Al gener, quan la militància encara no l'havia coronat, Gerardo Pisarello (San Miguel de Tucumán, l’Argentina, 1971) ja tenia un pla per a Barcelona, que explicava a Nació. L'advocat convertit en polític confiava que les eleccions municipals servissin com a glopada d'aire fresc per a les esquerres, en un context polític advers, i desplegava propostes pròpies per seduir els votants de cara al maig del 2027, com fer el metro gratuït o crear supermercats públics on el preu del cafè, l'oli o la carn tinguessin un topall. Ara, en una conversa renovada, actualitza la llista de compromisos i mira cap a l'habitatge: "S'ha de parlar d'expropiar als fons voltors".
Pisarello, després d'haver passat per l'Ajuntament com a primer tinent d'alcaldia durant el primer govern d'Ada Colau (2015-2019) i d'haver estat a la Mesa del Congrés dels Diputats per Unides Podem i Sumar (2019-2026), es prepara per a una candidatura barcelonina espinosa. Les enquestes inicials els allunyen de l'estira-i-arronsa per la primera posició al consistori, després de tres mandats en què han disputat l'alcaldia. El desgast del pas pel govern, la dretanització del debat polític i l'absència de relleus encisadors condicionen Barcelona en Comú. Entremig, però, hi ha vuit mesos i unes eleccions espanyoles que també podrien alterar el clima electoral municipal. En aquest context, a l'Estat, una vella coneguda de Pisarello ocuparà un rol central.
Estem en un moment clau de la confecció de les llistes a l'Estat i específicament del Front Ampli: Colau va dir que seria candidata només si hi ha havia prou unitat. N'hi ha prou?
De moment ha rebut el suport com a presidenciable de Més Madrid, Moviment Sumar, Esquerra Unida i Comuns, que no és poc. I des d'un principi va proposar Gabriel Rufián, Podem i altres forces que s'hi afegeixin, és a dir, que ha mostrat una vocació unitària des del començament.
Gabriel Rufián l'ha decebut? Creu que hi ha hagut interessos contra els comuns, en el seu moviment?
M'ha sorprès, i crec que a molta gent, perquè no és el que ell mateix venia proposant a partir d'una anàlisi antifeixista que jo comparteixo. Perquè és evident que això no se soluciona amb un acord entre dos, sinó entre molts més partits. I fins i tot m'ha sorprès que no ens proposés un acord Comuns-ERC a Catalunya, en la línia d'un Joan Tardà.
I per la part que l'afecta individualment, assumeixen que les eleccions espanyoles tindran impacte sobre les municipals?
Sempre en tenen. Les han tingut durant aquests vuit anys, on han quedat moltíssimes coses per fer i s'han fet moltes coses que han estat insuficients, però en què hem no s'han privatitzat serveis públics, en què s'han apujat salaris mínims, en què s'ha aconseguit una amnistia. I s’ha acabat amb el frau dels lloguers de temporada, o s'han evitat els desnonaments de persones vulnerables. Això últim ho veníem proposant des de fa anys, però ha calgut que hi hagi una expressió del carrer perquè el partit socialista es mogui, i que es mogui a nivell estatal és fonamental per Barcelona. La llàstima és que això s'hagi aconseguit pressionant el govern de l'Estat, mentre que, en canvi, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat desaparegut d'aquestes negociacions.
"El que cal no és només posar topalls als lloguers, sinó baixar els preus del lloguer"
Què li retreu?
Que no ha sigut una persona influent perquè s'aconsegueixi res d'això. No ho ha demanat públicament, no ha dit absolutament res. Tot ha passat gràcies al carrer i gràcies als acords que han arribat a Madrid. Per tant, el que passi a l'Estat sempre ens influeix. Si a mi em toca estar encapçalant aquest projecte a Barcelona, tant si arriben les forces reaccionàries al poder com si hi arriben les forces progressistes, serem un autèntic corcó allà defensant els interessos de Barcelona, demanant recursos, demanant autogovern i demanant eines per poder batallar també en matèria d'habitatge i dels serveis públics.
- Gerardo Pisarello, durant l'entrevista amb Nació / Hugo Fernández
A Barcelona, quina prioritat tenen? Primer va la confecció del programa o el tancament dels primers noms de la llista?
Estem amb les antenes posades a tot arreu, esperant que perdi Trump les eleccions del novembre i que guanyin forces polítiques com les que estan encapçalant els ajuntaments de Seattle, de Nova York i defensin polítiques com les que nosaltres volem portar en el nostre programa, desitjant que hi hagi unes esquerres fortes que a Madrid defensin la necessitat de la renovació automàtica dels contractes de lloguer i que s'assumeixin d'una vegada per totes que aquí el que cal no és només posar topalls als lloguers, sinó baixar els preus del lloguer i començar a dir de manera molt clara que quan tenim fons voltors davant, del que s'ha de parlar és d'expropiar aquests fons voltors, hi ha mecanismes legals per fer-ho, per reforçar una política d'habitatge públic.
I pel que fa a les llistes, a Barcelona en Comú sovint s'han temptejat actors que no estaven directament formant part de la política. Vostè ho ha fet?
Si, perquè s'he de comptar amb gent que ve del món professional, que no ve de la política institucional, però també amb gent que et facilita construir ponts en aquest sentit, que ve del món de l'associacionisme veïnal, del món sindical. És a dir, una llista, però no només la llista, sinó el que passa més enllà, també expressa un missatge que tu vols enviar a la societat sobre el tipus de projecte polític que vols representar. I el nostre projecte polític té la seva centralitat en la defensa dels interessos de les classes treballadores, de les classes populars d'aquest país. I naturalment també necessita de la incorporació de gent del món cultural, de la petita i mitjana empresa i del cooperativisme.
Però hi ha hagut trucades, ja, per a la llista?
Hi ha hagut moltíssimes trucades, trobades i cafès. No paro.
"Jaume Collboni representa un alcalde sense iniciativa política pròpia. Tindrà altres virtuts"
Pisarello prefereix un Ajuntament amb la CUP dins o fora?
Gerardo Pisarello està molt content amb el nomenament de Laure Vega perquè és una persona per la qual tinc un gran afecte personal, a la qual valoro molt. Evidentment, com una persona frontamplista i antifeixista, vull que les esquerres, fins i tot les que competim electoralment, puguem cooperar al màxim per tenir programes comuns i per fer avançar aquesta ciutat. Amb tot el que passa a les esquerres, sempre intento buscar les parts positives i estar disposat a construir els ponts que calguin.
Darrerament, tant el PSC com BComú com ERC mencionen habitualment la necessitat de prioritzar mesures per rebaixar el cost de la vida a Barcelona. Què els diferencia?
Abaratir el cost de la vida és un objectiu molt important. Però aquí hi ha diverses coses. La primera, no es pot abaratir el cost de la vida si tu no limites la riquesa concentrada, si no hi poses fre. Per tant, qui estigui disposat a abaratir el cost de la vida ha d'estar disposat, com deia abans, a expropiar un fons voltor, a comprar habitatges de fons de manera estratègica per preu sota el mercat, ha d'estar disposat a batallar no només per la congelació dels lloguers, sinó per la reducció dels lloguers. I això s'ha de notar en la seva pràctica política. Això s'ha de fer a Barcelona, s'ha de fer a la Generalitat i s'ha de fer a l'Estat i a Europa. Si a tu em preguntes a mi si el PSOE això ho està fent, et diria que no. Per mi l'alcalde Jaume Collboni representa un alcalde sense iniciativa política pròpia. És a dir, tindrà altres virtuts, però jo no crec que sigui vist com un alcalde que hagi portat a Barcelona a tenir polítiques d'avantguarda en matèria de reducció del cost de la vida, i porta gairebé quatre anys governant.
I la segona?
És que si vols reduir el cost de la vida, ho has de fer en una mesura que no pot ser una mesura de caritat social. És a dir, reduir el cost de la vida no és ajudar els més vulnerables i prou. Reduir el cost de la vida és fer una política que benefici de diferent manera el conjunt de la ciutadania. Jo, per exemple, estic a favor dels supermercats públics, però no vull menjadors socials de beneficència pels pobres, que és el que sembla que estava plantejant el partit socialista. Jo vull supermercats públics, però vull que hi hagi un públic cooperatiu i que, per tant, el món del cooperativisme català, que és molt fort, hi tingui una participació. I vull que la ciutadania vegi aquest servei públic i que ho vegin com una política pública amb vocació d'una certa universalitat. I, per tant, aquestes serien les dues diferències. La valentia davant dels poderosos i una mirada no de caritat sinó adreçada al conjunt de la ciutadania. I no sé si tothom té aquesta mirada.
Fins a quin punt està d'acord amb les declaracions del tinent d'alcaldia Valls, que la setmana passada va dir que els fons d'inversió són necessaris a una ciutat com Barcelona, quan no busquen rendibilitats desmesurades?
Nosaltres vam impulsar la mesura del 30% d'habitatge protegit obligatori, que el que li està plantejant és que si hi ha inversors privats que volen venir a Barcelona a fer habitatge, està bé, necessitem inversió privada, però aquesta inversió privada no poden ser voltors, hauria de ser una inversió privada amb una rendibilitat limitada i amb contraprestacions socials. Per exemple, fer habitatge social. El partit socialista no ha aplicat ni un sol cop aquesta mesura, al contrari, l'ha boicotejat tot el que ha pogut. Si no fos per les mobilitzacions a Casa Orsola, l'haguessin deixat morir. Per tant, jo el que no entenc és que el regidor Valls faci aquestes declaracions sobre quines inversions són justes i quines no, en un moment en què el problema que tenim són els fons voltors, i en què el senyor Valls hauria de sortir a explicar què pensa fer el partit socialista, o què ha fet, per aturar els fons voltors. Jo el que esperava és que si surt el responsable d'Habitatge del govern, el que digui és que, a partir d'ara, aquest govern, amb competències pròpies o pressionant l'Estat, expropiarà els fons voltors, o comprarà habitatges per preu de sota del mercat, o aplicarà multes quan no compleixin la llei. En canvi, trobem això, que són unes declaracions molt tristes.
"El parc d'habitatge públic en part s'ha de construir, en part s'ha de rehabilitar, però també ha de venir de l'expropiació dels grans fons voltors o dels grans tenidors"
Però quines mesures podrà aplicar vostè en habitatge, que no haguessin posat ja sobre la taula en els vuit anys de govern?
Si el carrer és fort, si el carrer ens dona la força suficient, i si la ciutadania no marxa a casa seva i acompanya aquestes polítiques, jo crec que podrem fer moltes coses. Si la mort de Maricarmen i les mobilitzacions al carrer han permès que en una setmana partits que deien que no es podia fer res hagin posat el límit al forat dels lloguers de temporada, s'hagin obert a discutir la prohibició de compres especulatives, hagin reconegut que la renovació automàtica dels contractes del lloguer pot ajudar a que molta gent no estigui exposada a la inseguretat que la desnonin en qualsevol moment, tot pot passar. I si soc alcalde de Barcelona, no només reforçaré aquestes polítiques contra la concentració de riquesa, sinó que faré servir totes les instàncies a les que s'hagi de pressionar perquè això sigui possible, convidant sempre a la gent del carrer que ens acompanyi en la mobilització contra aquests grups, que són grups privilegiats amb molta força i que no es mouran si no és la ciutadania, acompanyada pels responsables institucionals, la que pressiona.
- Pisarello, a la seu de BComú / Hugo Fernández
Però vostè parlava d’expropiar pisos a fons voltors. Creu que això ho pot fer l’Ajuntament de Barcelona, al marge del que faci la gent?
Barcelona pot fer moltes coses. Nosaltres vam fer servir ja en el passat el dret de tanteig i retracte, és a dir, que abans que un fons voltor compri un pis en un barri determinat, l'Ajuntament entra i compra. I moltes vegades, per preus per sota el mercat. Aquesta, sens dubte, és una competència clara que té l'Ajuntament i que permet fer compres estratègiques allà on tu vulguis mantenir la presència d'allò públic. Jo crec que s'ha de poder parlar de les expropiacions, perquè ja hem vist, no n'hi ha prou amb tenir topalls de lloguer, que és una cosa per la qual nosaltres vam lluitar. Cal abaixar el preu de lloguer i cal expropiar. Això està reconegut a la Constitució, que té un mandat de limitació de l'especulació. Tot el que es pugui fer des de Barcelona, ho farem. I el que no es pugui fer des de Barcelona, serem els primers a generar xarxes de ciutats, pressió conjunta de diferents municipis perquè ho faci l'Estat, perquè ho faci Europa o qui calgui.
Quan diu que cal expropiar, en quines circumstàncies?
Igual que es poden expropiar carreteres, que es poden expropiar espais públics per raó d'interès general, davant d'una situació d'emergència habitacional, igual que ens han dedicat milers de milions d'euros per rescatar la banca, s'haurien de dedicar fons importants perquè es puguin expropiar habitatges en mans dels fons voltors amb una compensació raonable. No estem parlant en aquest cas de res que no estigui previst per l'ordenament legal, però ara es tracta de col·locar-ho com una prioritat. I no expropiar un habitatge, ni expropiar l'habitatge de la persona que vol fer fora la Maricarmen o que volia fer fora l'Olga, no. Fer-ho com a política pública. Nosaltres necessitem tenir un parc d'habitatge públic fort. Aquest parc d'habitatge públic en part s'ha de construir, en part s'ha de rehabilitar, però també ha de venir de l'expropiació dels grans fons voltors o dels grans tenidors, que no poden acaparar 200, 300, o milers d'habitatges. És això amb el que s'ha d'acabar.
En una entrevista recent li sentia repassar els reptes pendents al govern espanyol (derogació llei mordassa, reducció jornada laboral, mesures estructurals en habitatge). I m'ha recordat a allò que també va quedar pendent a Barcelona i que s'havia plantejat com a gran canvi (municipalització de l'aigua, funerària pública, desaparició del cos d'antiavalots). Les recuperaran o han passat pàgina?
No crec que calgui passar pàgina, crec que moltes han de ser actualitzades. La recuperació de la presència d'allò públic em sembla fonamental en els temps que vivim i la municipalització n'és un instrument. I jo estic obert a una cosa que a casa nostra és viable, que és allò del públic cooperatiu. Això m'agrada molt. No pensar en allò públic com una cosa que només fan les institucions, sinó que tu impliques el teixit associatiu de la ciutat en la construcció d'aquest projecte. Això primer. I en segon lloc, el que jo he après en aquests anys és que moltes de les coses que no vam aconseguir en el primer mandat acaben venint. Ho estem veient ara, tot el que està produint en matèria d'habitatge no hauria estat possible sense el carrer. Els canvis que necessiten en matèria de política educativa no serien possibles sense el que hem vist en aquests últims mesos, que és una comunitat educativa mobilitzada, que pressiona, que actua. I per tant jo crec que moltes d'aquestes propostes de municipalització tenen sentit, demostrar que l'accés a l'aigua, a l'habitatge, al transport públic, no pot ser un luxe per a poques persones, no pot ser considerat una mercaderia. Són drets fonamentals i per tant les tornarem a posar sobre la taula sense cap tipus de dubte.
- Gerardo Pisarello, el successor de Colau a Barcelona / Hugo Fernández
Ampliem una mica també el focus respecte al seu espai. Veiem que vostè torna a Barcelona Colau es posa a disposició ara de l'Estat. L'espai dels comuns té un problema de renovació de quadres?
Crec que és més fàcil per a la dreta renovar les seves cares públiques perquè representen uns interessos molt concrets que moltes vegades per les classes populars on no és fàcil inventar nous lideratges que d'una banda tinguin l'experiència però que també mantinguin l'entusiasme, la valentia, la vocació de transformació. Però jo estic segur que els nostres propis lideratges en aquest moment seran superats per aquesta generació que està arribant al carrer. Però mentrestant, com Salvador Allende i com tants dirigents de l'esquerra històrica, el que intentarem fer és acompanyar amb el mateix entusiasme el que està demanant el jovent. I posar-nos al servei del que ells i elles estan plantejant, que a mi em sembla absolutament raonable i que, com deia abans, crec que estan donant una lluita que no és només bona per Barcelona, per Catalunya, per Espanya, sinó que és la lluita del conjunt de la humanitat.
A l’Estat, l’espai a l’esquerra del PSOE com evita quedar xuclat pels socialistes, que han acabat el mandat amb una retòrica contundent en habitatge i que emergeixen com a vot útil contra la previsible victòria de la dreta i l’extrema dreta?
S'ha d'explicar a la ciutadania, i molta gent ja ho percep, que el PSOE no s'hagués mogut si no hagués estat tant per la pressió del carrer com per la pressió de les forces que estan a l'esquerra del PSOE, que en l'àmbit estatal no només són les forces que han participat dels govern, sinó que són EH Bildu, ERC, el BNG... Res s'hauria produït sense aquesta pressió. I aquesta pressió ha portat que un senyor com Pedro Sánchez que volia governar amb l'Albert Rivera hagi acabat perseguit per una part del poder judicial odiat per la dreta i l'extrema dreta. Davant d'això, jo crec que el primer és mantenir una posició no sectària en la crítica del partit socialista, és a dir, coherentment antifeixista, sabent que en aquest moment per la ultradreta i l'extrema dreta aconseguir un PSOE de dretes és un objectiu fonamental. Però alhora també hem de mostrar que el partit socialista no s'hagués mogut ni un centímetre, ni ho farà en el futur, si no existeixen aquestes esquerres autònomes amb capacitat de pressió i amb vocació de majories.
Jo no aspiro a governar subordinat al PSOE, a mi m'agradaria que com a la Segona República com a Primera República hi haguessin forces polítiques d'esquerres republicanes amb prou presència als carrers i amb prou força per poder tenir la direcció política de l'Estat. Això és el que a mi m'agradaria, i amb unes conviccions clarament plurinacionals. Ara bé, mentrestant, hem de mantenir aquest equilibri de no fer-li el joc al Partit Popular a Vox, a les dretes extremes, i alhora plantejar un programa valent que no desconnecti del carrer i que no li deixi ni mig centímetre al Partit Socialista per fer-s'hi enrere.
