Una de les conseqüències clau del canvi climàtic és la freqüència més gran dels fenòmens extrems: ciclons, huracans, tempestes com la del País Valencià, onades de calor així com grans sequeres. És en aquest context que ara fa dues dècades va sorgir la denominada ciència de l'atribució: analitzar de quina manera la crisi climàtica ha contribuït a un episodi concret. En aquest camp, l'organisme de referència és el World Weather Attribution, que quantifica en més de 570.000 morts els causats pels pitjors desastres naturals intensificats per la crisi climàtica.
Ciclons, onades de calor i inundacions
La xarxa World Weather Attribution analitza de manera exprés com la crisi climàtica augmenta la probabilitat d'un fenomen meteorològic recent. Els darrers casos van ser l'huracà Milton -amb un 20% més de pluja- o les inundacions d'aquest estiu a l'Europa Central -el doble de probables. "Aquests fenòmens van subratllar la importància de la ciència de l'atribució. Pocs dies després dels huracans, els científics vam poder identificar la contribució de la crisi climàtica", destaca Joseph Giguere, de Climate Central.
Coincidint amb el desè aniversari, WWA ha revisat els 10 esdeveniments meteorològics extrems més mortals de les dues darreres dècades, tots ells agreujats per la crisi climàtica. Sumen un mínim de 576.000 morts, segons els balanços oficials, malgrat que en alguns casos es considera que s'han subestimat, especialment en els països empobrits.
"L'anàlisi mostra que el planeta ja és increïblement perillós amb un escalfament d'1,3 ºC", assegura la climatòloga Friederike Otto, cofundadora de WWA. En aquest sentit, respecte al temporal del País Valencià, destaca en declaracions a Nació que “no hi ha cap dubte que els xàfecs explosius d'aquesta setmana s'han intensificat per la crisi climàtica”. Cal recordar que el darrer informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient assenyala que amb les actuals polítiques ens dirigim a un escenari de +3,1 ºC (i que complir totalment els compromisos dels estats només ho rebaixaria a un marge de 2,6-2,8). "A principis de segle, el canvi climàtic es percebia com una amenaça llunyana, però ja tenim 20 anys de ciència de l'atribució que vinculen directament el canvi climàtic amb onades de calor, sequeres, incendis forestals i tempestes rècord", apunta Sjoukje Philip, de l'Institut Meteorològic Reial dels Països Baixos.
Entre els 10 fenòmens més extrems hi ha quatre onades de calor a Europa i Rússia, diversos ciclons, la sequera de Somàlia del 2011 així com la tempesta Daniel, que l'any passat va provocar un mínim de 12.000 morts a Líbia, després d'haver descarregat amb violència a Grècia, Turquia i Bulgària.
"Aquest estudi hauria d'obrir els ulls als líders polítics que s'aferren als combustibles fòssils que escalfen el planeta i destrueixen vides", assegura la climatòloga Friederike Otto, cofundadora de WWA i professora a l'Imperial College London. "Si continuem cremant petroli, gas i carbó, el patiment continuarà", conclou.
World Weather Attribution analitza com la crisi climàtica fa més probable un fenomen extrem. En el cas de l'onada de calor de 2022, les temperatures extremes assolides en una sola jornada van ser 17 vegades més probables i entre 1,9 i 3,6 ºC més càlides.
Les estadístiques oficials indiquen que entre els països del sud i el centre d'Europa afectats van morir 53.500 persones. Tanmateix, estudis com els del prestigiós Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ho eleven fins a més de 68.000.
Ara bé, quantes d'aquestes es poden atribuir directament a la crisi climàtica? Una investigació que acaba de presentar l'ISGlobal, ho estima en el 56%, amb un percentatge més elevat per a dones i majors de 80 anys, respecte a homes i menors de 65.
En el cas de l'estat espanyol, dels 11.797 morts -una xifra només superada per Itàlia-, el 64% es vinculen a l'escalfament global. De fet, l'anàlisi mostra com l'impacte diferencial és molt major al sud d'Europa. "Aquest estudi mostra amb claredat l'efecte de la crisi climàtica a la salut pública i també en quines zones i quins grups socials són els més perjudicats", destaca Thessa Beck, investigadora de l'ISGlobal.