L'ozó troposfèric és un contaminant que ha provocat una sentència del TSJC contra la Generalitat. Concretament, el tribunal condemna el Govern a "elaborar, aprovar i publicar, com més aviat millor, plans de millora de qualitat de l'aire" arran d'una demanda d'Ecologistes en Acció. Però, com es forma aquest contaminant?
 

L'ozó, un contaminant secundari

L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, que no s'emet directament sinó que es forma a partir de la reacció d'un altre contaminant, en aquest cas els òxids de nitrogen (NOx) i, en menor mesura, els compostos orgànics volàtils (COV).

És un gas incolor format per tres àtoms d'oxigen (O3). Per formar-se necessita que la llum del sol trenqui els òxids de nitrogen i que es combinin amb l'oxigen convencional. Per aquest motiu, les concentracions més elevades s'acostumen a produir a les tardes de finals de primavera i a l'estiu.

L'ozó troposfèric –capa més baixa de l'atmosfera– és un contaminant perillós tant per a la salut humana com per a les plantes i l'agricultura, ja que és molt oxidant. Curiosament, a les capes altes és clau per protegir-nos de la radiació ultraviolada on forma la famosa capa d'ozó, que sortosament s'està recuperant i podria recuperar les concentracions prèvies al 1980 d'aquí a quatre dècades.
 

Per què les zones d'interior són les més afectades?

L'ozó troposfèric es forma principalment a les zones més urbanitzades i industrialitzades del país. Es forma especialment a Barcelona i comarques com el Vallès i el Baix Llobregat –amb més trànsit, indústria així com el port i l'aeroport– així com el Camp de Tarragona, a causa del complex petroquímic i la infraestructura portuària.

Tanmateix, i més enllà de la contaminació local, l'impacte es reparteix per bona part de Catalunya. En aquest sentit, el TSJC obliga la Generalitat a elaborar plans de millora de la qualitat de l'aire a 12 de les 15 regions del país entre les quals Penedès-Garraf, Plana de Vic, Comarques de Girona, Empordà, Alt Llobregat, Pirineu Oriental, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l´Ebre.
 

És una sentència pionera, ja que reconeix que s'està posant en risc la salut tant humana com ambiental.

Una de les zones tradicionalment més afectades és la plana de Vic. La marinada empeny l'ozó produït a la regió metropolitana nord amunt a través de la vall del Congost. Una vegada a Osona, l'orografia en dificulta la dispersió cap a altres zones. En aquest sentit, de les 42 vegades que es va superar el llindar d'informació per ozó troposfèric l'any passat, 18 van ser a les tres estacions de la plana de Vic.

La situació, si no es prenen mesures urgents com reclama el TSJC, pot empitjorar els anys vinents. En aquest sentit, l'augment de temperatures a causa del canvi climàtic pot afavorir l'increment de concentració de l'ozó troposfèric, assenyala Sergi Cot, químic i membre d'Ecologistes en Acció. Per altra banda, l'OMS aposta per rebaixar els actuals llindars permesos d'aquest i altres contaminants, fet que augmentaria el nombre d'estacions que els superen.
 

Què determina el TSJC i com respondrà la Generalitat?

La sentència del TSJC constata que a Catalunya s'han superat els valors recomanats o permesos d'ozó des de l'any 2012 respecte a la salut humana i des del 2014 respecte a les espècies vegetals. "És una sentència pionera, ja que reconeix que s'està posant en risc la salut tant humana com ambiental", destaca Sergi Cot.
 

Hem acabat el nou pla de qualitat de l'aire que, per primera vegada, inclou l'ozó amb mesures específiques de control i reducció.

El tribunal també assegura que les dades mostren que les actuacions dutes a terme fins ara “no han estat suficients” i que els plans de millora de la qualitat de l'aire “només han mostrat una tendència cap a un lleu descens, no destacable en termes d'eficàcia”. A més, assenyala que el pla de millora de la qualitat de l'aire de Catalunya 2021-2015 –un dels arguments de la defensa de la Generalitat- encara no està aprovat.

En aquest sentit, la Generalitat acata i no recorrerà la sentència, segons han explicat a Nació fonts del Departament d'Acció Climàtica. “Som molt conscients de la problemàtica i n'estem fent seguiment des de fa temps”, assenyala Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. De fet, assegura que ja han acabat la redacció del nou pla de millora de qualitat de l'aire i que, a manca de superar els darrers tràmits administratius, es presentarà els mesos vinents.

El pla, detallen des de la conselleria, donarà compliment a la sentència i tindrà dues grans novetats: l'àmbit territorial serà el conjunt del país –i no només l'entorn metropolità- i inclourà per primera vegada accions específiques per controlar i reduir l'ozó. Unes mesures que indefectiblement impliquen rebaixar els contaminants precursors: tant els diòxids de nitrogen com els compostos orgànics volàtils. “Si realment es fa, serà un dos per un molt positiu”, assegura el representant d'Ecologistes en Acció.