A una setmana de les eleccions de mig mandat als Estats Units, el panorama polític comença a dibuixar un escenari especialment preocupant per a Donald Trump. Les darreres projeccions electorals indiquen que els demòcrates no només tenen possibilitats de recuperar la Cambra de Representants, sinó que podrien aconseguir una victòria d’una magnitud considerable. I, contra el que semblava previsible mesos enrere, el Senat també podria acabar canviant de mans.
Les eleccions del 3 novembre seran en un autèntic referèndum sobre els dos primers anys del segon mandat de Trump. Les dades mostren un president cada vegada més impopular, un Partit Republicà a la defensiva i uns demòcrates que han passat de confiar en una victòria ajustada a aspirar a una majoria parlamentària molt més àmplia.
La Cambra de Representants: els demòcrates s’acosten als 240 escons
Diverses projeccions tant de la CNN, NYT, Fox, mostren una evolució molt significativa en pocs mesos. A l’agost, l’escenari més probable situava els demòcrates en 232 escons. Ara, aquesta previsió ha augmentat fins als 238, una xifra que representaria una majoria sòlida en una cambra de 435 representants.
La tendència del vot nacional també explica aquest canvi. Fa un any, els demòcrates avantatjaven els republicans en quatre punts en la intenció de vot al Congrés. Durant l’estiu, la diferència va augmentar fins als sis punts i ara ja se situa al voltant dels deu. Si aquesta diferència es confirmés a les urnes, els models electorals situarien els demòcrates per sobre dels 240 escons.
La popularitat de Trump s’enfonsa
Una de les principals explicacions d’aquest escenari és el deteriorament continuat de la valoració presidencial. Segons la sèrie d’enquestes Reuters/Ipsos, el saldo net d’aprovació de Trump ha passat de menys 24 punts al juliol a menys 31 a l’agost, menys 34 al setembre i menys 35 en la darrera mitjana analitzada aquest mes d’octubre.
Hi ha, tanmateix, un element de prudència que han de tenir en compte els demòcrates. Històricament, les enquestes de mitjan octubre han tendit a infravalorar el vot republicà. Segons l’anàlisi de la CNN, això ha passat en 15 de les 16 eleccions estudiades des del 1994. Però fins i tot aplicant un error de 4,5 punts favorable als republicans, els demòcrates encara guanyarien el vot nacional per aproximadament 5,3 punts.
L’última enquesta nacional de The New York Times i Siena College, publicada el 21 d’octubre, reforça aquesta tendència. Els demòcrates obtenen el 52% de la intenció de vot al Congrés, davant del 41% dels republicans: onze punts de diferència. L’estudi també situa l’aprovació de Trump en el 36%, mentre que el 59% desaprova la seva gestió. Les xifres són especialment negatives en el cost de la vida, amb un 69% de desaprovació, i en el preu de la gasolina, amb un 73%.
Aquestes dades suggereixen que el principal problema electoral dels republicans no és únicament el desgast polític del president, sinó la percepció ciutadana que les seves polítiques econòmiques no han millorat les condicions de vida.
El Senat: una batalla que també poden guanyar els demòcrates
Si les perspectives republicanes a la Cambra de Representants són negatives, la situació al Senat resulta igualment inquietant. L’analista electoral de la CNN Harry Enten calcula que els demòcrates tenen un 57% de probabilitats d’obtenir almenys 52 senadors, mentre que els republicans disposen d’un 24% de possibilitats d’arribar als 51.
Els estats decisius són especialment reveladors. Els demòcrates apareixen empatats a Kansas i encapçalen les mitjanes d’enquestes a Iowa, per un punt; Maine, per dos; Texas i Michigan, per tres, i Ohio, per quatre. Són dades significatives perquè diversos d’aquests estats han votat tradicionalment republicà.
Texas no elegeix un senador demòcrata des del 1988, mentre que Kansas no ho fa des del 1932. A més, diversos candidats republicans acumulen valoracions negatives. Entre ells destaquen Mike Rogers, Ashley Hinson, Dan Sullivan i Ken Paxton, aquest últim amb un saldo desfavorable de setze punts.
La gasolina i la guerra amb l’Iran agreugen el problema
L’economia pot acabar sent determinant. Segons les dades presentades per la CNN, des de l’inici de la guerra amb l’Iran el preu de la gasolina ha augmentat un 54% a Michigan, un 55% a Kansas, un 56% a Iowa i un 58% a Nebraska. Aquesta escalada afecta directament les economies familiars i erosiona un dels arguments centrals amb què Trump va recuperar la presidència el 2024: la promesa de controlar la inflació i abaratir el cost de la vida.
Un president que podria quedar políticament paralitzat
Si les projeccions es confirmen el 3 de novembre, Trump podria afrontar els dos darrers anys del seu mandat sense el control de cap de les dues cambres. Una majoria demòcrata a la Cambra de Representants dificultaria l’aprovació de la seva agenda legislativa i obriria la porta a noves investigacions parlamentàries. Si també perdés el Senat, la seva capacitat de nomenar alts càrrecs i jutges quedaria seriosament condicionada.
Encara falten els vots i les enquestes no són resultats electorals. Però el conjunt dels indicadors apunta a un escenari que fa uns mesos semblava improbable: una derrota republicana de gran magnitud.
La paradoxa és evident. Trump va tornar a la Casa Blanca prometent recuperar la fortalesa econòmica i política dels Estats Units. Ara, la inflació percebuda, l’encariment de l’energia i el desgast de la seva presidència amenacen de convertir-lo en allò que els nord-americans anomenen un lame duck, un president políticament afeblit, amb una capacitat d’acció molt limitada.
I aquesta podria ser la conseqüència més important de les eleccions: no només una victòria demòcrata, sinó l’inici de dos anys de presidència Trump profundament condicionada pel Congrés.
