La crisi de l'habitatge, que ha esclatat políticament a l'Estat aquestes darreres setmanes, s'ha convertit en el motor de molts moviments, tant als carrers com a les institucions. La darrera prova d'aquesta realitat l'ofereix el plenari municipal de l'Ajuntament de Girona, que aquest dimarts ha aprovat una moció de resposta política a les mesures que s'han anat posant sobre la taula des de la Generalitat i des de l'estat espanyol els darrers anys i que s'han intensificat les darreres setmanes. El posicionament, que té poques conseqüències d'aplicació directa però que envia un missatge polític destacat, ha estat impulsat per Guanyem Girona i ERC, que han estat les úniques forces que hi han votat a favor. La moció, però, s'ha aprovat per majoria simple, ja que el PSC s'ha abstingut, mentre que Junts, PP i Vox s'hi han posicionat en contra.
En el debat, l'alcalde Lluc Salellas ha criticat la distància de les dretes respecte a les propostes d'intervenció sobre l'habitatge, en plena crisi residencial. "És el lliure mercat de l'habitatge el que ens ha portat a la situació actual, a l'especulació i a la bombolla immobiliària dels anys 2000, 2004, 2006. Aquesta és la realitat que estem vivint. No ha sigut la regulació el que ens ha portat aquí", ha defensat l'alcalde Lluc Salellas durant el debat al plenari.
El text aprovat des de la capital gironina reclama explícitament que s'insti al govern espanyol -el que surti de les noves eleccions estatals- que promogui "l'establiment de contractes de lloguer indefinits per a l'habitatge habitual, amb garanties de permanència i estabilitat per a les persones llogateres". Aquesta mesura, que començava a dibuixar-se en un decret que planteja pròrrogues automàtiques en els contractes d'arrendament, finalment va decaure per la posició contrària de partits com Junts i el PNV, a part de PP i Vox. Ara, però, el plenari gironí planteja que es recuperi a escala estatal.
En la mateixa moció també es demana que es vagi més enllà del que fins ara s'ha plantejat amb les compres d'habitatge. El text exigeix que es dissenyi "la prohibició de les operacions de compravenda especulativa d'habitatges" i que es despleguin "les mesures necessàries" per frenar "l'acumulació" d'habitatges en mans de "bancs, fons d'inversió i grans tenidors". El document no especifica els mecanismes concrets amb què s'hauria de dissenyar aquesta política, però demana, a la pràctica, anar més enllà de la fórmula proposada pel govern espanyol: prohibir les adquisicions d'immobles per sota del 70% del preu de mercat, segons taxació, a les companyies especialitzades en compres d'habitatge.
De fet, la iniciativa inclou una petició a la Generalitat perquè també es posi les piles en la limitació de les compres especulatives, una mesura que s'està estudiant al Parlament. El document insisteix que l'administració catalana també hauria de "desplegar" tot el seu potencial per permetre que amb els plans urbanístics es pugui "intervenir en aquest tipus d'especulació" per aconseguir que els pisos siguin per viure-hi directament o per fer-hi lloguer estable.
Reconeixements a la militància per l'habitatge i més competències
La proposta aprovada a l'Ajuntament de Girona reivindica també el paper que ha jugat els darrers anys el moviment per l'habitatge, des del carrer, i anomena específicament el Sindicat de Llogateres com un agent clau a l'hora de contrarestar les pitjors conseqüències de la crisi d'accés a una llar. En la mateixa línia, el consistori reconeix les mesures que s'han aprovat recentment des de l'Estat, però matisa que "el debat sobre l'habitatge continuarà requerint actuacions sostingudes i coordinades de totes les administracions", i és en aquest terreny que la moció demana a la Generalitat i l'Estat que toquin moltes més tecles.
Entre la llista de reclamacions aprovades per la via de la moció també hi ha l'aturada dels desnonaments per a les persones en situació de vulnerabilitat residencial, la reducció del preu del lloguer, la cessió dels pisos de la Sareb a les administracions, l'augment de les inspeccions per detectar incompliments o la reclamació de totes les competències legislatives en matèria d'habitatge. Aquest últim supòsit permetria que les normes catalanes, com la primera regulació de lloguers, no acabessin escapçades pel Tribunal Constitucional (TC).
