L'ocupació israeliana de territoris palestins i l'explotació dels recursos naturals viola el dret internacional. Aquest ha estat el pronunciament del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) sobre les conseqüències legals de l'ocupació israeliana de territoris palestins. En una decisió llegida pel president del tribunal, Nawaf Salam, el tribunal ha conclòs que les polítiques d'assentament d'Israel violen el dret internacional i que l'explotació dels recursos naturals viola el dret de la població palestina a tenir "sobirania permanent" sobre els seus recursos. El pronunciament del TIJ, que no és vinculant, però sí que es té en compte en la interpretació del dret internacional, arriba a petició de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
El TIJ ha considerat que Israel és una "potència ocupant" tant a Gaza com a Jerusalem est i Cisjordània. El tribunal, amb seu a la Haia, també ha declarat que Gaza és part integral del territori ocupat per part d'Israel i forma una "única unitat territorial" amb Cisjordània i Jerusalem est.
A més a més, el pronunciament del TIJ ha subratllat que els Acords d'Oslo"no autoritzen l'annexió" israeliana de territoris palestins ni a tenir-hi una "presència permanent". Així, el tribunal ha recalcat la idea que Israel té "l'obligació d'acabar amb la seva presidència il·legal dels territoris ocupats com més aviat millor".
"Posar fi a la presència il·legal" als territoris palestins
"L'estat d'Israel té l'obligació d'acabar immediatament amb totes les noves activitats d'assentaments i evacuar tots els colons dels territoris ocupats de Palestina", ha exigit el TIJ, que ha emfatitzat que l'estat hebreu també té "l'obligació" de "reparar el dany causat" a totes les persones afectades per les seves activitats als territoris palestins.
En el seu pronunciament, el tribunal amb seu a la Haia ha insistit que tots els estats i les organitzacions internacionals tenen "l'obligació de no reconèixer com a legal" la presència "il·legal" d'Israel als territoris ocupats. És per això que ha demanat que l'ONU "consideri modalitats precises i més accions" per "posar fi com més aviat millor a la presència il·legal" d'Israel en els territoris ocupats de Palestina.
La lectura del pronunciament per part del president del TIJ ha començat amb l'argumentació sobre els motius que han dut el tribunal a considerar que pot emetre una opinió no vinculant sobre la petició feta per l'Assemblea General de l'ONU. "No hi ha motius convincents per rebutjar emetre una opinió", ha apuntalat Salam.
La petició de l'Assemblea General de l'ONU
El pronunciament del TIJ respon a la petició de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre les conseqüències legals de "l'ocupació continuada, assentament i annexió del territori palestí des del 1967" i de "la vulneració per part d'Israel del dret a l'autodeterminació del poble palestí". És el primer cop en gairebé sis dècades que el TIJ dona la seva opinió sobre la situació d'ocupació, després d'haver escoltat la versió de la cinquantena d'estats i tres organitzacions internacionals que formen part del procediment.
En les vistes abans del pronunciament sobre el cas, Palestina va demanar al TIJ que declarés "il·legal" l'ocupació d'Israel, que "s'acabi immediatament i sense condicions" i que "defensi els drets dels palestins a l'autodeterminació". "El genocidi a Gaza és el resultat de dècades d'impunitat d'Israel", va denunciar en el seu moment el ministre d'Afers Exteriors de l'Autoritat Palestina, Riyad al-Maliki, a l'inici de l'audiència. El titular d'Exteriors palestí també ha subratllat que "acabar amb la impunitat d'Israel és un imperatiu moral, polític i legal".
En la guerra del 1967 Israel va ocupar Gaza i Cisjordània, inclòs Jerusalem est. El Consell de Seguretat de l'ONU va exigir a Tel-Aviv la retirada, però l'ocupació militar continua avui en dia malgrat el dret a l'autodeterminació reconegut als palestins. Segons Nacions Unides, aquests territoris pateixen "una crisi política i de protecció prolongada" després de 56 anys d'ocupació i 16 anys de bloqueig a Gaza. A part de les últimes operacions militars a la Franja, han denunciat el "règim restrictiu i discriminatori" que imposa Israel, així com "l'ús excessiu de la força, l'expansió dels assentaments i la violència dels colons" de forma continuada durant gairebé sis dècades.