Els míssils russos que han caigut a Polònia -amb un balanç de dos morts- han disparat les alarmes de l'OTAN. En cas que es confirmi, seria el primer atac de Rússia a l'Aliança Atlàntica des que va posar en marxa la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer.

Gairebé nou mesos després, dos artefactes llançats pel país presidit per Vladímir Putin han impactat en una zona polonesa propera a la frontera amb Ucraïna. El govern del país afectat ha convocat d'urgència el Consell de Seguretat Nacional i estudiarà els fets, produïts al petit poble de Przewodów, a la província de Lublín. Les primeres hipòtesis apunten que serien dos míssils que han perdut la seva trajectòria prevista.

El punt principal de l'organització és crear un sistema de defensa col·lectiu amb el seu punt d'acció en el popular article 5. Si un dels estats membres rep un "atac armat" d'una potència externa, tots els exèrcits dels països aliats hi hauran d'intervenir en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva recollit en l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, adoptant de forma individual i d'acord amb les altres parts les mesures que consideri necessàries, inclosa l'ús de la força armada.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una aliança de seguretat entre diferents països creada el 4 d'abril de 1949 per Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, el Regne Unit i els Estats Units. Arran de la Guerra Freda, el seu potencial va disparar-se en oposició al Pacte de Varsòvia signat el 1955 per Albània, Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania i la Unió Soviètica.

Precisament durant el període de la Guerra Freda el ventall d'estats membres es va anar ampliant, amb l'entrada de Grècia, Turquia i Alemanya Occidental. Amb la caiguda de l'URSS i, per conseqüència, la fi d'aquest període històric, l'OTAN va perdre sentit i va haver de reinventar-se. Els Estats Units van fer ús de les bases a Europa per actuar a la guerra del Golf.

Per altra banda, l'organització va fer la seva primera operació d'atac contra les forces sèrbies a Bòsnia i Hercegovina el 1995, i posteriorment a Iugoslàvia, el 1999, en el context de la guerra de Kosovo. Abans d'això ja s'havia incorporat Espanya, el 1982, i posteriorment, el 1999, Hongria, Polònia i la República Txeca. Aquests últims van tenir un pes molt simbòlic perquè anteriorment eren situats en el bloc d'enemics de l'OTAN.

La primera activació de l'article 5 del Tractat de Washington es va produir el 2001, després dels atemptats de l'11-S als Estats Units: l'OTAN va envair l'Afganistan en un procés que es va allargar fins a l'estiu del 2021 i després de vint anys d'una intervenció que va acabar amb el retorn dels talibans al poder. Tres anys després, el 2004, l'OTAN s'ampliaria cap a l'est d'Europa integrant les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, a més de Romania, Bulgària, Eslovàquia i Eslovènia.

El fet que l'OTAN compti avui dia amb aquests 30 territoris, i la possibilitat que l'aliança s'ampliï encara més a l'est d'Europa apropant-se a les fronteres russes -Finlàndia i Suècia ja han presentat candidatura- és un dels arguments amb els quals Putin ha justificat la invasió d'Ucraïna. Mentrestant, l'aliança entre els Estats Units i la majoria d'Europa no ha intervingut militarment en la guerra, però ha aplicat sancions a Rússia i han donat suport a Ucraïna amb armes i formació militar.