01
d'agost
de
2020
The Last Call, el projecte estrella de la productora de Rubí - i Terrassa - La Lombarda Films arriba al seu final aquest mes d'agost. RubiTV.cat ha pogut conversar amb membres de la productora just abans que comencin a assajar les escenes que han de culminar la història de quatre "rockers" una mica passats de volta, però que mantenen vius els seus somnis de triomfar en el món de la música.
L'equip està compost per una vintena de persones, però han tingut col·laboracions de moltes persones de Rubí i rodalia per aconseguir fer un producte "gamberro" però molt arrelat a la ciutat.
- Aquest agost posaran punt i final a la websèrie The Last Call. Com es va originar aquest projecte?
- Tot i que sempre vam estar atrets pel món audiovisual, però de manera molt amateur i cutre, la sèrie es va originar una mica de casualitat. Resulta que el Maki (Ignacio Malagón), director de la websèrie, estava estudiant a l'EMAV i havia de presentar un curtmetratge per a l'escola, i va avisar els seus amics per si volien col·laborar com a actors, sense cap experiència prèvia. El curtmetratge va agradar moltíssim als seus professors tant que el van presentar al Festival de Sitges a l'apartat d'autors novells.
- I és aleshores quan decideixen continuar endavant?
- Sí, llavors una tarda fent copes vam tenir una revel·lació: per què coi no fèiem una websèrie o alguna història? Ja sabiem que voliem fer alguna història, i que teniem a un professional com a mínim. Encara no vam definir la historia, fins que vam acordar no complicar-nos amb el acting, i si parlàvem de nosaltres i de una de les coses que mes ens apassiona: El rock and roll.
- Els seus protagonistes són actors no professionals que en la vida real s'han dedicat al món de la música, és en certa manera una mica autobiogràfica?
- És una obra que té elements autobiogràfics, però no és del tot cert que ho sigui. És més una metahistòria o un what if (què hauria passat si). És a dir: com seria una banda formada pels nostres personatges (de forma molt arquetípica, inspirada en The Young Ones), que mai els personatges de la sèrie han tocat junts en la realitat però que alhora, en la ficció, s'enfronten a situacions diverses que generen aventures i comicitat. Tot plegat té un rerafons per nosaltres: què és, o què hauria de ser, el rock'n'roll?
- Com va néixer La Lombarda Films?
- La Lombarda Films neix, realment, després de dues fites: la primera, la gravació del capítol pilot de The Last Call, que és una carta de presentació; i la segona, de portar aquest projecte al Saló de les Sèries i de fer el crowfunding. Això ens posa en contacte amb més professionals del món audiovisual, tant de la nostra ciutat com de Terrassa, que s'uneix a l'equip i que fins ara hem treballat colze a colze.
- Quines dificultats es troba una productora com la seva per tirar endavant els projectes?
- Bàsicament problemes econòmics, d'espai per emmagatzemar el material tècnic, l'atrezzo i per filmar dins d'espais controlats de so i llum, és a dir, en un plató.
- La Covid-19 ha deixat molt tocat el món de la producció cultural. Què en pensen?
- La Covid-19 ha guanyat la lluita a la cultura: potser per por, potser per falta d'idees. En els moments de crisi, és quan hem de fer volar la imaginació - qui ho deia, això, Einstein? - i potser esforçar-nos una mica més en imaginar i crear noves alternatives compatibles amb una pandèmia mundial...
La cultura importa, ensenya, educa, entretén, uneix i és ara quan més s'ha de potenciar.
- Quins projectes tenen per al futur?
- En aquests moments tenim pendent trobar dates per poder gravar la segona fase del rodatge. En aquesta, necessitaríem reunir a més de 200 persones i en aquest moment ho veiem impossible.
Un cop acabada la pel·lículai, continuarem fent com fins ara: videoclips, after movies i spots per a qui ens ho demani i segueixi la nostra ideologia antifeixista. Tenim en ment fer un documental, que us el presentarem més endavant, quan acabem el rodatge de la pel·lícula.
- Com a productora d'audiovisuals, què els ofereix o què troben a faltar a Rubí?
- Trobem a faltar espais municipals on compartir, trobar-nos i poder dur a terme la nostra activitat; de la mateixa manera que els troben a faltar els grups de música o moltes altres entitats... No és cap secret que no tenim espais municipals on poder guardar el material, o un plató d'ús per a qui ho necessiti.
Tot i això, una de les grans potencialitats d'aquesta ciutat són les seves persones, i les persones s'organitzen i cooperen.
Trobem a faltar també una línea de treball que ha dificultat l'arrencada de la gestió de permisos, però pensem que el film obre just les portes d'això: pensem que pot ser una oportunitat per plantejar-nos l'elaboració de plans que facilitin aquest tipus d'activitats, i així poder oferir Rubí com a escenari de moltes històries.
- Fa molts anys que van tancar els cinemes de Rubí.
- També creiem que caldria una sala per projeccions cinematogràfiques, sense un sentit estrictament comercial, per poder projectar films gratuits, obres indies o d'autors emergents. Amb la nostra associació Arkam apostem per aquesta via cultural, tal com hem demostrat amb les cinc edicions del Infest - que ja és tradició, i a més és l'únic festival de cinema de la ciutat -.
L'equip està compost per una vintena de persones, però han tingut col·laboracions de moltes persones de Rubí i rodalia per aconseguir fer un producte "gamberro" però molt arrelat a la ciutat.
- Aquest agost posaran punt i final a la websèrie The Last Call. Com es va originar aquest projecte?
- Tot i que sempre vam estar atrets pel món audiovisual, però de manera molt amateur i cutre, la sèrie es va originar una mica de casualitat. Resulta que el Maki (Ignacio Malagón), director de la websèrie, estava estudiant a l'EMAV i havia de presentar un curtmetratge per a l'escola, i va avisar els seus amics per si volien col·laborar com a actors, sense cap experiència prèvia. El curtmetratge va agradar moltíssim als seus professors tant que el van presentar al Festival de Sitges a l'apartat d'autors novells.
- I és aleshores quan decideixen continuar endavant?
- Sí, llavors una tarda fent copes vam tenir una revel·lació: per què coi no fèiem una websèrie o alguna història? Ja sabiem que voliem fer alguna història, i que teniem a un professional com a mínim. Encara no vam definir la historia, fins que vam acordar no complicar-nos amb el acting, i si parlàvem de nosaltres i de una de les coses que mes ens apassiona: El rock and roll.
- Els seus protagonistes són actors no professionals que en la vida real s'han dedicat al món de la música, és en certa manera una mica autobiogràfica?
- És una obra que té elements autobiogràfics, però no és del tot cert que ho sigui. És més una metahistòria o un what if (què hauria passat si). És a dir: com seria una banda formada pels nostres personatges (de forma molt arquetípica, inspirada en The Young Ones), que mai els personatges de la sèrie han tocat junts en la realitat però que alhora, en la ficció, s'enfronten a situacions diverses que generen aventures i comicitat. Tot plegat té un rerafons per nosaltres: què és, o què hauria de ser, el rock'n'roll?
- Com va néixer La Lombarda Films?
- La Lombarda Films neix, realment, després de dues fites: la primera, la gravació del capítol pilot de The Last Call, que és una carta de presentació; i la segona, de portar aquest projecte al Saló de les Sèries i de fer el crowfunding. Això ens posa en contacte amb més professionals del món audiovisual, tant de la nostra ciutat com de Terrassa, que s'uneix a l'equip i que fins ara hem treballat colze a colze.
- Quines dificultats es troba una productora com la seva per tirar endavant els projectes?
- Bàsicament problemes econòmics, d'espai per emmagatzemar el material tècnic, l'atrezzo i per filmar dins d'espais controlats de so i llum, és a dir, en un plató.
- La Covid-19 ha deixat molt tocat el món de la producció cultural. Què en pensen?
- La Covid-19 ha guanyat la lluita a la cultura: potser per por, potser per falta d'idees. En els moments de crisi, és quan hem de fer volar la imaginació - qui ho deia, això, Einstein? - i potser esforçar-nos una mica més en imaginar i crear noves alternatives compatibles amb una pandèmia mundial...
La cultura importa, ensenya, educa, entretén, uneix i és ara quan més s'ha de potenciar.
- Quins projectes tenen per al futur?
- En aquests moments tenim pendent trobar dates per poder gravar la segona fase del rodatge. En aquesta, necessitaríem reunir a més de 200 persones i en aquest moment ho veiem impossible.
Un cop acabada la pel·lículai, continuarem fent com fins ara: videoclips, after movies i spots per a qui ens ho demani i segueixi la nostra ideologia antifeixista. Tenim en ment fer un documental, que us el presentarem més endavant, quan acabem el rodatge de la pel·lícula.
- Com a productora d'audiovisuals, què els ofereix o què troben a faltar a Rubí?
- Trobem a faltar espais municipals on compartir, trobar-nos i poder dur a terme la nostra activitat; de la mateixa manera que els troben a faltar els grups de música o moltes altres entitats... No és cap secret que no tenim espais municipals on poder guardar el material, o un plató d'ús per a qui ho necessiti.
Tot i això, una de les grans potencialitats d'aquesta ciutat són les seves persones, i les persones s'organitzen i cooperen.
Trobem a faltar també una línea de treball que ha dificultat l'arrencada de la gestió de permisos, però pensem que el film obre just les portes d'això: pensem que pot ser una oportunitat per plantejar-nos l'elaboració de plans que facilitin aquest tipus d'activitats, i així poder oferir Rubí com a escenari de moltes històries.
- Fa molts anys que van tancar els cinemes de Rubí.
- També creiem que caldria una sala per projeccions cinematogràfiques, sense un sentit estrictament comercial, per poder projectar films gratuits, obres indies o d'autors emergents. Amb la nostra associació Arkam apostem per aquesta via cultural, tal com hem demostrat amb les cinc edicions del Infest - que ja és tradició, i a més és l'únic festival de cinema de la ciutat -.