Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) travessa un moment estimulant. Les primeres enquestes que miren cap al maig del 2027 la situen com una de les poques candidatures que creix i la ubiquen en segona posició en la batalla per l'alcaldia de Barcelona, només per darrere del PSC de Jaume Collboni. Els bons vents, però, són relatius. Encara queda més de mig any i, entremig, un possible cicle electoral espanyol i un possible retorn de Carles Puigdemont al país. La presidenta del grup municipal barceloní d'ERC es recepta calma i s'autoconvenç que el paper de soci preferent durant el govern Collboni li deixarà més arguments favorables que no pas penalitzacions. "De totes les propostes que avui el PSC està posant sobre la taula, cap és genuïnament seva", insisteix.
En conversa amb Nació, Alamany s'autoimposa deures i assegura que voldria retocar l'actual sistema de la taxa turística, ja que ara com ara es cobra el mateix a una família nord-americana que a una del Berguedà per fer ús de qualsevol allotjament turístic a la ciutat. També defensa el seu model comunicatiu a Instagram, on ja fa temps que publica uns missatges d'estètica i contundència renovada: "Faig vídeos perquè vull guanyar la batalla cultural".
A aquestes alçades, ja deveu tenir clares algunes claus del que voleu fer a Barcelona després del maig del 2027. Quins canvis prioritzareu si governeu?
Aquesta setmana passada, per exemple, n'hem vist un exemple, dient que el recàrrec turístic dels creuers ha d'anar destinat a polítiques que no existien fins ara com és la del reforç escolar gratuït i això és el que nosaltres entenem com a retorn del turisme, el que hem estat treballant en aquests darrers anys i el que ens ha permès créixer amb una narrativa nova de la ciutat, amb respostes, amb una agenda renovada de polítiques i que estic convençuda que en els propers vuit mesos que queden ens permetran créixer encara més.
Però, per exemple, Collboni diu que vol prohibir els pisos turístics i Pisarello (BComú) que vol fer el metro gratuït. Hi ha alguna proposta que ja sabeu que podeu posar sobre la taula?
Deixi'm puntualitzar que de totes les propostes que avui el PSC està posant sobre la taula, cap és genuïnament seva. El PSC no volia regular el cost del lloguer. I posaria en dubte que al principi volguessin eliminar efectivament tots els pisos turístics el 2028. I tampoc volia suspendre les noves llicències de supermercats 24 hores, que aquesta sí que és una mesura que em prenc molt seriosament si governo a l'Ajuntament de Barcelona, perquè forma part de la pèrdua d'identitat en el sentit més simbòlic. Cada vegada que s'abaixa una persiana i s'apuja un supermercat 24 hores, perdem el model de ciutat que creiem que ens fa envejables i admirables al món, però també la possibilitat que els veïns i veïnes tinguin un comerç que els abasteixi, un comerç arrelat a la nostra ciutat. Per tant, deixi'm matisar que moltes de les propostes que el PSC ha impulsat aquests tres anys, totes tenen la marca d'Esquerra Republicana.
No me'n dirà de noves, doncs?
El que hem començat a obrir són aquelles polítiques que tenen a veure amb l'encariment del cost de la vida a la nostra ciutat. I, per tant, aquí explorarem, evidentment, noves polítiques que van en el sentit de fer que la gent pugui continuar vivint a la seva ciutat. Una de les quals, per exemple, la bonificació d'una extraescolar per a les famílies barcelonines, que aquestes famílies tinguin la possibilitat de tenir una extraescolar gratuïta. Perquè, sent mare, soc conscient de com d'hostil és la ciutat avui per als infants i per a les famílies. Per als infants, perquè no tenen una ciutat amable per a ells, però també per a les famílies, veient la pressió de preus. Crec que la política s'ha d'ocupar d'això.
"Amb la taxa, hem d'estudiar vies perquè els catalans no siguin considerats uns turistes més a la seva capital"
Diu que s'estan fent discursos molt grandiloqüents sobre la contenció de rendes i que si governa voldria anar més enllà. Quins instruments desplegaria des de l'Ajuntament de Barcelona?
Sobre habitatge hi ha tres potes, tres àmbits que crec que hem d'atacar si volem anar a l'arrel del problema. La primera és la regulació, que són mesures de xoc, i amb això hem fet tard, perquè el partit socialista ha anat a remolc. La segona és l'oferta, i aquí va ser Esquerra Republicana qui també va acordar que la rehabilitació era important per a una ciutat com Barcelona, amb un parc d'habitatge molt envellit, i que si no la fan els poders públics la faran els fons inversors. I la tercera, la demanda. I sobre la demanda hi ha una proposta que Esquerra Republicana va fer, que és el préstec de la primera entrada, que consisteix que els poders públics puguin avançar l'entrada a un pis perquè hi hagi gent jove que pugui accedir a un pis amb propietat. I aquesta és una política que existia a Catalunya que nosaltres vam adaptar a Barcelona.
- Elisenda Alamany, en conversa amb Nació / Hugo Fernández
I sobre els lloguers de temporada? Hi ha un projecte encallat a Barcelona que plantejava limitar-los o prohibir-los per barris. Per ERC això és prioritari?
Jo crec que és clarament una de les escletxes que tenim avui. Fins i tot, havent regulat sobre els lloguers de temporada i d'habitacions, avui si entrem als portals encara veiem com hi ha gent que ho burla i comet frau de llei. Per tant, aquí també cal molta més inspecció sobre el frau que avui s'està cometent. Però també cal anar més enllà. I aquest és el pas més que a mi m'agradarà fer si arribo a ser alcaldessa de Barcelona, entenent que avui la ciutat que tenim no és la mateixa que fa 20 anys, que és una ciutat global que té una gran pressió en la demanda per venir a viure a la ciutat. Avui una família barcelonina no competeix amb una altra família d'arreu de Catalunya sinó amb una família del Canadà o d'Austràlia amb un poder adquisitiu molt més alt i que per tant hem de ser conscients de quina ciutat tenim avui per veure que els instruments que posem per a la gent perquè es quedi a viure resultin efectius i útils. I en això jo crec que també s'ha de ser rigorós a partir d'ara en els instruments que posem sobre la taula.
Darrerament, n'hem conegut unes quantes propostes. Quina és la recepta Alamany?
Una, per exemple, que ja hem plantejat en el debat de política general és abaixar els impostos de l'ITP per accedir a un primer habitatge i en canvi incrementar-lo quan és per especular. Per què? Perquè creiem que hem de beneficiar aquells que compren per quedar-se a viure a les nostres ciutats i hem de penalitzar, evidentment, aquells que utilitzen els habitatges per especular. I crec que aquesta ha de ser la norma que ens guiï per viure-hi endavant: per especular, no. I hem de veure com ho fan en els altres països. Per exemple, als Països Baixos, cada vegada que es compra un habitatge s'obliga aquella persona a viure-hi. Hem de veure quins instruments són sòlids depenent de la nostra realitat i quins posem a treballar.
Sovint defensa el paper d'ERC en l'impuls de la taxa turística. Però aquest impost és uniforme entre tots els visitants, sense importar-ne l'origen, i hi ha catalans que s’han queixat. Es pot revisar?
És una de les qüestions sobre les que he reflexionat darrerament, també perquè penso que durant molt de temps Barcelona ha donat l'esquena a Catalunya i hem de recuperar aquesta visió de capital de Catalunya, d'una capital que els catalans i les catalanes se'n sentin orgullosos de visitar. Ara per ara legalment no és possible, però sí que crec que hem d'estudiar vies per les quals els catalans puguin gaudir de la seva capital i no siguin considerats com a altres turistes. Però ho hem d'estudiar bé. Per tant, prometo que ho estudiarem. Però ara per ara no estem en aquest punt.
"Hem de començar a veure com es limiten els visitants del Park Güell, és una carpeta oberta amb el PSC"
Gran part del seu discurs incideix en la recuperació de la identitat. Com es desmarca això d'una nostàlgia innòcua?
Perquè la identitat que jo defenso no mira al passat. Mira al futur. És una invitació des d'allò que som i això és el que diferencia la identitat de l'identitarisme. És a dir, la identitat que jo defenso és la que defensa que hi ha elements que ens identifiquen com a país i com a nació. Què vol dir això? Ostres, doncs el nostre caràcter mediterrani, el català, les festes majors, la revetlla de Sant Joan. És a dir, aquesta identitat comunitària que és una invitació a compartir amb els altres des d'allò que som. Jo no comparteixo ni la identitat que nega aquests elements que ens identifiquen ni aquella que diu que només aquests ens identifiquen i que no es poden canviar. Llavors jo crec que el discurs de la identitat en una societat global és molt poderós perquè és evident que els catalans tenim una llengua, una tradició una manera d'estar, un estil de vida el nostre comerç, per exemple que dona una experiència que en altres països no trobes i això té un valor i no es pot menystenir.
- La secretària general d'ERC, a la seu del partit / Hugo Fernnandez
Dona el mandat per enllestit o el govern Collboni encara us deu algun avenç significatiu?
Sempre hem dit que cal governar el turisme. Això vol dir fiscalitat turística i vol dir retorn. És a dir, que els diners dels turistes els revertim a la vida a Barcelona, com pot ser la bonificació de les extraescolars, la bonificació dels casals d'estiu, etc. Però també vol dir també desplegar límits, i aquí tenim una assignatura pendent amb el Park Güell. Nosaltres vam fer un acord perquè creiem que les grans atraccions de la ciutat han de ser atraccions per als barcelonins i barcelonines, i a mi m'agradaria que el Park Güell fos un parc barceloní. I ara no ho és. I, per tant, hem de començar a veure com es limiten els visitants del Park Güell. Aquesta és una carpeta que encara tenim oberta amb el govern del PSC. Jo em vaig comprometre amb els veïns i veïnes a fer-ho, i per tant, vull que abans que acabi el mandat això estigui solucionat.
De cara al 2027, a l'esquerra del consistori apareix també la candidatura de la CUP, que ha estat l'últim gent polític a presentar la seva proposta. Elisenda Alamany prefereix un Ajuntament amb la CUP o sense?
Això ho decideixen els barcelonins. El que crec que sí que hem treballat aquests tres anys és per consolidar aquesta imatge d'oportunitat i d'esperança per a la ciutat, on tenim la possibilitat de posar una papereta per anar fent, per tenir aquesta Barcelona que va a remolc, o una nova Barcelona. I la gent jutjarà.
"Faig vídeos perquè vull guanyar la batalla cultural"
Parlem dels seus vídeos a Instagram. Què hi ha rere aquesta estratègia de comunicació política? Com va començar?
Els meus vídeos no són comunicació. Són política. És a dir que, al final, és un format que permet explicar millor les nostres propostes polítiques. I no només això, sinó valors. I això és molt important. Perquè hi ha una batalla cultural que s'ha de jugar. I durant molt de temps l'esquerra ha estat absent d'aquesta batalla cultural. I jo la vull jugar. Perquè crec que som millors que els reaccionaris. O és que no som més creatius, més innovadors? Què és que no tenim millors propostes polítiques? Doncs, aleshores, utilitzem les eines que tenim a disposició. Per tant, l'elecció, la voluntat de fer vídeos, que és meva, respon a una lectura del moment polític. No de fer només coses guais, sinó de donar la batalla cultural, de fer que la gent digui "ostres, això que està dient ERC té més sentit, em motiva més i connecta més amb el que jo soc que no pas amb el que diuen els reaccionaris". Aquesta és la meva obsessió, no només a Barcelona, sinó també a Esquerra Republicana a nivell nacional. Quan jo vaig assumir el càrrec de secretària general, vaig dir que arribaven uns nous temps i que la política s'hi havia d'adaptar, em negava que els reaccionaris guanyessin aquesta batalla cultural.
La gent ho nota?
Jo faig vídeos perquè vull guanyar la batalla cultural, evidentment. Ara, la batalla cultural no es guanya amb vídeos, es guanya amb propostes polítiques. I en tot cas els formats hi acompanyen. I la veritat és que en entorns meus que no són molt polititzats, com quan vaig a l'escola i em trobo famílies, jo no dic mai que soc política. Però la gent se m'apropa dient he vist això que has dit de les extraescolars, he vist això que has dit dels casals d'estiu i, per tant, és evident que allò que diem en els vídeos arriba. I que, per tant, aquest format arriba a molta gent perquè també hem sabut triar un registre on s'entén el que diem que aquesta és una de les altres qüestions. Durant molt de temps l'esquerra ha parlat un llenguatge molt estrany que la gent normal no entén. I, per tant, jo crec que sí que té un impacte.
- Alamany, davant d'una escola bressol de l'Eixample / Hugo Fernández
Aquesta setmana a l'Estat han decaigut mesures clau en habitatge i s'ha xocat contra PP, Vox i Junts. S'esperaven la posició dels de Junts? A què ho atribueix?
Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta legislatura al Congrés dels diputats, és el vot semblant de Junts a forces reaccionàries a l’Estat. Ara Junts torna a demostrar que s’allunya de la realitat de Catalunya i del que pateixen joves i famílies per accedir un habitatge o tenir una certa estabilitat. Però deixi’m afegir que el fracàs dels decrets no és només de Junts, sinó del PSOE, que en vuit dies volia fer el que no s’ha atrevit a fer en vuit anys. Quan a Catalunya hem pogut avançar en la regulació de preus de lloguer o, fins i tot, en l’eliminació de pisos turístics sempre hem trobat pals a les rodes des de l’Estat i amb un PSOE i un PSC arrossegant els peus.
En el debat sobre els decrets, Rufián va dir que desitja l'ostracisme de Junts i que pensa treballar perquè ERC no hi pacti mai més. Vostè pensa igual?
El que penso és que avui les posicions de Junts no ens permeten avançar en els reptes que tenim a Catalunya. Ni en la possibilitat de tenir ciutats on viure-hi, més que botins a saquejar. Com tampoc en la possibilitat de tenir un nou finançament per a Catalunya o en altres negociacions beneficioses en un context on al país li rebenten les costures. El paper que hem assumit a Esquerra Republicana és situar bé els reptes nacionals que tenim al davant, enfortir el país i oferir respostes que ho facin possible.
Així, amb l'actual situació, convé que Pedro Sánchez convoqui eleccions?
Només ell té el poder per convocar-les. El que sí que recomano és que si hi ha temps per esgotar, el PSOE se centri en solucions i no en xous: propostes en habitatge, reorientar el model econòmic, abordar el caos a Rodalies, finançament, etc. Si ell creu que pot tirar endavant aquests acords, val la pena. Si no, no. Per part d’ERC, en el temps que tinguem, aprofitarem totes les oportunitats per collar el govern de l’Estat i aconseguir millores per al país. Ja hem vist que si no ho fem nosaltres, difícilment ho farà un PSC a Catalunya sense ambició nacional.
Ara que han amnistiat del tot a Marta Rovira, el partit compta amb ella per ocupar algun rol rellevant pròximament?
Jo crec que Marta Rovira ja ha dit, en una entrevista, que ella està apartada de la política, que ha deixat un llegat que jo crec que és immens en la nostra organització. Crec que el llegat de la secretària general és en el de la feminització d'Esquerra Republicana, però també en l'estructuració d'un partit que afronta reptes de les societats modernes. I aquest és el llegat que la secretària general m'ha deixat i que he de continuar. Evidentment, adaptat als nous temps. Ella ha decidit que està apartada de la política, però, vaja, encara té el vincle amb Esquerra Republicana.
No està previst demanar-li, doncs?
No.
- Alamany, l'hereva d'Ernest Maragall a Barcelona / Hugo Fernández
Quan és l'últim cop que va parlar amb Jordi Turull sobre finançament?
L'última vegada que vaig parlar amb Jordi Turull va ser el dia de la Diada. No vam parlar de finançament. Però les converses continuen obertes entre les dues organitzacions. Sé el que Junts no vol en general. Però no sé què vol Junts. No sé qui vol ser Junts. Si vol ser la nova Convergència, si vol ser, de vegades, una mica, Aliança Catalana. I crec que hi ha una desorientació en aquesta organització que fa que els catalans i les catalanes hagin desconnectat del seu projecte polític. Perquè, com deia abans, una oposició ha de ser exigent i útil. I crec que els catalans i les catalanes avui perceben que l'acció de Junts és bastant estèril.
Per tant, concloem que no hi ha hagut converses profitoses amb Junts sobre finançament.
Si fos per parlar, però després s'han d'acordar compromisos, crec que no en tenen ganes.
En gran part de l'entrevista s'ha basat a dir que l’important és el projecte polític i les propostes concretes, però li preocupa que a Catalunya pugui haver-hi un efecte Puigdemont que canviï tot el tauler polític, si torna el president?
No em preocupa. És que els projectes polítics no tenen sentit comparant-se amb els altres. Tenen sentit si per a la gent fa sentit. Nosaltres tenim un projecte polític que fa sentit a Catalunya i a Barcelona. Per tant, estic tranquil·la. Estem tranquils. I me n'alegro i crec que el país necessita també que, evidentment, qui va ser president de Catalunya pugui tornar amb total llibertat i pugui decidir què vol fer amb el seu futur polític.
Què creu que canvia la presència del president Puigdemont al país?
Home, jo crec que passem pàgina de la repressió. És un pas més. A qui ha trigat més a aplicar-se l'amnistia són els líders polítics. Per tant, crec que és una pàgina dolorosa per a molta gent, entre les quals Puigdemont, que ha viscut durant molts anys a l'exili. I a partir d'aquí, Junts haurà de resituar-se amb el seu màxim exponent ja al país. També li diré que Puigdemont trobarà un país canviat. I amb molts reptes que necessiten tocar terra. I necessitem polítics que puguin afrontar els reptes que té Catalunya. I per tant, amb tant de bo la seva tornada impliqui més política, més política més àmplia, i cada vegada més alta política, diria jo, i menys politiqueig.
