19
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
20
de febrer
a la
13:36h
Més de 200 municipis de Catalunya ja es troben en el primer dels tres estadis d'emergència per sequera. Una situació que cada dia que passa es complica, ja que sense pluja, les reserves dels embassaments catalans continuen baixant i ja s'acosten al 15%.
Els ajuntaments han d'aconseguir que el consum no passi dels 200 litres per persona i dia. I l'Agència Catalana de l'Aigua, a banda de dictar prohibicions generals -com regar jardins o reomplir piscines- fa una crida als municipis perquè estableixin mesures addicionals que permetin reduir el consum i que s'adaptin a la realitat territorial.
En general, es tracta de multes modestes, entre 30 i 200 euros, però que en els casos més greus de sobreconsums o reiteració poden arribar als 3.000. A Begur (Baix Empordà), per exemple, ja ha cobrat 20.000 euros en multes dels que no han seguit les normes. A Esponellà (Pla de l'Estany) un veí també rebrà una sanció econòmica per haver gastat 5 milions de litres d'aigua en plena sequera.
Per la seva banda, Girona vigilarà mensualment els 30 grans consumidors d'aigua de la ciutat per tenir-ne un control exhaustiu i a Sabadell (Vallès Occidental) han posat en marxa una app per fer un seguiment del consum d'aigua a la llar.
Altres municipis com Terrassa (Vallès Occidental) han fet modificacions en la tarifa d'aigua amb trams de manera que qui més gasti veurà un increment notable en el preu, mentre que qui faci un consum més responsable, pagarà menys. Sant Joan de Vilatorrada (Bages) també ha modificat el preu públic de l'aigua per incentivar-ne l'ús responsable.
Entre els municipis que han apostat per aquesta mesura hi ha Begur (Baix Empordà); la capital de la Garrotxa, Olot; o Terrassa (Vallès Occidental), entre altres. A més, hi ha cinc municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que estan obligats a fer-ho perquè superen el màxim de 200 litres per persona i dia que marca l'estat 1 d'emergència per sequera. En concret són Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. A Sant Cugat també s'ha fet, ja que el mes de desembre va fregar el límit.
En el primer estadi d'emergència per sequera no és obligatori tancar les dutxes dels equipaments esportius però alguns municipis han pres la decisió d'avançar-se per reduir el consum total d'aigua. Ja ho han fet Granollers (Vallès Oriental), Sant Cugat o Ullastrell (Vallès Occidental). A Girona, en canvi, s'han tancat les dutxes per a entrenaments, però les mantenen obertes durant els partits. A Palafrugell (Baix Empordà) ha tancat les dutxes de tots els equipaments municipals i també dels camerinos del teatre. Per la seva banda, a Barcelona, per la seva banda, han decidit tancar un 25% de les dutxes dels equipaments esportius municipals.
També s'hi ha sumat Vic i altres municipis d'Osona que malgrat trobar-se en fase d'excepcionalitat s'han volgut anticipar i apostar per aquesta mesura per tal de reduir els consums entre la població.
Finalment, Figueres ha anunciat que repartirà airejadors d'aixetes de manera gratuïta. Un sistema que permet estalviar aigua perquè es polvoritza aigua al costat d'aire a pressió. Sigui com sigui, les opcions són moltes i cal que cada municipi opti per les que siguin més eficients per a una població que ha de prendre consciència del que realment implica l'emergència per sequera.
Els ajuntaments han d'aconseguir que el consum no passi dels 200 litres per persona i dia. I l'Agència Catalana de l'Aigua, a banda de dictar prohibicions generals -com regar jardins o reomplir piscines- fa una crida als municipis perquè estableixin mesures addicionals que permetin reduir el consum i que s'adaptin a la realitat territorial.
Ordenances municipals per sancionar el malbaratament
La mesura estrella és segurament la que comporta una sanció econòmica a qui superi els límits establerts. L'ACA va redactar una ordenança tipus que els ajuntaments -per exemple Figueres (Alt Empordà) o Besalú (Garrotxa)- o administracions com l'Àrea Metropolitana de Barcelona estan adaptats als respectius contextos.En general, es tracta de multes modestes, entre 30 i 200 euros, però que en els casos més greus de sobreconsums o reiteració poden arribar als 3.000. A Begur (Baix Empordà), per exemple, ja ha cobrat 20.000 euros en multes dels que no han seguit les normes. A Esponellà (Pla de l'Estany) un veí també rebrà una sanció econòmica per haver gastat 5 milions de litres d'aigua en plena sequera.
Per la seva banda, Girona vigilarà mensualment els 30 grans consumidors d'aigua de la ciutat per tenir-ne un control exhaustiu i a Sabadell (Vallès Occidental) han posat en marxa una app per fer un seguiment del consum d'aigua a la llar.
Altres municipis com Terrassa (Vallès Occidental) han fet modificacions en la tarifa d'aigua amb trams de manera que qui més gasti veurà un increment notable en el preu, mentre que qui faci un consum més responsable, pagarà menys. Sant Joan de Vilatorrada (Bages) també ha modificat el preu públic de l'aigua per incentivar-ne l'ús responsable.
Reduir la pressió sense que es noti
Moltes vegades no s'utilitza tota la pressió que permeten les aixetes i es malgasta molta aigua obrint-la massa. Per tal de minimitzar el consum i ajustar-se als límits establerts per l'ACA, diversos municipis han fet estudis i proves per poder reduir la pressió allà on es pugui amb una única premissa: que no es noti. És a dir, que si hi ha un edifici de vuit plantes, a la de dalt de tot arribi l'aigua suficient o que hospitals i indústria puguin seguir fent la feina amb normalitat.Entre els municipis que han apostat per aquesta mesura hi ha Begur (Baix Empordà); la capital de la Garrotxa, Olot; o Terrassa (Vallès Occidental), entre altres. A més, hi ha cinc municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que estan obligats a fer-ho perquè superen el màxim de 200 litres per persona i dia que marca l'estat 1 d'emergència per sequera. En concret són Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. A Sant Cugat també s'ha fet, ja que el mes de desembre va fregar el límit.
Tancar les dutxes
En el primer estadi d'emergència per sequera no és obligatori tancar les dutxes dels equipaments esportius però alguns municipis han pres la decisió d'avançar-se per reduir el consum total d'aigua. Ja ho han fet Granollers (Vallès Oriental), Sant Cugat o Ullastrell (Vallès Occidental). A Girona, en canvi, s'han tancat les dutxes per a entrenaments, però les mantenen obertes durant els partits. A Palafrugell (Baix Empordà) ha tancat les dutxes de tots els equipaments municipals i també dels camerinos del teatre. Per la seva banda, a Barcelona, per la seva banda, han decidit tancar un 25% de les dutxes dels equipaments esportius municipals.També s'hi ha sumat Vic i altres municipis d'Osona que malgrat trobar-se en fase d'excepcionalitat s'han volgut anticipar i apostar per aquesta mesura per tal de reduir els consums entre la població.
Finalment, Figueres ha anunciat que repartirà airejadors d'aixetes de manera gratuïta. Un sistema que permet estalviar aigua perquè es polvoritza aigua al costat d'aire a pressió. Sigui com sigui, les opcions són moltes i cal que cada municipi opti per les que siguin més eficients per a una població que ha de prendre consciència del que realment implica l'emergència per sequera.