Acaba d'arribar de Glasgow, on ha participat en la cimera del clima de les Nacions Unides, que va concloure ahir amb un acord de darrera hora que queda per sota de moltes expectatives. Biòleg i tècnic urbanista, Frederic Ximeno és un dels especialistes en medi ambient més reconeguts del nostre país. Aquesta ha estat la seva vuitena cimera internacional i en aquesta entrevista fa una anàlisi d'urgència del que ha significat la cimera. 

Ximeno és gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya. En les seves opinions sobre la cimera de Glasgow, però, parla a títol individual i es confessa, sense excessos, moderadent esperançat.   

- Podria fer una primera valoració de la cimera a Escòcia?

- Hem estat a l'expectativa en els darrers dies, però des que vam veure l'esborrany, vam considerar que les decisions polítiques que podien sortir de la cimera tenien bon aspecte. Reconeix l'objectiu que la temperatura del planeta no creixi més d'1,5 graus i referma la part més ambiciosa que plantejava París. S'estableix un espai de debat d'alt nivell per poder prendre decisions polítiques en els propers anys i obre la porta al reconeixement del paper dels actors no estatals, com són les ciutats, en la lluita contra el canvi climàtic. Finalment, l'esborrany s'aprova com estava excepte el paràgraf dels combustibles fòssils, que l'Índia ha aigualit més. S'ha forçat canviar "eliminar" el carbó i els subsidis ineficients als cambustibles fòssils per "reduir" i s'han afegit més condicions. La immensa majoria de paīsos estava d'acord amb el text anterior.

- Decebut?

- Malgrat tot, la cimera de Glasgow ha estat esperançadora. Insuficient, però esperançadora. Que es faci esment en el compromís de reducció del carbó i dels subsidis als combustibles fòssils segueix essent un canvi substancial. Hi ha una altra novetat positiva. Finalment, el Brasil ha aixecat el veto a desplegar l'article 6 de l'Acord de Paris que parla de mecanismes de mercat i no de mercat, i s'han pogut aprovar les eines per posar-los en marxa després de sis anys de negociació. Cal destacar les noves normes de seguiment i verificació de les iniciatives voluntàries de ciutats, empreses o organitzacions, que ara hauran de ser molt més riguroses. Interessant pels que, com Barcelona, fem la feina amb voluntat de tenir impacte real.  

- Quina transcendència té l'acord in extremis entre els EUA i la Xina per reduir les emissions?

- La té perquè ha suposat el retorn dels Estats Units després dels anys de Donald Trump. El fet que la seva administració sortís dels Acords de París va fer que la Xina posés un fre. Que Washington hagi tornat i que la Xina expressi la seva confiança en aquest retorn ja és important perquè es tracta dels dos principals emissors. El país asiàtic diu que, encara que no ha signat el tractat del metà, ho farà. És una bona notícia per a l'acció climàtica i contribuirà a mobilitzar més acords.  

"L'acord entre els EUA i la Xina es transcendent i contribuirà a mobilitzar més acords"

- És molt rellevant la diferència entre els 1,5 i els 2 graus? 

- Sí, és important. La reducció d'emissions per no superar els 1,5 graus suposa un esforç molt més gran. La UE, en aquest sentit, ha fet un gran pas que veurem com es concretarà, del compromís de reduir les emissions d'aquí al 2030 del 40 al 55%. És un esforç que s'haurà de visualitzar. Quan parlem de graus, això vol dir reducció d'emissions en el transport, reducció dels cotxes de combustió, més transport públic, un canvi important en la mobilitat, en el model alimentari, en els models de producció d'energia... Es tracta de canvis molt sistèmics i ens hi hem de posar perquè els científics ens diuen que si no fem una reducció profunda d'emissions en la propera dècada, ja no arribarem a temps, no ja per no superar els 1,5 graus, sinó els 2 graus. Els científics també adverteixen d'un fort increment del nivell del mar, de nits tòrrides i del seu impacte sobre la nostra vida quotidiana.   

- Dins del camp internacional, quins països han fet més els deures?

- Ningú ha fet tots els deures suficients. La Unió Europea, amb aquest major esforç que hem comentat, manté el lideratge pel clima. Els Estats Units han fet un canvi radical amb l'Administració Biden, que ha situat el canvi climàtic com un dels eixos de les seves polítiques. La Xina ha fet ara una aposta per ampliar la producció de carbó pels seus problemes energètics actuals. Però té una visió a mig i llarg termini que es pot veure com a esperançadora. 

- Glasgow pot suposar recuperar una mica de terreny perdut de París fins aquí?

- Com a mínim, situa en un marc raonable per seguir treballant en aquest àmbit multilateral en què s'han de fer moltes coses i fer-les alhora. 

- Parlava abans de canvi sistèmic. El combat pel clima ens farà canviar el concepte de creixement?

- Hi ha d'haver un canvi important en el model de producció i consum. Molt important i molt ràpid. I això és molt comnplex, i cal treballar perquè ningú quedi enrere. Per això és rellevant la idea de la justícia climàtica entre països i de la transició justa dins de casa. 

"Les ciutats tenen molt poder i en reclamen més per lluitar pel clima, sobretot tenen voluntat transformadora"

- Glasgow ha escenificat una aliança de ciutats per combatre contra el canvi climàtic. Les ciutats tenen prou poder per ser un factor determinant?

- Les ciutats tenen molt poder i en reclamen més per lluitar pel clima. Sobretot tenen voluntat transfomadora. Si estem parlant d'un canvi profund en la mobilitat, doncs el paper de les ciutats és determinant. Si es parla d'una millor gestió dels residus, d'economia verda o de circulació de materials, també. L'alcaldessa Ada Colau ha exposat aquest compromís i el poder transformador de les ciutats, que demanen marcs legals i financers que impulsin aquestes polítiques, no que les frenin.  

- En el cas de Barcelona, quines mesures adoptades en els darrers anys han tingut un impacte rellevant per fer la ciutat més sostenible?

- Hem actuat a través del Pla per l'Emergència Climàtica, que el Pacte d'Alcaldes de la UE va considerar com el millor pla de grans ciutats en sostenibilitat, i que ha rebut el reconeixement de la Xarxa C40 pels acompliments dels compromisos relacionats amb els Acords de París. El Pla ha significat centenars d'actuacions que pretenen una reducció del 50% de les emissions de cara al 2030 respecte els índexs del 1990. S'ha impulsat la Zona de Baixes Emissions de les Rondes, la renaturalització de la ciutat, les superilles, 200 quilòmetres de carril bici o el nou contracte de gestió de residus.  

- En aquests moments, hi ha un intens debat sobre l'estat de la ciutat i s'ha criticat els problemes de mobilitat i de congestió, especialment en els accessos de la ciutat, amb els problemes que implica per a la qualitat de l'aire. 

- Pel que fa als accessos de la ciutat, és un problema que afecta més administracions a banda de la municipal. Pel que fa als problemes de contaminació dins de la ciutat, hem de pensar que estem encara en el període de sortida de la pandèmia, que ha distorsionat la situació. Caldrà avaluar l'estat de la ciutat en aquest àmbit. Però la pandèmia ha tingut un impacte en les xifres. Pensem que estem encara amb una xarxa de transport públic que està amb un 20% menys per sota del funcionament normal, i això es nota.

- I en quin aspecte caldria avançar de manera més decidida?

- En els ritmes d'actuació. I hem de fer-ho de manera decidida. Els propers deu anys seran claus.