29
de març
de
2023, 06:59
Actualitzat:
11:29h
En els darrers 25 anys la superfície dels boscos ha crescut un 10% i ja ocupa un 64% de Catalunya. Això, sumat al canvi climàtic i a la poca gestió forestal, fa que els arbres necessitin molta més aigua per sobreviure i, per tant, cada cop hi ha menys aigua que s'escola cap als rius i aqüífers. Ara, en un context de sequera perllongada, un projecte impulsat pel CTFC i l'ACA vol estudiar si amb un tipus de gestió forestal determinada -anomenada ecohidrològica- es pot aconseguir que els boscos no necessitin tanta aigua. I que s'incrementi fins a un 30% l'aportació d'aigua als rius.
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua han posat en marxa un projecte per veure quina és la relació entre els boscos i l'aigua, i comprovar si, des de la gestió forestal, es pot millorar el proveïment d'aigua a la població. A Catalunya es calcula que, en els darrers 25 anys, la generació d'aigua blava -la que no consumeix el bosc i se'n va cap als rius i aqüífers- ha disminuït un 29%. A més, els cabals dels rius han baixat entre un 5 i un 10% per dècada en l'últim mig segle.
Paula Martín, investigadora del grup de Boscos i Aigua del CTFC, detalla que el projecte pretén estudiar de manera profunda la relació entre els boscos i l'aigua en diferents conques de Catalunya. “L'objectiu és veure com, a través de diferents maneres de gestionar els boscos, podem revertir la tendència negativa que tenim de disminució dels cabals”, exposa. Martín creu que, en un futur, la situació de canvi climàtic i l'increment de temperatures farà que els boscos cada cop necessitin més aigua i, per tant, “n'hi haurà menys de disponible per al consum”.
Les causes que han portat a aquesta disminució dels cabals són diverses, però els investigadors apunten, majoritàriament, al canvi climàtic i a la densificació de l'estructura forestal a causa de l'abandonament de terrenys agrícoles i ramaders. Des del CTFC creuen que una gestió forestal focalitzada en la reducció de la densitat d'arbres i arbustos pot contribuir a disminuir aquestes pèrdues i, per tant, incrementar la quantitat d'aigua que aniria a parar als rius. A més, creuen que aquesta gestió forestal també milloraria l'estat hídric del bosc, ja que els arbres estarien més sans, serien més resilients i menys inflamables en cas d'incendi.
D'altra banda, el projecte també està estudiant si la reducció dels cabals dels rius pot afectar l'ecosistema fluvial. Gemma Piqué, també investigadora del CTFC, explica que a través de diferents models poden veure com la reducció de cabals pot afectar els sediments dels rius, la seva morfologia o la vegetació de ribera. Posa aquest exemple: “Quan es disminueix el nombre de crescudes dels rius, els sediments no es mobilitzen i això fa que es disminueixin els hàbitats d'algunes espècies”.
Des del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) s'adverteix que, després d'una sequera tan perllongada, el sòl forestal estigui molt buit d'aigua. Ja es va poder comprovar amb la llevantada d'inicis de febrer on, malgrat caure una quantitat notable de precipitacions, no va servir per omplir els pantans.
“Tot just vam aturar la caiguda de reserves una setmana”, explicaven poc després fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació. “La poca aigua que ha caigut les darreres setmanes ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja, ha absorbit cada gota que ha rebut”, expliquen des del CREAF.
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua han posat en marxa un projecte per veure quina és la relació entre els boscos i l'aigua, i comprovar si, des de la gestió forestal, es pot millorar el proveïment d'aigua a la població. A Catalunya es calcula que, en els darrers 25 anys, la generació d'aigua blava -la que no consumeix el bosc i se'n va cap als rius i aqüífers- ha disminuït un 29%. A més, els cabals dels rius han baixat entre un 5 i un 10% per dècada en l'últim mig segle.
Paula Martín, investigadora del grup de Boscos i Aigua del CTFC, detalla que el projecte pretén estudiar de manera profunda la relació entre els boscos i l'aigua en diferents conques de Catalunya. “L'objectiu és veure com, a través de diferents maneres de gestionar els boscos, podem revertir la tendència negativa que tenim de disminució dels cabals”, exposa. Martín creu que, en un futur, la situació de canvi climàtic i l'increment de temperatures farà que els boscos cada cop necessitin més aigua i, per tant, “n'hi haurà menys de disponible per al consum”.
L'impacte de la disminució de cabal al Prepirineu
Una de les zones on estan treballant els investigadors és a l'Aigua d'Ora, un afluent prepirinenc del Cardener que transcorre per les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages. Aquí la situació de disminució del cabal encara és més pronunciada i es calcula que des dels anys setanta el cabal ha disminuït un 14% cada dècada.Les causes que han portat a aquesta disminució dels cabals són diverses, però els investigadors apunten, majoritàriament, al canvi climàtic i a la densificació de l'estructura forestal a causa de l'abandonament de terrenys agrícoles i ramaders. Des del CTFC creuen que una gestió forestal focalitzada en la reducció de la densitat d'arbres i arbustos pot contribuir a disminuir aquestes pèrdues i, per tant, incrementar la quantitat d'aigua que aniria a parar als rius. A més, creuen que aquesta gestió forestal també milloraria l'estat hídric del bosc, ja que els arbres estarien més sans, serien més resilients i menys inflamables en cas d'incendi.
D'altra banda, el projecte també està estudiant si la reducció dels cabals dels rius pot afectar l'ecosistema fluvial. Gemma Piqué, també investigadora del CTFC, explica que a través de diferents models poden veure com la reducció de cabals pot afectar els sediments dels rius, la seva morfologia o la vegetació de ribera. Posa aquest exemple: “Quan es disminueix el nombre de crescudes dels rius, els sediments no es mobilitzen i això fa que es disminueixin els hàbitats d'algunes espècies”.
Un 80% de la pluja no acaba als rius ni als aqüífers
Els investigadors diferencien entre aigua verda –interceptada pel sòl i evapotranspirada pel bosc- i l'aigua blava, la que s'acaba infiltrant fins als aqüífers o escolant-se superficialment fins als rius i embassaments. Aquesta darrera, només representa el 20% de la precipitació.Des del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) s'adverteix que, després d'una sequera tan perllongada, el sòl forestal estigui molt buit d'aigua. Ja es va poder comprovar amb la llevantada d'inicis de febrer on, malgrat caure una quantitat notable de precipitacions, no va servir per omplir els pantans.
“Tot just vam aturar la caiguda de reserves una setmana”, explicaven poc després fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació. “La poca aigua que ha caigut les darreres setmanes ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja, ha absorbit cada gota que ha rebut”, expliquen des del CREAF.