El carrer de Gavatxons acull el Frankfurt Casa Vallès Foto: Agustín Gallego
Tot i que a principis dels anys seixanta algun bar de Terrassa, com el Farolillo del carrer de Galileu, servia entrepans de salsitxes, no va ser fins al 1964 que es va establir un frankfurt a estil de la costa, al carrer dels Gavatxons número 16. Era un establiment obert al carrer, sense portes, amb la planxa de cuinar a la vista dels clients, barra llarga i menjar ràpid a peu dret, ambientada a l’estil alemany i decorada amb tot tipus de llaunes de cervesa gens vistes.
La Casa Vallès, fundada a Terrassa el 1963, gairebé es pot afirmar que va ser el primer frankfurt que es va inaugurar arreu: un tipus de establiment innovador i precursor del menjar ràpid a Catalunya.
Que era un invent molt terrassenc quedava clar quan els egarencs anaven a d'altres municipis i buscaven un frankfurt. Es podia preguntar del dret i del revés i no se sabia de què es parlava. Fins i tot, a Terrassa ha quedat la frase "anem a fer un frankfurt". Els primers temps l'establiment nomes venia salsitxes de frankfurt, un producte gairebé desconegut a la ciutat, i progressivament es van incorporar altres entrepans, sempre sorprenent el client.
Des d’un principi va ser innovador: quan algú volia una cervesa d'importació sabia on la podia trobar, i va oferir les primeres begudes de cola de llauna.
Era una novetat que va arrelar amb èxit tot seguit. Fins i tot el seu propietari, Isidre Vallès, va obrir a Montcada i Reixac una fàbrica on produïa les salsitxes i altres productes per als seus establiment i també per abastir molts altres del país. Estava obert tots els dies de l’any excepte, en un principi, el Divendres Sant, que era una jornada d’abstinència per a tothom.
Expansió als anys setanta
Expansió als anys setanta
En una entrevista feta per Judit Tapiolas a Isidre Vallès, aquest explicava que anava per les fires amb una cantina de vins. Així va estar durant molts anys, fins que a Vitòria va veure un quiosc d’un alemany que venia entrepans amb frankfurts, i que tenien molt d’èxit. Va decidir muntar-ne un, i comprava la carn a un polonès que tenia un obrador a Barcelona on en fabricava. Però no va tenir tanta acollida com esperava, i quan ja estava a punt de deixar-ho córrer, Agustí Montal (el que seria president del Barça) i altres el van convèncer a la fira d’Arenys de Mar perquè muntés una paradeta fixa i deixés de voltar per les fires. Com que va funcionar bé, va muntar-ne un altre a Caldetes i el 1964, a Terrassa.
A finals de la dècada i principis dels setanta aquest èxit es va encomanar amb la proliferació de nous frankfuts arreu de la ciutat, principalment a la zona del Portal de Sant Roc.
A finals de la dècada i principis dels setanta aquest èxit es va encomanar amb la proliferació de nous frankfuts arreu de la ciutat, principalment a la zona del Portal de Sant Roc.
Els dos establiments insígnia, el Vallès i el Viena, així com els del portal de Sant Roc i tots el café-bar convencionals que s’han establert al centre de la ciutat, se sustenten dia a dia amb els funcionaris i oficinistes del centre. Però quan fan l'agost és amb els grans esdeveniments que se celebren a la ciutat: el Carnestoltes, la Fira Modernista, la Festa Major, les diades castelleres i, principalment, amb la cavalcada de Reis.
L'historiador i bomber terrassenc Marc Ferrer afegiria a la llista l'Aquí té Pa, al capdamunt del carrer Cremat, tocant al Raval. "Durant molts anys, va ser una competència als frankfurts i la seva terrassa a la Torre del Palau també va ser un bon atractiu", assenyala.
El Grinzing
El Grinzing
A la plaça Vella, l'snack-bar Las Vegas es va remodelar com un frankfurt: el Grinzing, a l’estil “Viena” de Sabadell, on a més d'entrepans d’embotits també hi servien altres productes, com entrepans freds.
La competència no es va fer esperar. El frankfurt Vallès del carrer dels Gavatxons també va començar a servir una gamma de productes semblants. Els dos establiments es nodrien de la clientela del cinèfils que els caps de setmana concorrien als cinemes Rambla, Recreo, Catalunya, Alegria i Principal.
La televisió, els vídeos i les escapades de cap de setmana van fer que els cinemes entressin en crisi, fins al punt que van començar a tancar totes les sales menys el Catalunya.
Això va provocar una baixada de clientela als negocis de frankfurts. El Grinzing va abandonar el seu estil i es va transformar en un bar convencional amb terrassa al mig de la plaça Vella. El frankfurt Vallès va deixar el servei d’entrepans freds i es va dedicar només als calents.
