24
de maig
de
2023, 11:51
Actualitzat:
17:07h
La Plataforma Manifest del Gran Urgell, una agrupació del sector agrari de Ponent que s'ha vist afectat pel tancament del canal d'Urgell i el de Segarra-Garrigues, s'ha manifestat amb el suport de centenars de persones aquest dimecres a Barcelona. La marxa ha arrencat a les 6:00 del matí amb una concentració de vehicles a Golmes i Mollerussa per sortir cap a Barcelona, on han arribat al voltant de les 10:40 de matí.
Des de la plaça de Sant Jaume han reivindicat les afectacions econòmiques i socials que està provocant la sequera a Lleida. S'han vist pancartes com "Salvem el que mengem", "Sense pagesia no hi ha país", o "Europa, ajuda'ns". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Teresa Jordà, els han rebut al Palau de la Generalitat. Durant la trobada, els pagesos els hi han traslladat les greus conseqüències de limitar l'aigua de les collites. Exigeixen ajuts immediats, una millor gestió de l’aigua i una "solució de país" per evitar la "mort anunciada" del sector davant la crisi de la sequera.
El portaveu de la Plataforma, Jaume Perera, ha remarcat que la manca d'aigua "no és només un problema del sector agrícola", sinó que implica també en els ciutadans o en les indústries. Perera ha recordat que Catalunya és autosuficient alimentàriament, però que si s'arriba al pitjor dels escenaris i desapareix bona part del sector agrícola, això es perdrà. "Dependrem dels aliments que vinguin de fora, les multinacionals arribaran i adquiriran les nostres finques, plantaran el que voldran i marcaran els preus que els doni la gana, i ho notareu al súper, quan vulgueu una barra de pa o un quilo de fruita", ha avisat.
"Si no hi ha aigua, no n'hi ha per a ningú"
Les reserves al límit dels embassaments de Rialb i Oliana i la falta de pluges van forçar aquesta mesura inèdita en els 161 anys d'història de la infraestructura que ha deixat als pagesos abocats a buscar alternatives per intentar regar i salvar les collites. Els efectes de la falta d'aigua ja es fan notar, sobretot a l'alfals i als fruiters.Després de la trobada a Palau, els pagesos han llegit un manifest a la mateixa plaça Sant Jaume i, tot seguit, han avançat cap a la delegació del govern espanyol i la seu de la Comissió de la Unió Europea (UE). A més a més, han donat caixes de pomes als representants de les tres administracions amb l'objectiu de simbolitzar la pèrdua del producte en aquesta campanya a causa de la sequera. La marxa també té com a objectiu conscienciar la població de la importància de vetllar pel sector agrari. La idea és alertar els ciutadans que quedar-se sense fruita o cereal de proximitat implica un augment considerable de preus dels aliments, que s'han de comprar en altres països.
Per la seva banda, el director general d'Afrucat, Manel Simón, ha reclamat a la societat que s'impliqui en l'estalvi d'aigua. "Sembla que la sequera només l'estem patint al camp, però si no hi ha aigua, no n'hi ha per a ningú", ha remarcat. Simón ha recordat que a la zona del Canal d'Urgell només es garanteix, a hores d'ara, un rec al juny. "Això no garanteix la supervivència dels arbres fruiters", ha lamentat. En aquest sentit, ha assenyalat que en aquesta zona hi ha el 50% de la producció de pomes i peres de Catalunya, que representa el 70% de tota la producció a l'Estat. "No estem parlant d'una cosa menor", ha dit.
Segons Simón, si es perden els arbres, caldran cinc anys per tornar a tenir producció, i això en els casos en què els pagesos tinguin "el coratge i el finançament" de començar de zero de nou. En aquest temps, ha avisat, hi hauria el risc que la competència aprofités per exportar cap a Catalunya i l'Estat. "Està en risc la nostra sobirania alimentària", ha conclòs.