Einstein a l'Escola Industrial de Barcelona.
|
ETSEIB, UPC
"Invitado por el Institut d'Estudis Catalans, está en Barcelona Einstein, el sabio alemán que ha revolucionado leyes físicas que parecían inmutables". Així començava la crònica del diari barceloní El Diluvio, el dissabte 24 de febrer de 1923, prova de la polseguera mediàtica que va aixecar la visita de cinc dies que el científic Albert Einstein va efectuar a Catalunya, ara fa 100 anys.
La visita d’Einstein va començar un 22 de febrer d'ara fa cent anys a Barcelona i el seu pas pel Vallès va culminar el dia 24 amb un recorregut per les esglésies de Sant Perede Terrassa de la mà del president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. De fet, el mateix Puig i Cadafalch havia participat activament en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies paleocristianes i romàniques d’Ègara. A banda del president de la Mancomunitat, a la visita el van acompanyar l'aleshores president de la Junta del Museu de Terrassa, Domènec Palet i Barba, i altres membres d'aquesta entitat.
El famós científic va venir a Catalunya després de la insistència Esteve Terradas, -un catedràtic d’acústica i òptica de la Universitat de Barcelona i un dels primers científics a fer-se ressò de les teories del pare de la física moderna- i de la conselleria de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, de la que Rafael Campalans, líder socialista, n'era director general d'instrucció.
De Barcelona a l'Espluga de Francolí
Einstein va ser rebut amb tots els honors i va arribar a impartir fins a tres classes magistrals per les quals va cobrar 3.500 pessetes de l'època. L'objectiu era esperonar una comunitat científica moderna a Catalunya, anhel que perseguien les autoritats catalanes. A part de Terrassa, Einstein va visitar Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Poblet i l'Espluga de Francolí durant una setmana en la qual va exposar els seus coneixements i va poder conèixer de prop la realitat catalana de l'època.
La qüestió catalana
El mateix any de l’estada, Einstein va dimitir del Comitè d’Intel·lectuals de la Societat de Nacions per la "manca suport moral a les minories nacionals en la seva lluita contra l’opressió”. El biògraf d’Einstein, Carl Seelig, relaciona aquesta dimissió amb la "qüestió catalana". Un altre estudiós de la visita d’Einstein a Catalunya, Thomas Glick, també suggereix la influència de Rafael Campalans en aquesta decisió. Val a dir, que Campalans va admetre haver canviat la denominació "nacionalista" per "catalanista" perquè Einstein el va advertir que el terme "nacionalista" era usat pels moviments feixistes a Europa.
El físic per excel·lència va deixar clar a aquella Catalunya que treia el cap en la voràgine de la modernitat la seva formulació vital, la teoria de la relativitat (E=mc2). Ens va veure com una "gent amable, agradable i amb magnífiques cançons populars", i en cartes, ponències i conferències no s'estava de recordar la seva visita catalana. Quan es compleix el centenari d'aquella visita es manté com un record que tant honora el convidat com qui el va convidar, un país que tenia voluntat de ser i conèixer.
Terrassa commemora l'efemèride
Per recordar la visita del científic alemany a la nostra ciutat, l'Associació Astronòmica de Terrassa organitza les XVI Jornades de la Relativitat. Es faran el dissabte 25 de febrer a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa (ESEIAAT) a partir de les 9 h.
