La línia del vol d'ocell ha estat una de les rutes ferroviàries més singulars d’Europa, connectant Hamburg (Alemanya) amb Copenhaguen (Dinamarca), a través d’un recorregut que combina ferrocarril i navegació. Des de la seva inauguració el 1963, ha estat un símbol d’innovació en el transport europeu, ja que permet als trens travessar la mar Bàltica en un ferro especialment dissenyat per transportar vehicles ferroviaris.
Aquest trajecte, que creua l’estret de Femern entre Puttgarden, a Alemanya, i Rodby, a Dinamarca, ha estat operatiu durant més de mig segle. Amb un trajecte de 19 quilòmetres sobre l’aigua, la travessia marítima del ferri dura 45 minuts, la qual cosa, sumant al temps d’embarcament i desembarcament, fa que el viatge total entre Hamburg i Copenhaguen duri al voltant de cinc hores. Al llarg dels anys, els trens que realitzen aquest recorregut han estat de vehicles danesos i alemanys, utilitzant tecnologia dièsel pel fet que algunes seccions del trajecte no estan electrificades.
La singularitat de la línia no sols es troba en el seu aspecte tècnic, sinó també en el seu nom: Vol d’ocell. La ruta segueix una de les principals rutes migratòries d’ocells entre l’Escandinàvia àrtica i el centre d’Europa, la qual cosa fa que el trajecte sigui encara més significatiu per qui aprecia la connexió entre la naturalesa i lainfraestructura humana.
Al llarg de la seva història, el servei ha tingut una important evolució. A principis de la dècada de 1990, el temps de viatge es va reduir considerablement, aconseguint una velocitat màxima de 180 km/h. No obstant això, aquest sistema únic de transbord marítim, encara que innovador, es trobava cada vegada més limitat per la grandària dels ferris i la quantitat de trens que podien ser transportats.
El 2019, la línia del vol d’ocell va deixar d’operar com un servei directe. Els trens van començar a circular per la península de Jutlàndia, eliminant la necessitat del transbord marítim i reduint el temps de viatge. No obstant això, els plans per a millorar la connexió no s’han detingut. El projecte Fehmarnbelt Fixed Link, un túnel ferroviari i de carretera sota la mar Bàltica, està en ple desenvolupament i s'espera que entri en funcionament en 2029.
Aquest túnel, que serà el més llarg del món amb aquestes característiques, permetrà reduir significativament el temps de viatge entre els dos països. D’acord amb les estimacions, el trajecte que ara triga 4 hores i 30 minuts amb tren, es reduirà a tan sols 2 hores i 30 minuts. El nou túnel no sols facilitarà els viatges de passatgers, sinó que també esdevindrà una via crucial per al transport de mercaderies, escurçant la distància entre Escandinàvia i Europa central en 160 quilòmetres.