de treball, no totes són autoritzades per l'administració. Per tant, el 2009 s'ha tancat amb 1.736 resolucions resoltes favorablement de les 3.326 presentades. Les nacionalitats a les quals s'han concedit més arrelaments són Marroc (355), Hondures (301) i Bolívia (204).
