El món viu en un moment delicat al voltant dels grans multimilionaris tecnològics. L'apropament dels gegants tecnològics al president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat en el punt de mira el seu poder i influència creixents. Reticents al model neoliberalista de Trump, i a la seva deriva cap a l’extrema dreta, governs europeus com l’espanyol han fet una crida per plantar cara als tecnobilionaris. Al sud global, també sorgeixen països contestataris com la República Democràtica del Congo, que ha portat Apple als tribunals de Bèlgica per utilitzar "minerals de sang".
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el seu advocat belga, Christophe Marchand, anticipa un nou front judicial contra les grans corporacions digitals per vulnerar els drets humans. Com a advocat de drets humans que s’ha dedicat durant anys a lluitar contra els estats, Marchand creu que el “gran repte” de les pròximes dècades serà “posar aquesta pressió” a les grans empreses privades, especialment del sector tecnològic.
"És un moment de resistència, d'intentar evitar perdre drets humans", avisa el lletrat. A Brussel·les, l’excomissària de Competència Margarethe Vestager ha liderat els últims anys la política de mà dura contra els gegants tecnològics pel seu abús de poder en el mercat. Però el rol de les plataformes en la propagació dels discursos d’odi i la interferència d’eleccions ha generat preocupació tant a la Comissió Europea com a diversos governs europeus per l’amenaça que suposen per a la democràcia i els drets humans.
Les set magnífiques
Apple, Microsoft, Nvidia, Alphabet (Google), Amazon, Meta i Tesla. Són les conegudes com a “set magnífiques” perquè lideren la borsa dels EUA actualment. La revista Forbes les considera "a l’avantguarda" de la innovació en sectors tecnològics com el comerç electrònic, les xarxes socials, el cloud computing, la intel·ligència artificial o els vehicles elèctrics.
Des d’EDRi avisen de la concentració de poder en aquestes corporacions digitals que han crescut a un ritme “sense precedents” i que controlen les principals plataformes de difusió de la informació. "En menys d'una dècada han passat del no-res a convertir-se en corporacions globals amb milers de milions de beneficis", diu Penfrat.
Fa anys que entitats de drets humans com Amnistia Internacional denuncien el model de negoci de les companyies fundades a Silicon Valley per maximitzar beneficis a través de l’atenció de l’usuari a “qualsevol preu”. En els últims mesos, però, diversos governs europeus i d’altres parts del món han entomat les queixes, preocupats pel seu abús de poder i apropament a l’extrema dreta.
Quins abusos cometen?
Companyies com Google o Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, han reconegut algunes deficiències a l'hora de protegir els menors a Internet, i s’han mostrat disposades a col·laborar davant les amenaces d’interferències electorals. Si bé asseguren que destinen milers de milions de dòlars a vigilar les seves plataformes, algunes corporacions ja comencen a fer-se enrere i demanen frenar la regulació, especialment per l’interès empresarial que desperta la irrupció de la intel·ligència artificial.
A les “set magnífiques” (excepte Nvidia) se les associa amb vulneracions de drets humans i s’han hagut d’enfrontar a acusacions judicials els darrers anys, segons el Centre d’Informació sobre Empreses i Drets Humans. Les ONGs retreuen a Amazon i Apple l’explotació de recursos i les males condicions de treball, mentre que a les grans companyies d’Internet com Alphabet i Microsoft, i a les plataformes com X, Facebook o Tiktok, se les culpa sobretot de restringir la llibertat d’expressió, l’accés a la informació o el dret a la privacitat. També de provocar addiccions i danys a la salut mental dels usuaris.
A principis d’any, diversos directius de grans tecnològiques es van disculpar en una audiència al Senat dels EUA davant de famílies afectades per les xarxes, algunes de les quals havien perdut els seus fills. Zuckerberg els va assegurar que la indústria “inverteix molt” i que ho seguirà fent per “garantir” que altres persones no hagin de tornar a passar pel mateix.
En una altra audiència al Senat abans de les eleccions presidencials de novembre, els directius de Microsoft i Meta van abordar els riscos d’interferències electorals a les plataformes. L’actual assessor de Trump a la Casa Blanca Elon Musk va declinar la invitació per comparèixer. El president de Microsoft, Brad Smith, va reconèixer les “amenaces reals” i va demanar fer un “front comú” entre les companyies i els poders públics.
Al seu torn, el president d'Afers Globals de Meta, Nick Clegg, va explicar que uns 40.000 treballadors vigilen les interferències electorals a les seves xarxes i que han invertit més de 20.000 milions de dòlars des del 2016 en seguretat. Tots dos van remarcar els esforços per etiquetar contingut a les xarxes. Amb l'auge de la intel·ligència artificial, les grans tecnològiques estan demostrant menys apetit per noves regulacions o controls. Just abans que Trump assumís el càrrec, Meta anunciava que suspenia la verificació de fets a les seves xarxes deixant-la en mans dels usuaris.