28
de juny
de
2023, 09:55
Actualitzat:
9:55h
Es calcula que l'any 2050 el pantà Darnius-Boadella tindrà un 26% menys d'aigua. Entre les causes, hi han els efectes del canvi climàtic però també la manca de gestió forestal. I és que l'augment de la superfície que ocupen els boscos suposa tenir menys recursos hídrics disponibles als rius i pantans.
Amb l'objectiu d'intentar revertir aquesta situació, la Fundació Pionners of Our Time i el Centre de la Propietat Forestal (CPF-DACC) han impulsat els primers crèdits climàtics de les comarques gironines. La iniciativa, que pretén millorar la gestió forestal a la conca de la Muga per compensar la pèrdua d'aigua disponible, s'emmarca en el projecte europeu Life Climark i preveu que diferents empreses adquireixin els 58 crèdits disponibles per valor de 256.000 euros que serviran per finançar els treballs. En total, engloben vuit finques i cada hectàrea de terreny està valorada en uns 4.400 euros.
En una primera fase i fins al 2025, s'actuarà en una àrea de 57,8 hectàrees a la vall de la Muga, que podran generar 165.153 metres cúbics d'aigua i capturaran 5.074 tones de CO2. De moment, cinc establiments del sector turístics ja que s'han adherit a la proposta.
En la segona fase, que es preveu desplegar entre el 2025 i el 2040, es calcula que es gestionaran 3.000 hectàrees de terrenys forestals a la conca de la Muga. Amb aquesta actuació, es podrien recuperar 8.571.955 metres cúbics d'aigua (el 22% del volum mig de l'embassament Darnius –Boadella) i es capturarien unes 263.356 tones de CO2, una xifra que equival al 100% de les emissions de Figueres de l'any 2009.
En total, a tot Catalunya s'han dissenyat nou projectes d'aquestes característiques, tres dels quals ja estan en marxa com a proves pilot. A banda del de la Muga, també se n'està implementant un a Collserola.
En el cas d'aquest projecte, està previst actuar en 8 finques privades. En cadascuna de les hectàrees, s'han dissenyat unes actuacions concretes que han de permetre capturar 88 tones de CO2 i aportar als rius 2.857 metres cúbics d'aigua en cadascuna de les hectàrees d'actuació.
“El que fem és establir una línia paral·lela al finançament pública on empreses implicades amb el territori puguin finançar treballs forestals que generaran aigua blava, milloraran l'absorció de CO2 i la biodiversitat”, explica el codirector de la fundació, Oriol Armet.
“El fet de tallar arbres comportarà que els que quedin no competeixin tant per l'aigua. Si aquí tenim 1.800 arbres per hectàrea, si en deixem, per exemple, la meitat els que no hi són no consumiran aigua”, explica Cervera. Amb el pas dels anys, aniran creixen i fixaran més CO2. L'impacte total es calcula a 15 anys vista, que és quan es preveu que caldrà tornar a actuar.
Amb l'objectiu d'intentar revertir aquesta situació, la Fundació Pionners of Our Time i el Centre de la Propietat Forestal (CPF-DACC) han impulsat els primers crèdits climàtics de les comarques gironines. La iniciativa, que pretén millorar la gestió forestal a la conca de la Muga per compensar la pèrdua d'aigua disponible, s'emmarca en el projecte europeu Life Climark i preveu que diferents empreses adquireixin els 58 crèdits disponibles per valor de 256.000 euros que serviran per finançar els treballs. En total, engloben vuit finques i cada hectàrea de terreny està valorada en uns 4.400 euros.
En una primera fase i fins al 2025, s'actuarà en una àrea de 57,8 hectàrees a la vall de la Muga, que podran generar 165.153 metres cúbics d'aigua i capturaran 5.074 tones de CO2. De moment, cinc establiments del sector turístics ja que s'han adherit a la proposta.
En la segona fase, que es preveu desplegar entre el 2025 i el 2040, es calcula que es gestionaran 3.000 hectàrees de terrenys forestals a la conca de la Muga. Amb aquesta actuació, es podrien recuperar 8.571.955 metres cúbics d'aigua (el 22% del volum mig de l'embassament Darnius –Boadella) i es capturarien unes 263.356 tones de CO2, una xifra que equival al 100% de les emissions de Figueres de l'any 2009.
En total, a tot Catalunya s'han dissenyat nou projectes d'aquestes característiques, tres dels quals ja estan en marxa com a proves pilot. A banda del de la Muga, també se n'està implementant un a Collserola.
En el cas d'aquest projecte, està previst actuar en 8 finques privades. En cadascuna de les hectàrees, s'han dissenyat unes actuacions concretes que han de permetre capturar 88 tones de CO2 i aportar als rius 2.857 metres cúbics d'aigua en cadascuna de les hectàrees d'actuació.
Intervencions adaptades a cada zona
Per fer-ho, es netejarà la zona i es talaran els arbres que siguin necessaris. Això permetrà que els que quedin es facin més grans i hi calgui menys aigua. De retruc, això implicarà que el riu porti més aigua, es millorarà la capacitat d'absorció de CO2 i es milloraran les espècies que hi ha a la zona.“El que fem és establir una línia paral·lela al finançament pública on empreses implicades amb el territori puguin finançar treballs forestals que generaran aigua blava, milloraran l'absorció de CO2 i la biodiversitat”, explica el codirector de la fundació, Oriol Armet.
Boscos amb alta densitat
La responsable de l’Àrea de foment de la gestió forestal sostenible del Centre de la Propietat Forestal (CPF), Teresa Cervera, explica que actualment els boscos de la zona tenen una alta densitat d'arbrat. “És una massa molt densa, en alguns llocs fa anys que no s'hi fa cap actuació, amb alzinars”, detalla.“El fet de tallar arbres comportarà que els que quedin no competeixin tant per l'aigua. Si aquí tenim 1.800 arbres per hectàrea, si en deixem, per exemple, la meitat els que no hi són no consumiran aigua”, explica Cervera. Amb el pas dels anys, aniran creixen i fixaran més CO2. L'impacte total es calcula a 15 anys vista, que és quan es preveu que caldrà tornar a actuar.