Aquest maig, quan es compleixen tres anys de l’aprovació de la moció impulsada a petició del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, i aprovada pel plenari calderí amb els vots a favor d’ERC, CUP, PSC i JUNTS, l’Ajuntament fa públic l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”.
Culmina, doncs, el compliment del primer compromís adoptat per l’administració calderina: liderar la recerca, estudi i avaluació dels casos de persecució i violència franquista articulada a través d’un sistema d’espoli, de requisa de béns mobles i immobles, contra entitats i indústries (primera part de la investigació) i contra les persones físiques (segona part de la investigació) de la població catalana.
La investigació la signa Neus Moran Gimeno, doctora en Història Contemporània per la UB i investigadora de la Càtedra Josep Temes de la UB, la lidera l’Ajuntament de Caldes de Montbui, l’ha supervisada el Museu Thermalia i ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Aquest estudi és un document avalat per la comunitat acadèmica que demostra els danys causats pel Movimiento, qui just acabada la Guerra Civil va construir un sòlid sistema basat en l’acció judicial i militar amb l’objectiu de debilitar les estructures de la xarxa empresarial, associativa i social catalana, despullant-la de béns i de dignitat.
L’estudi ha permès identificar i documentar quins béns es van requisar, com es va dur a terme i, en alguns casos, determinar quin ha estat el destí d’aquest patrimoni. També detalla el paper i la implicació de les autoritats municipals en l’assenyalament i l’execució de les requises a les persones i a les entitats qualificades d’enemigues i que van ser “extingides” pel franquisme.
Un cop la investigació ha demostrat els efectes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, l’Ajuntament de Caldes de Montbui inicia el camí del rescabalament a través de dues línies de treball principals:
Una, preparant-se per reclamar a les administracions hereves del règim franquista el retorn de les aproximadament 70.000 pessetes de l’època espoliades dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari la Caixa Rural.
Dues, obrint l’Oficina d’atenció a les víctimes calderines de l’espoli franquista. L’estudi ofereix la possibilitat a les entitats i els descendents de les persones afectades de disposar de documents que en futur es podrien fer servir en cas d’iniciar processos legals per recuperar el patrimoni espoliat. L’obertura de l’oficina, suposarà comptar amb un espai de suport i acompanyament jurídic a les víctimes de l’espoli reconegudes com a tals en la investigació de Neus Moran.
Isidre Pineda, alcalde, la doctora Neus Moran i l’advocat Daniel Vallès (professor de Dret a la UAB), lideren la presentació d’aquesta investigació i els processos de rescabalament que desencadena. L’estudi s’ha fet públic primer en roda de premsa i, tot seguit, es convoca a la ciutadania a un acte públic que tindrà lloc el dimarts l’11 de juny a les 18:00, a la Sala de Plens de l’Ajuntament.
L’estudi explica àmpliament la planificació i execució de la requisa patrimonial que es va dur a terme tant a les persones físiques com a les persones jurídiques qualificades de “desafectes” pel Movimiento. En concret, es detalla el marc legislatiu i l’aparell judicial repressiu construït pel franquisme per organitzar els traspassos que, en alguns casos, encara es poden resseguir fins l’actualitat. La legitimació de les accions es va convertir en l’instrument fonamental per assegurar l’espoli i garantir que perdurés amb el pas dels anys.
L’estudi també s’ocupa dels anomenats “comptes improtegibles”, que són els dipòsits bancaris de persones o entitats que van ser considerats desafectes. Aquests diners van ser bloquejats i transferits a comptes administrats pel Ministeri d’Hisenda franquista. Uns béns que van quedar al marge de la resta de moviments patrimonials. En aquest cas, s’han identificat una desena de comptes en què els titulars estaven domiciliats a Caldes i que van ser requisats.
Tal com demostra la nombrosa documentació analitzada, la Comisión de Responsabilidades y Orden Público es va convertir en l’organisme municipal encarregat d’efectuar i vigilar les requises, inventariar els béns decomissats i precintar els accessos als immobles intervinguts. El màxim responsable d’aquest organisme era l’alcalde que va ser designat després de l’entrada de les tropes franquistes al municipi: Isidre Anglí Palaudarias. Segons constata l’estudi documental, Anglí es va convertir en el vèrtex de tota l’estructura de poder que va regular el funcionament de la vida al municipi i va ser el màxim responsable civil de les accions derivades de la persecució i requisa als desafectes.
La majoria dels processos d’espoli partien de denúncies que s’iniciaven a nivell local contra les persones i les seves famílies. S’iniciava una forma de repressió que es justificava argumentant que havien d’assumir les responsabilitats que portaren a l’aixecament militar contra la República amb què s’inicià la guerra i, per tant, sufragar amb el seu propi patrimoni els danys ocasionats pel conflicte bèl·lic. L’objectiu de la confiscació era doble. D’una banda, va ser un mecanisme de càstig i persecució política. D’altra, tenia una voluntat clarament recaptatòria. Per això, es va confiscar tot el que es podia: béns immobles, mobles, documentació, accions, avals o diners.
Entitats i indústries, els quatre gran espoliats calderins
A Caldes de Montbui s’han localitzat més de 180 procediments judicials militars i 29 expedients instruïts pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, incoats entre juny i desembre de 1939. Entre aquests expedients destaca l’instruït contra el Centre Democràtic i Progressista que, tot i que aparèixer indexat, no s’ha pogut consultar perquè ha desaparegut de l’Arxiu Central de l’Audiència Provincial de Barcelona.
L’altra gran objectiu de l’espoli va ser el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, la cooperativa pagesa més important del Vallès. En aquest cas, es va integrar al sindicat vertical i tot el patrimoni va passar a formar part de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. A banda dels béns, també van ser requisades les 55.900,79 pessetes que s’acumulaven als comptes de la Caixa Rural. Els reiterats intents de recuperar els diners han estat infructuosos fins el moment.
L’anàlisi de la documentació ha permès identificar 5 empreses que van ser víctimes de l’espoli. Es tracta del taller de cistelleria de Ramon Poble Calveras i Eulàlia Tura Casas; la fàbrica de licors i bodega de Josep Fontcuberta Rogés; la impremta i litografia de Joan B. Pobla Aguilera; el taller i fàbrica d’armaments de la Unió Metal·lúrgica, requisada durant la guerra a Isidre Pagès Riera; la foneria i fàbrica col·lectivitzada d’armaments, confiscada durant la guerra a Joaquim Cerdà Puñet.
S’ha detectat també la requisa efectuada per l’exèrcit només ocupar el municipi del balneari Can Rius, municipalitzat durant la guerra per destinar-lo a centre d’acollida de refugiats. L’immoble va ser transferit a la Direcció General de Propietats del Ministeri d’Hisenda que l’acabà venent als hereus de l’antic propietari el 1947.
L’espoli en el cas d’aquesta entitat va ser especialment intens per considerar-la, literalment “el foco de todas les fechorías rojo-separtistas”. La requisa afectà tot el seu patrimoni: immobles, mobles, documents, estalvis... Tot i això, la documentació ha permès comprovar que la voluntat d’ostentar i controlar directament l’edifici per part de les autoritats locals va acabar impedint que es fes el traspàs l’organització sindicat de FET-JONS.
L’edifici es va escripturar el 1919 amb una superfície de 436 m2, tot i que no hi ha constància registral de la possessió per la requisa dels documents de l’entitat i la destrucció del Registre de la Propietat de Granollers durant la guerra. L’actual escriptura, després de la requisa, fixa la superfície en 345 m2. Per tant, hi ha una diferència de 91 m2 que indicaria la pèrdua d’una part de la propietat durant la dictadura que, probablement, correspon al pati posterior.
El 1927 l’entitat va afegir una nova propietat al patrimoni, una casa ubicada al número 6 (actual 8) del carrer Madella que es va destinar a la residència del conserge. Els dos edificis es van ocupar amb l’entrada de les tropes franquistes per les noves autoritats i van acabar anant a parar a mans de la parròquia.
L’estudi també explica com, en aquest cas, els propietaris van aconseguir recuperar l’edifici gràcies al fet que alguns dels socis van pagar l’impost de béns immobles durant la dictadura per evitar que se subhastés per impagament. Tanmateix, no va ser fins l’octubre de l’any 2000 que es va aconseguir immatricular el domini de les dues finques al registre de la propietat, amb la diferència superficial esmentada. La resta del patrimoni confiscat no fou recuperat.
Les 55 persones víctimes de l’espoli
El règim franquista va establir un sistema de procediments de responsabilitat política destinat a empobrir els sectors de la població considerats hostils, anul·lant així qualsevol moviment contrari a l’estat dictatorial.
L’estudi documenta 45 homes i 10 dones víctimes d’expedients d’espoli instruïts pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques i denunciats per l’Ajuntament franquista o pel Juzgado Militar Especial de Liquidaciones de Catalunya després d’instruir el corresponent procediment judicial militar d’urgència. S’han localitzat 28 expedients contra persones físiques que afecten 53 persones. La investigadora afegeix les dues filles de Teresa Ambròs, igualment afectades per la causa que es va obrir contra la seva mare.
i la resta d’autoritats locals (parròquia, FET-JONS i Guàrdia Civil) va propiciar que expedients com el del Centre Democràtic i Progressista (el 3r) i el del calderí Joan Poble Aguilera (el 4t) fossin incoats fins i tot abans que el del president Lluís Companys (el 7è).
L’estudi aporta un quadre resum dels expedients incoats pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques i dels procediments judicials militars que van recaure sobre 53 calderins i calderines, per a l’elaboració del qual ha estat de gran valor la documentació aportada per l’Arxiu Històric Municipal de Caldes de Montbui.
L’escarni contra aquestes persones assenyalades pel règim va anar més enllà de l’espoli. De les 53 persones de Caldes encausades pel Tribunal Regional, 22 va ser afusellades per sentència militar, tot homes. La majoria van ser executats abans d’iniciar-se els seus expedients i, per tant, de publicar-se la sentència. L’embarg patrimonial, els processos, que es dilataren durant dècades, i les sancions van recaure sobre les seves famílies.
La resta de procediments militars van seguir altres vies de resolució: presó major, presó menor, alliberament (perquè ja estaven empresonats), llibertat condicional, desterrament i indult.
Ni en els casos d’indults de les persones processades per responsabilitats polítiques ni en els arxivaments posteriors es va restituir completament el patrimoni confiscat a les víctimes o els seus familiars i els béns quedaren integrats en el patrimoni estatal.
Finalment, l’estudi presentat per Moran ha pogut incorporar una extensa descripció de les causes obertes contra 13 calderins, de les quals es conserva documentació que constata els bens confiscats. Diferent és el cas de les persones restants processades per responsabilitats polítiques. En la majoria de casos, tot i efectuar la requisa, les autoritats encarregades no deixaren constància dels béns embargats i declararen insolvents els inculpats. En d’altres, només es conserva algun document del sumari, com ara la caràtula.