L'OTAN celebra els seus 75 anys amb una cimera a Washington que s'allargarà fins aquest dijous i que reunirà els líders dels 32 estats membres, comptant la recent adscripció de Suècia. Serà una festa d'aniversari en un moment d'ansietat. L'Aliança Atlàntica, nascuda el 1949 quan el món s'havia abocat a la Guerra Freda, ha vist refundada la seva raó d'existir amb la invasió russa d'Ucraïna, però alhora afronta un context en què haurà de prendre decisions.
La cimera serà el marc en què l'actual secretari general de l'organització, el laborista noruec Jens Stoltenberg, passarà el testimoni a Mark Rutte, exprimer ministre holandès, un liberal de dretes conegut per la seva habilitat liderant coalicions complicades al seu país. Ara l'haurà de tornar a demostrar davant un seguit de punts calents.
Reforçar l'ajuda a Ucraïna
A la cimera hi serà el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que espera endur-se un paquet d'ajuda promesa de més de 40.000 milions anuals. Molt menys del que s'havia assegurat, que eren 100.000 milions. L'OTAN mostrarà el seu suport a Kíiv, dies després d'un brutal atac rus a un hospital. Més complex és el tema de l'ingrés d'Ucraïna a l'Aliança, que és considerat un aspecte inacceptable per Moscou. El lèxic que s'utilitzi en el document final sobre el vincle de Kíiv amb l'OTAN -obrir-hi les portes sense provocar en excés el Kremlin- donarà moltes claus.
Més despesa militar
Fa deu anys que l'OTAN va fixar com a objectiu assolir el 2% del PIB dels estats membres per a defensa. Una fita que en aquell moment molt pocs estats van complir. Ara les coses han canviat. Espanya pertany, amb el seu 1,28% al grup minoritari que queda per sota del 2%. Estats Units hi destina més del 3%, i alguns dels qui més despesa militar tenen són els qui se senten més amenaçats per la Rússia de Putin. És el cas de Polònia i els països bàltics. Però, definitivament, una cimera internacional que fa de l'increment en despesa militar un dels temes estrella dibuixa un món més perillós.
Keir Starmer surt a escena
La cimera arriba poc després de les eleccions franceses i britàniques. Emmanuel Macron arriba a Washington amb l'autoritat presidencial ferida però encara dempeus després de la derrota de l'extrema dreta. I una de les estrelles serà el nou premier del Regne Unit, Keir Starmer. El canvi cap al laborisme, però, no suposarà un gir brusc pel que fa a la política exterior i encara menys en qüestions geoestratègiques. John Healey, el nou ministre de Defensa, és un defensor acèrrim de l'increment del pressupost de les forces armades i donar més rellevància a la guerra cibernètica.
Tots miren Joe Biden
Serà un dels grans observats de la cimera i no per bé. El president nord-americà està directament sota la tempesta. Un sector de la cúpula del Partit Demòcrata li està demanant que es faci a un costat abans de la Convenció de l'agost i Biden s'hi resisteix. El darrer front obert ha estat el rumor que Biden estigui rebent tractament per la malaltia de Parkinson, que la Casa Blanca nega. El que pugui passar aquests dies a Washington pot acabar decidint el seu futur. Si apareix fràgil i insegur, la seva candidatura, avui molt qüestionada, pot ser víctima de l'esllavissada. Si mostra seguretat, pot intentar evitar la caiguda.
Arribar abans de Trump
L'escenari d'un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca és ara més probable que fa uns mesos. El magnat ja ha avisat recentment que no pensa donar un taló en blanc als aliats occidentals, està incòmode a l'OTAN i exigeix a Europa que assumeixi el cost de la seva defensa o deixarà "que Putin faci el que vulgui". L'angoixa creix a les capitals europees quan es pensa en un abandonament de l'OTAN per part d'uns EUA aïllacionistes o d'un Trump que, sense trencar del tot, donaria ales a un Vladimir Putin que també espera, ansiós, el veredicte de les eleccions nord-americanes.