20
de gener
de
2023, 09:50
Actualitzat:
16:31h
La majoria dels habitants de les ciutats de l'hemisferi nord només podran veure quatre estrelles a finals del segle XXI. Són Sirià, Vega, Arturo, Canopo i, si bufa el vent de cara, dues de les tres que formen la constel·lació Alfa Centauri. Aquests són, si més no, els càlculs que han fet els i les científiques que han mesurat la il·luminació nocturna generada per les llums humanes i que no ha parat d'augmentar l'última dècada fins a enfosquir la cúpula celeste.
No obstant això, aquest és un problema que ve de lluny. En concret, comença el segle passat, quan els i les astrònomes van haver de marxar de la ciutat per observar les estrelles. La seva magnitud, però, ha crescut exponencialment des d'aleshores. Una investigació publicada a la revista Science el 2016 va estimar que el 83% de la ciutadania mundial tenia cels nocturns contaminats. Aquest dijous a última hora una altra recerca publicada a Science confirma que les nits a la Terra són cada cop més brillants per les llums artificials, que creixen a un ritme del 9,6% l'any des de fa, almenys, una dècada. Un augment que quintuplica les dades obtingudes fins ara.
Per posar-ho en perspectiva, l'investigador del Centre Alemany de Recerca en Geociències de Potsdam Christopher Kyba, autor principal d'aquest nou treball, afirma que “a aquest ritme de canvi, un nen nascut en una zona on són visibles 250 estrelles, només serà capaç de veure'n 100 quan faci 18 anys”. I si arribés als 80, “potser només cinc de les estrelles més brillants encara serien visibles”, afegeix el científic.
“Les observacions individuals no són molt precises, però la potència del mètode ve de combinar-ne milers, ja que la mitjana de totes aquestes observacions imprecises és en realitat molt estable”, sosté l'investigador alemany. L'altre avantatge d'aquest mètode és que es basa en la percepció humana. “Imagini que amb una observació instrumental trobo que el component vermell de la il·luminació del cel ha disminuït en un 70%, però el component blau ha augmentat en un 30%. La situació ha millorat o empitjorat? És molt difícil estar segur amb l'instrument. Amb les observacions humanes, sabem immediatament el que significa per als humans”, afegeix el principal autor de l'estudi.
L'investigador de l'Istituto di Scienza e Tecnologia dell’Inquinamento Luminoso (Itàlia), Fabio Falchi, que recentment ha publicat una investigació sobre l'impacte de la resplendor nocturna en els telescopis del món, ha publicat amb el seu col·lega del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Salvador Bará, un comentari a Science al treball de Kyba. En un dels paràgrafs diu: “Mirant les imatges i vídeos de l'Estació Espacial Internacional de l'hemisferi nocturn de la Terra, les persones generalment es queden meravellades amb la bellesa de les llums de la ciutat, com si fossin les llums d'un arbre de Nadal. No s'adonen que són imatges de la contaminació”.
No obstant això, aquest és un problema que ve de lluny. En concret, comença el segle passat, quan els i les astrònomes van haver de marxar de la ciutat per observar les estrelles. La seva magnitud, però, ha crescut exponencialment des d'aleshores. Una investigació publicada a la revista Science el 2016 va estimar que el 83% de la ciutadania mundial tenia cels nocturns contaminats. Aquest dijous a última hora una altra recerca publicada a Science confirma que les nits a la Terra són cada cop més brillants per les llums artificials, que creixen a un ritme del 9,6% l'any des de fa, almenys, una dècada. Un augment que quintuplica les dades obtingudes fins ara.
Per posar-ho en perspectiva, l'investigador del Centre Alemany de Recerca en Geociències de Potsdam Christopher Kyba, autor principal d'aquest nou treball, afirma que “a aquest ritme de canvi, un nen nascut en una zona on són visibles 250 estrelles, només serà capaç de veure'n 100 quan faci 18 anys”. I si arribés als 80, “potser només cinc de les estrelles més brillants encara serien visibles”, afegeix el científic.
Col·laboració ciutadana per vigilar el cel
Les xifres proporcionades per la nova investigació s'han aconseguit utilitzant mètodes innovadors: amb tecnologies capaces de detectar els LEDs blaus -que protagonitzen la gran transició de la il·luminació exterior, fins ara indetectables pels satèl·lits- i sumant l'ajuda dels humans, que han descrit les llums que veuen des del planeta. Els resultats del treball de Kyba es basen en més de 51.000 observacions realitzades per persones d'arreu del món que es van instal·lar una aplicació del projecte Globe at Night, impulsada per la Fundació Nacional de Ciències (NSF), una agència governamental dels Estats Units. Els participants havien de mirar el cel i triar entre una sèrie de set mapes estel·lars, el que millor s'ajustava al que veien. Així, es van recopilar milers de registres durant 12 anys.“Les observacions individuals no són molt precises, però la potència del mètode ve de combinar-ne milers, ja que la mitjana de totes aquestes observacions imprecises és en realitat molt estable”, sosté l'investigador alemany. L'altre avantatge d'aquest mètode és que es basa en la percepció humana. “Imagini que amb una observació instrumental trobo que el component vermell de la il·luminació del cel ha disminuït en un 70%, però el component blau ha augmentat en un 30%. La situació ha millorat o empitjorat? És molt difícil estar segur amb l'instrument. Amb les observacions humanes, sabem immediatament el que significa per als humans”, afegeix el principal autor de l'estudi.
Un punt feble
El treball té un punt feble, que és també el factor humà. La gran majoria de les observacions són d'Amèrica del Nord, Europa i l'est d'Àsia (principalment el Japó i Corea del Sud). És a dir, les conclusions de la recerca només serien vàlides per a aquestes zones. A la resta del planeta caldria continuar confiant en el que registren els satèl·lits.L'investigador de l'Istituto di Scienza e Tecnologia dell’Inquinamento Luminoso (Itàlia), Fabio Falchi, que recentment ha publicat una investigació sobre l'impacte de la resplendor nocturna en els telescopis del món, ha publicat amb el seu col·lega del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Salvador Bará, un comentari a Science al treball de Kyba. En un dels paràgrafs diu: “Mirant les imatges i vídeos de l'Estació Espacial Internacional de l'hemisferi nocturn de la Terra, les persones generalment es queden meravellades amb la bellesa de les llums de la ciutat, com si fossin les llums d'un arbre de Nadal. No s'adonen que són imatges de la contaminació”.