Smoking Souls salten a l’escenari i només evidencien una cosa: la música valenciana està més viva que mai. El públic canta i balla des del primer moment els seus himnes. La il·luminació, senzilla, no desentona en cap moment i cedeix espai a la melodia i les lletres profundes que no només parlen de política i sentiments, sinó que contenen vivències personals amanides amb el component rock que els caracteritza. La Mirona pren un to solemne quan canten "Eterna Força", un tema a favor dels refugiats, d’aquests “passatgers del món”. "Més enllà" i "Alacant per interior" no deixen descansar al públic, que aplaudeix i canta a l’uníson amb la banda. En aquestes cançons, Carlos Caselles, Pau Camps, Josep Balou i Miquel Àlvarez ens parlen de la seva terra, la Marina Alta, amb molta tendresa però, sobretot, amb molta emoció en veure que el públic respon amb tanta calidesa. Una altra vegada, to solemne. Canten una versió de "Va com va", d’Ovidi Montllor, més rockera, que el cantant porta molt bé al seu terreny, apostant per un acústic molt íntim i sincer. 

"Nit Salvatge" comença a sonar i el públic embogeix de nou. S’acosta el final, la lletra de la cançó ens ho anuncia però es compleix quan els membres del grup aixequen les  guitarres: s’acaba el concert i s’acomiaden del públic entre ovacions incessants. 

Abans, a dos quarts d’onze i l’energia de Campikipugui ja s'havia apoderat de la sala. El grup de la comarca de la Selva va fer un repàs a les millors cançons del rock català però també de hits internacionals com ara "Nellie the Elephant", dels Toy Dolls. El grup de música, format per dues guitarres, un baix, un bateria, un saxofonista, un trompetista i un cantant, mostrà la seva passió i l’energia a un públic que finalment s’hi va entregar en temes propis del seu últim EP, Això Nostre, entre les quals "Essència", cançó que dedien al públic que és qui els ha ajudat a arribar fins on es troben ara. No van deixar l’energia en cap moment i després de versionar grans temes com "Mari Carmen" o "Zapatillas" arribà el comiat i, com no podia ser d’altra forma, s’acomiadaren festius, amb el seu tema "Submergits". 

Com molt bé diu la lletra de la cançó, en Guillem Coll, l’Aleix Brugués, l’Adrià Vila, en Guim Vila, l’Aleix Hortelano l’Aleix Serrallonga i en Nil Bonadona van dur el públic a  “tocar el cel i somiar que la nit no acabarà”.

La Mirona ens va mostrar un tast del rock català més jove i fresc però –sobretot– com diu la cançó "Nit Salvatge", “Y seguimos bailando, bajo este manto estelar, puños en alto”, es va convertir en un espai de lluita i de cançons; dos conceptes que, segons Smoking Souls, no es poden deslligar.


------------------------------------------------------
Aquest article és resultat d'un dels projectes del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital-UdG, i ha estat elaborat per alumnes del grau de Comunicació Cultural.
------------------------------------------------------