Apareixen a la costa catalana el cuc de foc i el peix lloro atlàntic, espècies tropicals indicadores del canvi climàtic

Submarinistes detecten els exemplars per primer cop al Mediterrani occidental en el marc de l'esdeveniment de ciència ciutadana BioMARató

Un exemplar de peix lloro atlàntic
Un exemplar de peix lloro atlàntic | Jastals via ACN
Redacció
06 de novembre de 2024, 13:03
Actualitzat: 14:15h

Diversos submarinistes han detectat per primera vegada a la costa catalana exemplars del cuc de foc i el peix lloro atlàntic, dues espècies d'origen tropical i subtropical indicadores de l'escalfament del mar. El primer el va veure un submarinista entre les pedres d'unes esculleres al Parc Submarí del SES de Tarragona i el segon una parella de submarinistes a Blanes, en el marc de la BioMARató, un esdeveniment de ciència ciutadana coordinat per l'Institut de Ciències del Marc (ICM-CSIC) que busca censar la biodiversitat marina i costanera catalana.

Amb tot, la quarta edició de la iniciativa ha finalitzat amb 1.731 espècies i 91.211 observacions registrades a la plataforma de ciència ciutadana MINKA, entre maig i octubre de 2024, gràcies a la participació de 480 persones. La mobilització també ha permès identificar i documentar l'alga invasora asiàtica Rugulopteryx okamurae, detectada per primer cop a Catalunya al port de Llançà per un equip de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB), després a la Farella, fora de l'àmbit portuari, i, més tard, notificada a MINKA, quan un participant la va trobar al port de Colera.

El biòleg de l'ICM-CSIC i tècnic de MINKA Xavier Salvador ha explicat que es desconeix encara la seva distribució, però el fet d'haver-la trobat en poc temps a tres llocs diferents de l'Alt Empordà pot indicar que el seu rang de distribució podria ser més ampli. A l'estret de Gibraltar i a Andalusia ja és invasora, però, de moment, a Catalunya caldrà fer-ne un seguiment per avaluar-ho, ha apuntat Salvador.

També s'han recollit evidències d'espècies típiques d'aigües càlides detectades a la costa catalana. Un exemple és la salpa brasilera (Kyphosus saltatrix), registrada al Parc del SES de Tarragona. Aquesta s'havia observat anteriorment a Catalunya, però hi ha poques dades perquè és difícil de veure. Un cas similar és el de l'estrella de mar porpre (Ophidiaster ophidianus), d'origen subtropical i poc freqüent a Catalunya, que es va observar a l'Ametlla de Mar.

El coordinador de la BioMARató, Jaume Piera, ha destacat que el fet de tenir centenars d'ulls sota l'aigua observant la fauna i la flora han permès capturar processos biològics importants d'algunes espècies que evidencien els efectes del canvi climàtic. Per exemple, a Llafranc s'ha vist que la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) està ovulant abans d'hora i a l'Ametlla de Mar s'ha confirmat que la Posidònia oceànica comença a florir gairebé dos mesos abans del que seria habitual. Una evidència més dels efectes de l'escalfament de l'aigua és el blanquejament dels coralls, vist en un cas de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) a Tossa de Mar, un fenomen que bloqueja la reproducció d'aquests organismes fins al punt de provocar-ne la mort.