Un estudi liderat per ISGlobal ha demostrat que Europa s'ha adaptat millor a les baixes temperatures que a les altes en les dues últimes dècades. La recerca, feta en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), mostra que el risc relatiu de mortalitat amb temperatures més fredes ha baixat un 2% anual des del 2003. En el cas de les temperatures més altes també s'ha produït una reducció, però de l'1% anual. El treball ha analitzat els registres de temperatura i mortalitat de més de 800 regions de 35 països europeus durant el període 2003-2020.
Tradicionalment, els estudis d'aquest tipus s'han basat en llindars de temperatura fixos per a calcular els riscos, sense tenir en compte que la vulnerabilitat davant unes mateixes temperatures no és igual en totes les regions d'Europa. Per superar aquesta limitació, l'equip va desenvolupar un nou concepte, el de temperatura de risc extrem (ETR). En creuar les dades regionals de temperatura i mortalitat, aquest nou enfocament va permetre calcular la temperatura a la qual el risc de mort supera un determinat llindar per a cada zona geogràfica. Els investigadors, que han publicat l'estudi a la revista The Lancet Planetary Health, també van tenir en compte les variacions en la mortalitat per reflectir les adaptacions a la temperatura al llarg del temps.
Utilitzant aquesta metodologia, van observar que en el període 2003-2020 Europa va experimentar 2,07 dies menys de fred perillós (dies de fred-ERT) cada any. Per contra, els dies de calor perillosa (dies de calor-ERT) van augmentar en 0,28 dies per any.
Tot i això, no totes les parts d'Europa es van veure afectades de la mateixa manera. Per exemple, les regions del sud-est d'Europa, malgrat les seves condicions més càlides, van tenir més dies perillosos de calor i fred, que van causar un major risc de mortalitat associada.
Els factors socioecòmics tenen molta importància
L'investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi Zhao-Yue Chen ha explicat que amb el temps els europeus s'han adaptat millor a les temperatures fredes i també a la calor, però "en menor mesura front al fred". Ha afegit que la vulnerabilitat davant temperatures extremes varia molt d'una zona a un altra i les regions del sud d'Europa són més sensibles als canvis de temperatura que les del nord. Apunta a factors socioeconòmics per explicar aquesta situació, per exemple per un aïllament inadequat dels habitatges, una menor despesa en salut pública i un accés limitat a l'ajuda social per a les poblacions vulnerables.
El també investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi Joan Ballester Claramunt afegeix que els resultats mostren que Europa ha realitzat notables progressos en l'adaptació al fred però, en canvi, les estratègies per fer front a la mortalitat relacionada amb la calor han estat menys eficaces. Ballester destaca que l'estudi mostra la necessitat d'avançar més en les mesures actuals d'adaptació a la calor i en els plans calor-salut, així com en establir estratègies específiques per a cada regió amb la finalitat de protegir les poblacions vulnerables.
Temperatura i contaminació atmosfèrica
D'altra banda, l'equip va analitzar la freqüència amb la qual es produïen temperatures de risc extrem en dies amb nivells de contaminació superiors als límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La coincidència d'aquests dos esdeveniments, coneguda com a "dies compostos", es va produir en el 60% dels dies de calor perillosa i en el 65% dels de fred perillós. Amb el temps, aquests dies compostos han anat disminuint, excepte la combinació de dies perillosament calorosos i alts nivells de contaminació per ozó (O3), que va augmentar a un ritme de 0,26 dies per any.
L'ozó és un contaminant secundari que es forma en l'atmosfera com a resultat de la interacció entre altres gasos i la radiació solar. Zhao-Yue Chen ha alertat que a mesura que s'intensifica l'escalfament global, els episodis combinats de calor i ozó s'estan convertint en una preocupació "inevitable i urgent" per a Europa. Davant d'això, ha demanat desenvolupar estratègies específiques per fer front als contaminants secundaris com l'ozó, perquè els efectes de les temperatures extremes i la contaminació atmosfèrica en la salut no son completament independents. "Existeix una interacció entre ells que pot amplificar els efectes adversos per a la salut", conclou.
