El 2022 va ser l’any més càlid mai no enregistrat a Catalunya: tant, que es va haver d’ampliar el marc de la gràfica. Aquest estiu es va assolir la màxima més alta mai registrada (45,4 ºC) a Figueres. En un estiuet de Sant Martí amplificat, el 14 de novembre a l’Observatori Fabra de Barcelona es va arribar als 26,4°C, igualant el rècord de novembre en 109 anys de sèrie.
La situació catalana és similar a la global. Si no hi ha cap gran sorpresa, el 2023 serà segur l'any més calorós mai registrat. I de gener a octubre ja hem arribat a un increment d'1,43 ºC respecte als valors previs a la Revolució Industrial. En el context de fortes tensions internacionals que vivim, enguany també hi ha hagut un valor rècord d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de conseqüències inquietants.
Com a resultat, estem en el camí d’arribar a punts de no retorn; les glaceres desapareixen, els casquets de gel es fonen i els deserts s'estenen a un ritme accelerat. Les pluges intenses, les sequeres i els incendis forestals es produeixen amb més freqüència i violència que mai. L'any vinent s’espera que l'efecte del Niño, un escalfament periòdic de la superfície del mar al Pacífic, que repercuteix a l'atmosfera i s’escampa per tot el planeta; és probable que les temperatures pugin encara més.
En aquest marc, l'ONU celebrarà del 30 de novembre al 12 de desembre la XXVIII Cimera del Clima (COP28) a Dubai, on assistiran 70.000 persones -potser la cita climàtica més important des de la cimera des de la del 2015 quan es va aconseguir l'Acord del Clima de París-. S’hi presentarà el nou informe de l'ONU sobre el canvi climàtic, que, com a factor positiu, constata l’apogeu de la revolució energètica: han crescut les energies renovables, eòlica, solar, bombes de calor i bateries. Però també, que els plans nacionals d'acció climàtica continuen sent magres: la velocitat de canvi no és suficient. Entre altres raons, perquè la demanda de combustibles fòssils ha augmentat; com a conseqüència, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és superior a l'esperada.
La combustió de carbó, gas i petroli encara omple l'atmosfera d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor, en particular diòxid de carboni. Si la tendència actual continua, el consum de combustibles fòssils augmentarà significativament en els propers 20 o 30 anys, cosa que provocarà l’emissió de 22.000 milions de tones de diòxid de carboni fins al 2030. Aquestes dades estan tan fora del camí que cal seguir que, per limitar l'escalfament global a 1,5 °C a finals d'aquest segle -com es va acordar a París per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic-, calen accions dràstiques que rebaixin la tendència global d'emissions. Cada fracció de grau és important.
Per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic, com ara sequeres més freqüents i més severes; pluges torrencials catastròfiques, temperatures extremes que multipliquen per 4 la mortalitat per calor, a Dubai s’han d'acordar les accions climàtiques necessàries per convertir l’ús dels combustibles fòssils en història i deixar clar com es duran a terme exactament.
Cal que la COP28 sigui el punt d'inflexió en què finalment s’adoptin les indicacions del Panell Internacional pel Canvi Climàtic triat per l’ONU (IPCC) de reduir les emissions un 43% el 2030, en comparació amb els nivells del 2019. Això vol dir reduir l'equivalent a les emissions combinades de cotxes, transport i fàbriques dels cinc majors contaminants de carboni del món: Xina, EUA, Índia, Rússia i Japó. Se sap que cal eliminar els combustibles fòssils, però cap dels principals països productors s'ha compromès a reduir-ne la producció.
Cal que la COP28 sigui el punt d'inflexió en què finalment s’adoptin les indicacions de l'IPCC de reduir les emissions un 43% el 2030.
D'altra banda, segons l’informe, tampoc no s'estan complint les promeses de finançament, ni s'està avançant en la resiliència, tot i que segons l'IPCC totes les solucions necessàries per a la mitigació en aquesta dècada crítica ja existeixen. Així que caldrà també un acord per millorar els recursos financers; transferir tecnologia i cooperació tècnica, i donar suport per a la creació de capacitats allà arreu on calgui, amb mecanismes basats en el mercat. Atès que la inversió és la gran facilitadora de l'acció climàtica, perquè no tenir en compte el guany de les grans petrolieres.
Serà possible que el món decideixi abandonar els combustibles més contaminants: carbó, del petroli i del gas? D’una banda, el president designat de la COP28 és el sultà Ahmed al-Jaber, director de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi. D’una altra, ha canviat el perfil negociador de la UE; han desaparegut postures més progressistes; en el lloc de Frans Timmermans, que va salvar la COP27, hi va un nou cap negociador: Wopke Hoekstra, que ha passat de treballar a la petroliera danesa Shell a dirigir la política climàtica europea i que no ha emès cap missatge contra els combustibles fòssils.
Si en la COP28 no s’assoleixen compromisos i accions veritablement transformadores, serem espectadors d’un ecopostureig irresponsable.
Per això es lícit preguntar-se si serà una reunió decisiva o una mostra de greenwashing. Si en la COP28 no s’assoleixen compromisos i accions veritablement transformadores, que avantposin la vida de les persones, serem espectadors d’un ecopostureig irresponsable. Aquesta és pràcticament la darrera oportunitat perquè els delegats acordin com posar fi a l’addicció als combustibles fòssils.
Cal que pràcticament totes les nacions de la Terra redrecin el camí cap a una acció transformadora. En tots els estrats de l’administració, que fins ara, han centrat l'atenció només en els problemes locals donant majoritàriament l'esquena a una calamitat imminent que desplaçarà milers de milions i matarà milers, si no milions de persones.
Cada país, cada administració és un exemple perfecte d'aquesta miopia. Cal un programa de mesures profund i complet per mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C. Després dels pols, la zona més afectada, és la Mediterrània; són incomprensibles algunes mesures polítiques que s’adopten sense tenir en compte les conseqüències.