Una de les preguntes més recurrents quan succeeixen fenòmens meteorològics extrems -se n'han quantificat 12.000 en els darrers 50 anys- és si han estat causats pel canvi climàtic. La resposta sovint és la mateixa: la crisi climàtica multiplica les possibilitats que es produeixin. I això és exactament el que ha passat en el cas del cicló que va devastar l'est de Líbia: un estudi ha estimat que l'escalfament global l'ha fet 50 vegades més probable.
L'atribució de fenòmens extrems
En l'estudi del canvi climàtic un dels camps que més han avançat les darreres dècades és el d'atribució dels fenòmens extrems. Consisteix a estudiar la formació d'un fenomen meteorològic -sigui una onada de calor o una tempesta, per exemple- amb dues situacions de partida diferent. Per una banda, amb la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera que hi havia a l'era preindustrial (280 ppm). Per l'altra, fer-ho amb l'actual, que frega els 420 ppm i amb una temperatura global 1,2 ºC superior a la de 1800.
L'anàlisi dels models meteorològics preveu determinar la probabilitat que el fenomen meteorològic extrem succeeixi en ambdós casos. D'aquesta manera, es pot acabar determinant com el canvi climàtic i les seves conseqüències han acabat afavorint onades de calor com les que el juliol van afectar la Mediterrània, Xina i els Estats Units o bé inundacions extremes com les d'inici de setembre a Grècia i Líbia.
Una de les màximes autoritats en la matèria és el grup World Weather Attribution, una xarxa de científics del clima especialitzats a determinar l'impacte de l'escalfament global en aquests fenòmens extrems. Aquest estiu, per exemple, van considerar que les temperatures rècord assolides en punts de la Mediterrània central com Sicília i Grècia -però també el rècord de 45,4 ºC de Catalunya- eren impossibles sense el canvi climàtic.
L'impacte de les tempestes a la conca mediterrània
L'inici de setembre va estar marcat a la conca mediterrània per la formació de dues DANA en els dos extrems. A l'oest, va provocar una tempesta que va descarregar amb força durant poques hores primer al litoral -especialment al País Valencià i a les Terres de l'Ebre- i després a Castella. A l'est, en canvi, la tempesta Daniel va ser molt persistent: inicialment a Grècia i al seu entorn i, posteriorment, a l'est de Líbia, provocant inundacions i danys personals sense precedents.
- Líbia: 11.500 morts (segons l'ONU) i uns 10.000 desapareguts
- Grècia: 17 morts
- Turquia: 7 morts
- Bulgària: 4 morts
- Estat espanyol: 5 morts
Líbia: una tempesta excepcional en el clima actual
L'anàlisi de l'impacte del cicló Daniel a Líbia -transformat molt probablement en un medicà o minihuracà mediterrani- conclou que el canvi climàtic va augmentar-ne la probabilitat 50 vegades. A més, ho va fer amb un 50% més de precipitació respecte a l'escenari sense escalfament global.
Tot i això, amb l'actual clima alterat, un fenomen com el de Líbia -amb precipitacions que van arribar als 450 litres en 24 hores en una zona de clima desèrtic- és absolutament rar i excepcional. No en va, els científics del World Weather Attribution estimen una probabilitat de repetir-se cada 300-600 anys. Evidentment, l'incompliment del full de ruta per limitar l'escalfament a 1,5 ºC facilitarà que el període de retorn de fenòmens tan extrems pugui ser inferior.
En el cas de Grècia, Bulgària i Turquia l'anàlisi d'atribució xifra en 10 vegades l'augment de la probabilitat del fenomen a causa del canvi climàtic i amb un increment del 40% de la precipitació esperable. Malgrat que en el conjunt de la regió el fenomen no és excepcional -amb el clima actual es podria repetir cada 10 anys-, sí que les precipitacions al centre del país hel·lènic, on es van inundar unes 70.000 hectàrees, ho són i tenen un període de recurrència calculat en 80-100 anys.
“Les quantitats extremes de pluja que van afectar el centre de Grècia -fins a 750 litres en 24 hores i més de 1.000 en tot l'episodi- i els seus efectes devastadors ens obliguen a reorganitzar els sistemes d'alerta, de Protecció Civil i el disseny d'infraestructures més resilients en l'era del canvi climàtic”, assenyala Vassiliki Kotroni, director de recerca de l'Observatori Nacional d'Atenes, un dels organismes que ha participat en l'estudi.
Els factors humans que van empitjorar el desastre natural
L'informe del World Weather Attribution va més enllà de la pura estadística. En aquest sentit, assenyala altres factors humans com a culpables de l'agreujament de l'impacte d'un fenomen tan extrem. Concretament, parla de la manca de planificació territorial i la urbanització de zones inundables, la manca de manteniment de les infraestructures, la desforestació i la mateixa guerra civil que ha provocat que Líbia sigui actualment un estat fallit.
Cal recordar que el trencament de dues preses va convertir aquestes pluges excepcionals en un desastre sense precedents. Ara mateix l'ONU parla d'11.500 morts -la precarietat institucional de Líbia dificulta tenir dades fiables i actualitzades- i encara uns 10.000 desapareguts. A la destrucció de barris sencers de la ciutat de Derna per l'avinguda d'aigua, ara s'hi suma el possible impacte de les malalties infeccioses.
"Aquest desastre devastador mostra com els esdeveniments meteorològics extrems impulsats pel canvi climàtic s'estan combinant amb factors humans per crear impactes encara més grans", assenyala Julie Arrighi, directora del Centre Climàtic de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. "Aquests desastres seran més habituals i cal enfortir la gestió d'emergències, la millora de les previsions basades en l'impacte i infraestructures dissenyades per al clima futur", afegeix.