04
de març
de
2023, 14:00
Actualitzat:
06
de març,
15:35h
La contaminació ve tradicionalment vinculada a les ciutats. Per això no sorprenen gaire les repetides alertes per emissió de partícules a llocs com Barcelona o a la seva àrea metropolitana. Tothom està d’acord en els seus orígens. Però quan aquests avisos provenen de zones rurals, com a la plana de Lleida, les reaccions esdevenen dispars.
Ningú es posa ara d’acord a determinar per què Ponent es va convertir el 2022 en la segona zona de Catalunya amb més avisos per contaminació. Això no havia passat fins ara, ja que sempre aquest territori estava equiparat a la resta de zones rurals del país.
A Ponent hi ha dues estacions de mesurament de la qualitat de l’aire, una a la capital i una altra a Juneda (les Garrigues). Els avisos d'Acció Climàtica s'emeten quan aquestes estacions de vigilància registren una xifra superior als 50 micrograms per metre cúbic de partícules PM10 a l'aire, el límit a partir del qual es considera que la qualitat de l’aire és deficient. Amb aquests avisos, es recomana reduir l'ús del cotxe, activar els protocols de treball i aturar les activitats amb materials polsegosos.
A l'estació de Lleida, i sobretot a la de Juneda, s'han arribat a pics puntuals de partícules superiors als 50 micrograms (“qualitat pobra”) i fins i tot vorejant els 100 en determinades hores de l’estiu. L'Organització Mundial de la Salut aconsella que la mitjana d'un dia no superi els 45 micrograms.
Les PM10 són les partícules sòlides que tenen un diàmetre inferior a les 10 micres (procedents de cendres, sutge, metalls pesats, ciment o pol·len) i que són la causa de més de 300.000 morts prematures anuals a la Unió Europea per deficiències respiratòries i, fins i tot, cardiovasculars.
Però les que tenen més impacte són les PM2,5 i PM1, que tenen una mida prou petita per penetrar fins als alvèols pulmonars i accedir al corrent sanguini. De la seva presència, poc se’n sap en aquestes dues estacions, perquè fins ara no les han mesurat mai. Acció Climàtica acaba d’aprovar que l’estació de Lleida capital ho faci a partir d’enguany.
Però no la de les Garrigues, malgrat la reclamació d’un gran nombre d’ajuntaments i col·lectius. La Generalitat no ho creu necessari. En el marc de la Taula de Qualitat de l’Aire de les Garrigues, que es va convocar per primer cop el desembre passat després d’anys d’espera, el Govern insisteix que els valors obtinguts de l’aire de la comarca “entren dins la normalitat d’una zona agrícola de secà”.
A part dels mesuraments regulars de l’estació de Juneda, els tècnics del Departament d’Acció Climàtica van desplaçar unitats mòbils a la comarca entre novembre de 2021 i febrer de 2022. Els seus resultats indiquen que els nivells dels contaminants mesurats (que no inclouen els de les partícules PM2,5) no havien superat els valors de referència legislats. Va admetre que s’havia superat el valor límit diari de les partícules PM10, “però no el límit anual”.
La directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, admet en declaracions a Nació la mala fama de Ponent, però adverteix que “és una qüestió geogràfica”. Recorda que la majoria d’emissions analitzades provenen de compostos orgànics pel que “hem de fer que les pràctiques agrícoles siguin cada cop més sostenibles”.
Els experts hi estan parcialment d’acord. Un altre professor del CSIC, el doctor Andrés Alastuey, a qui la Generalitat li ha encarregat un estudi més exhaustiu durant aquest any, admet que les dades fins ara no sobrepassen els límits, però sí que “són altes”. Confirma que les emissions a Ponent estan relacionades amb la combustió (de cotxes a Lleida ciutat), amb l’ús de fertilitzants i amb la producció ramadera i agrícola. Però afegeix que “tot plegat és una combinació de factors”, on la boira i l’apantallament de l’aire hi juguen un gran paper i fan que Ponent sigui “un punt negre”.
Xavier Querol insisteix: “La gent associa que ramaderia i agricultura no poden contaminar tant com la indústria, però és una qüestió de quantitats: abans es cremava poc al camp i ara amb la producció intensiva s’estan generant problemes”. Lamenta que a Catalunya s’hagi fet un pas enrere tornant a permetre les cremes agrícoles massives, en contra de les directives europees.
Els ecologistes i les associacions locals són la part més descontenta del debat. Membres d’Ipcena, la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’entorn Natural, van mostrar recentment en una reunió amb Boya la seva “sorpresa i perplexitat” davant la postura del Govern davant del que ells consideren una qüestió greu de salut. Exigeixen declarar Ponent com a zona d'atenció especial, la mateixa categoria que reben actualment Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana. De moment, Boya ho descarta.
General d’Olis és una indústria que es dedica a l’elaboració d’oli i que en moments de màxima activitat provoca emanacions de fum visibles a tota la comarca. De fet, Ipcena assegura que els indicadors d’emissions de l’estació de Juneda superen els llindars quan l’activitat de la fàbrica d’oliasses és més intensa i baixa quan aquesta s’atura. “Es pot discernir una possible causa-efecte”, indica Vàzquez.
A partir d’un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya de l’any 2016, Ipcena alerta sobre l’emanació d’aquesta planta de 97 compostos orgànics amb una alta toxicitat (com benzè, fenol, propanal i àcid acètic). En el seu moment, l'Ajuntament de les Borges Blanques va recórrer al mateix estudi per assegurar que les emissions “no superen els valors de qualitat”, malgrat el seu impacte visible.
Acció Climàtica promet vigilància constant. A part d’haver encarregat un seguiment al CSIC, Mireia Boya recorda que els canvis en la directiva europea d'emissions industrials han rebaixat els llindars permesos. “Revisarem les autoritzacions i donarem temps a les empreses perquè s’hi adaptin”, avança Boya. La Generalitat fixa a la tardor el termini per ajustar-se a aquests nous límits.
Ipcena, però, cita altres empreses lleidatanes perquè l’administració hi aboqui més vigilància. La Central Termosolar dels Masos de les Borges (que l’any passat va activar les alarmes per una fuga d’oli tèrmic), Paprinsa de Mollerussa i, sobretot, les plantes que gestionen les dejeccions ramaderes, com la de Valorizaciones Agropecuarias a Miralcamp i les dues de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) a Juneda.
Des que la conselleria és en mans d’ERC, no s’ha revocat aquesta polèmica autorització. De fet, per qüestions jurídiques i legals, l’ha hagut de ratificar. I això ha provocat alguna polseguera entre la militància republicana comarcal.
En un acte organitzat per ERC de les Borges Blanques fa un mes, la mateixa Mireia Boya va fer una crida a la calma. Ho va fer obrint la porta a endurir les condicions que la planta de Juneda haurà de complir, atenent les noves directrius europees abans esmentades. El projecte d’execució encara no s’ha presentat i Boya va advertir que la Generalitat té un pla de tancament d’instal·lacions d’incineració.
El vicepresident de GAP, Jordi Armengol, present al mateix acte de les Borges, va assegurar que en poc més d'un any la planta projectada ja estarà en marxa. “Estem promovent un projecte vinculat amb el territori que dona una solució a la necessitat de més de 150 ramaders associats”, va advertir. Armengol va explicar que el seu model pretén “millorar l'entorn i no perjudicar ningú”, malgrat contemplar la incineració. “Encara t’haurem de donar les gràcies”, li va increpar un opositor.
Ningú es posa ara d’acord a determinar per què Ponent es va convertir el 2022 en la segona zona de Catalunya amb més avisos per contaminació. Això no havia passat fins ara, ja que sempre aquest territori estava equiparat a la resta de zones rurals del país.
A Ponent hi ha dues estacions de mesurament de la qualitat de l’aire, una a la capital i una altra a Juneda (les Garrigues). Els avisos d'Acció Climàtica s'emeten quan aquestes estacions de vigilància registren una xifra superior als 50 micrograms per metre cúbic de partícules PM10 a l'aire, el límit a partir del qual es considera que la qualitat de l’aire és deficient. Amb aquests avisos, es recomana reduir l'ús del cotxe, activar els protocols de treball i aturar les activitats amb materials polsegosos.
A l'estació de Lleida, i sobretot a la de Juneda, s'han arribat a pics puntuals de partícules superiors als 50 micrograms (“qualitat pobra”) i fins i tot vorejant els 100 en determinades hores de l’estiu. L'Organització Mundial de la Salut aconsella que la mitjana d'un dia no superi els 45 micrograms.
Les PM10 són les partícules sòlides que tenen un diàmetre inferior a les 10 micres (procedents de cendres, sutge, metalls pesats, ciment o pol·len) i que són la causa de més de 300.000 morts prematures anuals a la Unió Europea per deficiències respiratòries i, fins i tot, cardiovasculars.
Però les que tenen més impacte són les PM2,5 i PM1, que tenen una mida prou petita per penetrar fins als alvèols pulmonars i accedir al corrent sanguini. De la seva presència, poc se’n sap en aquestes dues estacions, perquè fins ara no les han mesurat mai. Acció Climàtica acaba d’aprovar que l’estació de Lleida capital ho faci a partir d’enguany.
Però no la de les Garrigues, malgrat la reclamació d’un gran nombre d’ajuntaments i col·lectius. La Generalitat no ho creu necessari. En el marc de la Taula de Qualitat de l’Aire de les Garrigues, que es va convocar per primer cop el desembre passat després d’anys d’espera, el Govern insisteix que els valors obtinguts de l’aire de la comarca “entren dins la normalitat d’una zona agrícola de secà”.
A part dels mesuraments regulars de l’estació de Juneda, els tècnics del Departament d’Acció Climàtica van desplaçar unitats mòbils a la comarca entre novembre de 2021 i febrer de 2022. Els seus resultats indiquen que els nivells dels contaminants mesurats (que no inclouen els de les partícules PM2,5) no havien superat els valors de referència legislats. Va admetre que s’havia superat el valor límit diari de les partícules PM10, “però no el límit anual”.
Els possibles orígens de la contaminació a Ponent
I per què doncs tants avisos preventius a Ponent? Doncs segons la mateixa administració, perquè Lleida és “una zona plana i envoltada pel Montsec, la Segarra i el Montsant, cosa que pot provocar una acumulació més gran dels contaminants”. Les darreres onades de calor propicien a més una major contaminació. “La manca de pluges, la calima i l’arribada d’anticiclons africans han fet augmentar l’ozó i, conseqüentment, els gasos es converteixen en partícules contaminants”, explica Xavier Querol, doctor en geologia, professor d’investigació del CSIC i especialitzat en qualitat de l’aire.La directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, admet en declaracions a Nació la mala fama de Ponent, però adverteix que “és una qüestió geogràfica”. Recorda que la majoria d’emissions analitzades provenen de compostos orgànics pel que “hem de fer que les pràctiques agrícoles siguin cada cop més sostenibles”.
Els experts hi estan parcialment d’acord. Un altre professor del CSIC, el doctor Andrés Alastuey, a qui la Generalitat li ha encarregat un estudi més exhaustiu durant aquest any, admet que les dades fins ara no sobrepassen els límits, però sí que “són altes”. Confirma que les emissions a Ponent estan relacionades amb la combustió (de cotxes a Lleida ciutat), amb l’ús de fertilitzants i amb la producció ramadera i agrícola. Però afegeix que “tot plegat és una combinació de factors”, on la boira i l’apantallament de l’aire hi juguen un gran paper i fan que Ponent sigui “un punt negre”.
La gent associa que ramaderia i agricultura no poden contaminar tant com la indústria, però és una qüestió de quantitats.
Xavier Querol insisteix: “La gent associa que ramaderia i agricultura no poden contaminar tant com la indústria, però és una qüestió de quantitats: abans es cremava poc al camp i ara amb la producció intensiva s’estan generant problemes”. Lamenta que a Catalunya s’hagi fet un pas enrere tornant a permetre les cremes agrícoles massives, en contra de les directives europees.
Els ecologistes i les associacions locals són la part més descontenta del debat. Membres d’Ipcena, la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’entorn Natural, van mostrar recentment en una reunió amb Boya la seva “sorpresa i perplexitat” davant la postura del Govern davant del que ells consideren una qüestió greu de salut. Exigeixen declarar Ponent com a zona d'atenció especial, la mateixa categoria que reben actualment Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana. De moment, Boya ho descarta.
Empreses amb noms i cognoms
Els ecologistes apunten i disparen directament contra diverses empreses de Lleida com les principals causants de la contaminació de l’aire de Lleida. La que s’emporta la major part de les crítiques és General d’Olis i Derivats, una planta ubicada a les Borges Blanques, amb “un potencial contaminant molt alt”, assegura el portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez.Es pot discernir una possible causa-efecte entre episodis de contaminació i l'activitat de la fàbrica d’oliasses de les Borges Blanques.
General d’Olis és una indústria que es dedica a l’elaboració d’oli i que en moments de màxima activitat provoca emanacions de fum visibles a tota la comarca. De fet, Ipcena assegura que els indicadors d’emissions de l’estació de Juneda superen els llindars quan l’activitat de la fàbrica d’oliasses és més intensa i baixa quan aquesta s’atura. “Es pot discernir una possible causa-efecte”, indica Vàzquez.
A partir d’un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya de l’any 2016, Ipcena alerta sobre l’emanació d’aquesta planta de 97 compostos orgànics amb una alta toxicitat (com benzè, fenol, propanal i àcid acètic). En el seu moment, l'Ajuntament de les Borges Blanques va recórrer al mateix estudi per assegurar que les emissions “no superen els valors de qualitat”, malgrat el seu impacte visible.
Revisarem les autoritzacions i donarem temps a les empreses perquè s'adaptin als nous llindars d'emissions.
Acció Climàtica promet vigilància constant. A part d’haver encarregat un seguiment al CSIC, Mireia Boya recorda que els canvis en la directiva europea d'emissions industrials han rebaixat els llindars permesos. “Revisarem les autoritzacions i donarem temps a les empreses perquè s’hi adaptin”, avança Boya. La Generalitat fixa a la tardor el termini per ajustar-se a aquests nous límits.
Ipcena, però, cita altres empreses lleidatanes perquè l’administració hi aboqui més vigilància. La Central Termosolar dels Masos de les Borges (que l’any passat va activar les alarmes per una fuga d’oli tèrmic), Paprinsa de Mollerussa i, sobretot, les plantes que gestionen les dejeccions ramaderes, com la de Valorizaciones Agropecuarias a Miralcamp i les dues de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) a Juneda.
Polèmica contra la incineració
Nova Tracjusa és un dels projectes que GAP té damunt la taula i que inclou la gasificació de residus per utilitzar-ho com a combustible per assecar purins, que els detractors assimilen a la incineració. Ha generat la màxima controvèrsia a la comarca i, fins i tot, una manifestació de protesta de mig miler de persones a les Borges Blanques. L’exconseller Damià Calvet, pocs abans de deixar el càrrec pels canvis en el Govern arran de les eleccions del 2021, va aprovar-ne in extremis l’autorització ambiental.Des que la conselleria és en mans d’ERC, no s’ha revocat aquesta polèmica autorització. De fet, per qüestions jurídiques i legals, l’ha hagut de ratificar. I això ha provocat alguna polseguera entre la militància republicana comarcal.
Protesta a Lleida contra el projecte de Nova Tracjusa. Foto: ACN
En un acte organitzat per ERC de les Borges Blanques fa un mes, la mateixa Mireia Boya va fer una crida a la calma. Ho va fer obrint la porta a endurir les condicions que la planta de Juneda haurà de complir, atenent les noves directrius europees abans esmentades. El projecte d’execució encara no s’ha presentat i Boya va advertir que la Generalitat té un pla de tancament d’instal·lacions d’incineració.
El vicepresident de GAP, Jordi Armengol, present al mateix acte de les Borges, va assegurar que en poc més d'un any la planta projectada ja estarà en marxa. “Estem promovent un projecte vinculat amb el territori que dona una solució a la necessitat de més de 150 ramaders associats”, va advertir. Armengol va explicar que el seu model pretén “millorar l'entorn i no perjudicar ningú”, malgrat contemplar la incineració. “Encara t’haurem de donar les gràcies”, li va increpar un opositor.